El món modern es
caracteritza, des de Descartes, per atorgar la prioritat al subjecte
enfront de la realitat. Separa el jo de les coses, el tanca en si
mateix, es complau amb les seves evidències, i acaba no trobant camins per
accedir al món exterior ni al de les altres consciències. El subjecte
converteix tot allò que l’envolta en objecte, és a dir, en alguna cosa que és i
es constitueix des de la subjectivitat. Aquest objecte, a més, reduït a res extensa,
a pura exterioritat, manca en si mateix de significació rellevant per a l'objecte, és un desert de significacions i es converteix en objecte útil.
