El conflicte àrab-israelià (i
Palestina) sembla formar part de l’ADN de jueus i àrabs. La conflictivitat és
eterna, constant i sagnant. Però la guerra del Golf de 1990-1991 va canviar la
situació geoestratègica de la zona i dels actors implicats. Efectivament, tal
com assenyala Antoni Segura: “...La guerra havia deixat constància de la
decadència soviètica i de la supremacia militar i del liderat mundial dels EUA.
Al mateix temps, l’aliança dels règims àrabs i les potències occidentals i la
no-intervenció directa d’Israel en el conflicte havien preparat el camí per a
una posterior negociació entre àrabs i jueus en què fos possible intercanviar
pau per territoris...”[1].
És, doncs, en aquest context que s’iniciaren tot un seguit d’iniciatives,
reunions i negociacions conegudes com a procés
de pau israelià-àrab-palestí, tal com l’anomena Isaías Barreñada[2].
diumenge, 16 d’abril del 2017
dissabte, 1 d’abril del 2017
L'ISLAM (6): EL CONCEPTE DE GIHAD. FORMES I CONTROVÈRSIES.
El concepte de gihad és de
constant i rabiosa actualitat. Molt sovint no és del tot conegut per la
població del món occidental i a voltes està mal utilitzada pels mitjans de
comunicació[1]. Tanmateix, perquè també té una pluralitat
de sentits els quals, tant tenen a veure amb l’individu com amb la
col·lectivitat, amb continguts tant espirituals com sociopolítics. Val a dir
que, alhora, també és un concepte complicat donat que hi ha una forta diversitat
interpretativa i que cap figura de la jerarquia religiosa islàmica explicita el
seu significat i sentit concret. Tot plegat, fa que el terme s’associï al terrorisme islamista. Però què
és realment el gihad? Com cal interpretar-lo?