DESCARTES, René

 

Llegir a Descartes és entrar en el món del racionalisme. El racionalisme, en filosofia, i en un sentit ample, és un corrent de pensament, que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. Per altra banda, el racionalisme inaugura la modernitat.

L'ideal del racionalisme és convertir la filosofia en una ciència exacta com les matemàtiques. Defensa l'innatisme, la teoria que defensa que alguns coneixements (o tot el coneixement) són innats, és a dir, no adquirits per mitjà de l’aprenentatge o l’experiència -el coneixement a priori-, i l'evidència com a criteri únic del coneixement veritable. S'oposa a l’empirisme i a la creença cega en l'autoritat.

 

Podeu trobar més informació sobre el Racionalisme a:

EL RACIONALISME I ELS SEUS POSTULATS

NOTES SOBRE LA TEORIA DEL CONEIXEMENT: RACIONALISME (PLATÓ) versus EMPIRISME (ARISTÒTIL)

 

 

"DISCURS DEL MÈTODE”

 

FILOSOFIA / Hª DEL PENSAMENT

EDICIONS 62 / Pàgines: 223 / ISBN: 978-84-15192-42-8 / Edició: Maig 2013.

 

El 1633, l'Església condemnava Galileu perquè contradeia paraules textuals de la Bíblia i refutava l'astronomia geocèntrica. La geometria geocèntrica col·locava la Terra al centre, mentre que l'heliocèntrica situava el Sol. La teoria heliocèntrica, proposada per Copèrnic i després desenvolupada per Galileu i altres, ha estat àmpliament acceptada com la més precisa i ha reemplaçat el model geocèntric.

Aquell mateix any, Descartes tenia a punt la publicació d'El món, una obra d'inspiració copernicana on exposava la física mecanicista. Per evitar el mateix risc, Descartes va decidir publicar el 1637 una obra que incloïa, a part del Discurs, tres assaigs científics, La diòptrica, Els meteors i La geometria, que sense tocar l'espinós tema de l'astronomia, il·lustraven la potència del seu mètode. L'obra és força original, tant des del punt de vista estilístic, com pel fet que es va publicar en francès, de manera que fos comprensible per a tothom. Així, Descartes s'allunyava deliberadament dels continguts i la forma de la filosofia escolàstica dominant fins aleshores, d'arrel aristotèlica i tomista, i originava el que en general coneixem com a filosofia moderna i en especial en la forma racionalista.

 

Discurs del mètode

Aquest text és l’obra filosòfica fonamental en què Descartes exposa el seu mètode per assolir el coneixement veritable. El seu enfocament es basa en el dubte metòdic, que consisteix a qüestionar tot allò que no sigui absolutament cert per construir el saber sobre bases indubtables. El mètode s'organitza en quatre regles:

1. Evidència: acceptar únicament allò que sigui clar i diferent.

2. Divisió: dividir cada problema en tantes parts com calgui per resoldre'l.

3. Ordre: avançar del simple al complex.

4. Revisió: revisar i comprovar cada pas per assegurar-se de no cometre errors.

Descartes també desenvolupa la famosa frase “Cogito, ergo sum” (“Penso, per tant, soc”), que estableix l'existència del pensament com la primera veritat indubtable.

Fet i fet, el text s'organitza en sis parts:

1. Consideracions personals i propòsit del text: Descartes explica la seva formació acadèmica i el desencís amb els mètodes tradicionals de cerca de coneixement. Proposa el seu propi mètode basat en la raó i el dubte metòdic com a camí cap a la veritat.

2. Regles del mètode: Introdueix quatre regles essencials per assolir el coneixement veritable:

• Només acceptar idees clares i diferents com a veritables.
• Dividir els problemes en parts més petites i manejables.
• Començar amb el més simple i avançar cap al que és complex.
• Revisar cada pas per assegurar-se de la precisió.

3. Aplicació del mètode: Descartes detalla com va aplicar el mètode en diferents camps, com ara les matemàtiques i la filosofia, i comparteix les seves reflexions sobre el progrés científic.

4. Metafísica i el “Cogito, ergo sum”: Aquí desenvolupa la seva famosa idea: “Penso, per tant, soc”. Aquest raonament es converteix en la primera veritat indubtable, que serveix com a fonament per reconstruir tot el coneixement. També aborda l'existència de Déu com a garantia de la veritat.

5. Física i exploració del món material: Descartes descriu les idees sobre la naturalesa del cos humà i l'univers. Tot i que reconeix les limitacions del seu coneixement, estableix la base per a les investigacions científiques.

6. Conclusió i ètica provisional: Reflexiona sobre les implicacions ètiques del mètode i comparteix una moral pràctica basada en la prudència i el respecte a les normes socials mentre es busca la veritat.

Per altra banda, la present edició d’Edicions 62 consta d’un estudi preliminar, propostes de treball i comentaris de text a cura de Miquel Costa, professor de filosofia i traductor d’obres de Descartes, Rousseau, Kant, Hume, Mill i Nietzsche.

 

Context i significació del Discurs del mètode.

En filosofia (i en història) és important analitzar quan hi ha moments de trencament o de continuïtat. Però quin és el context del Discurs del mètode i de Descartes? Aquest context, representa un moment de trencament o de continuïtat?

Des d’una òptica macroscòpica i tenint en compte l’anàlisi de llarga durada, i, a la vegada, des d’un plantejament materialista de la història, podríem estar d’acord en el fet que, en el període de 1450 a 1650, el mode de producció, a grans trets, segueix essent el feudal. Tot i que a Holanda i a Venècia, comencen a sorgir companyies marítimes (1602)  que desenvoluparan un precapitalisme comercial, la majoria de la població viu de l’agricultura. Tot i que l’auge de les ciutats té els seus efectes, l’artesanat és l’element cabdal i encara no hi ha una classe de treballadors assalariats. Probablement seria el període en el qual comença la transició del feudalisme cap al capitalisme, però, fet i fet, encara hi ha molt de feudalisme i poc de capitalisme. Ras i curt, continuïtat i/o petits salts...

Però, i en el terreny de la superestructura: de les concepcions del món, dels sistemes de pensament, de la ciència? Podríem dir que si hi ha un trencament i es fonamentaria breument en els següents aspectes:

• Trencament en la concepció cosmològica del món. L’anomenada revolució copernicana (que va ubicar al Sol al centre de l’Univers, desplaçant la Terra, trencant les esferes de “cristall”, tan estimades per Aristòtil, i fent a l’Univers infinit), va ser un canvi brutal que continuaren Galileu, Kepler i Newton i que revolucionaren les idees de l’antiguitat i de l’edat mitjana.
• Trencament en la concepció del mètode. Sintetitzat per Descartes (1596-1650) el seu nou model de saber basarà el coneixement a analitzar i discernir.
• El triomf de les ciències. Tal com manifestà Galileu “el llibre de la natura està escrit en llenguatge matemàtic”, les matemàtiques es van convertir tant en l’eina per treballar com per provar: tot allò que no es pot reduir a variables quantitatives, és refusat. Les matemàtiques i la física seran el nou model de les eines del científic.
• Maquiavel i el realisme polític. Amb ell s’inicia el pensament polític modern. Va ser el primer a donar a conèixer la realitat social i política tal com és, i no tal com hauria de ser en funció de consideracions morals prèvies.

 

Fet i fet, el Discurs del mètode continua sent una obra clau en el pensament modern perquè va establir les bases del racionalisme i el mètode científic. El seu enfocament en el dubte metòdic i la raó com a eines per assolir el coneixement va influir en la filosofia, la ciència i fins i tot en la manera com concebem la veritat.

Descartes va proposar un mètode basat en l'evidència i l'anàlisi rigorosa, cosa que va ajudar a separar la filosofia de la teologia i a impulsar el desenvolupament de la ciència moderna. La seva idea que el coneixement ha de construir-se sobre certeses indubtables continua sent fonamental en disciplines com la matemàtica i la lògica.

A més, el seu pensament va influir en filòsofs posteriors com Kant i en l'evolució del pensament crític. El seu mètode continua sent rellevant en l'educació i la recerca científica, on el dubte i l'anàlisi sistemàtica són essencials per al progrés.