Tristany
i Iseu i El
Cavaller de la Carreta responen a moltes de les característiques del “roman courtois”, gènere
aparegut a les corts del nord de França al segle XII, escrit en vers i en
francès, en el qual els herois són cavallers que protagonitzen aventures i
viuen passions amoroses, tot seguint les pautes de l’amor cortès. Tanmateix,
aquests cavallers han de solucionar algun conflicte o element pertorbador que
amenaça la pau de la cort. Per tal de resoldre’l el cavaller haurà de superar
tot de proves (multitud d’aventures de tota mena); només quan les haurà
vençudes, podrà tornar a la cort amb la pau restablerta dels valors cavallerescos
i amb la plena realització personal. Una característica recurrent, un leitmotiv en aquests relats és la
presència dels elements meravellosos.
