Seguidors

dissabte, 27 de febrer del 2010

MANKELL, Henning

 
 
"L'HOME INQUIET"

LITERATURA SUECA

Tusquets Editors / Pàgines: 435 / ISBN 978-84-8383-188-5 / Edició: 2a, desembre 2009.

Potser la darrera aventura de l'entranyable inspector Kurt Wallander. Així ho constata la seva edat (ja és avi) i l'aparició d'una fosca malaltia. 
La novel·la, a banda de ser un recorregut per la vida i els pensaments d'en Wallander quan està a punt de jubilar-se, és una narració d'intriga amb espies i en el context de la guerra freda fins a l'actualitat. Evidentment, amb sorpreses incloses.

Més informació a:

diumenge, 21 de febrer del 2010

CONRAD, Joseph

 
 
 
"EL CORAZÓN DE LAS TINIEBLAS" (1899)

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX

Diario El Pais, S.L. / Pàgines: 172 / ISBN 84-89669-33-3 / Edició: 2002


La novel·la se centra en un mariner anomenat Charlie Marlow, que narra una travessia que va fer anys enrere pel riu Congo, a la recerca del senyor Kurtz, el cap d'una explotació d'ivori al Congo, i que al llarg de la novel·la adquireix un caràcter simbòlic i ambigu. Els dos primers terços de la novel·la narren el viatge de Marlow des de Londres a l'Àfrica, i remuntant el riu Congo, fins a arribar a la base de recollida d'ivori en què es troba Kurtz, per tal d'enviar de tornada a Europa. En el camí, Marlow serà testimoni de la situació extrema en què viuen els colons europeus, la seva brutalitat cap als nadius africans, i haurà de superar tota mena d'obstacles (retards, malalties, atacs d'indígenes ...) fins a arribar a destinació. Quan finalment es troba amb Kurtz, la imatge ha anat engrandint i mitificat durant el procés, descobreix que es tracta d'un personatge misteriós, al qual els nadius idolatren com si fos un déu. Marlow i els seus companys de viatge aconsegueixen carregar a Kurtz, ja greument malalt, en el petit vaixell de vapor que ha de treure'l de la selva, però aquest mor en el trajecte, pronunciant davant Marlow les seves últimes i enigmàtiques paraules: " L'horror! ¡ L'horror! ". El viatge de Marlow al cor del continent africà es transforma així en un descens als inferns, però també en una crítica a l'imperialisme occidental i una investigació sobre la bogeria.


Francis Ford Coppola es va basar en aquest breu relat per la seva pel·lícula Apocalypse Now, que si bé estava ambientada en la Guerra del Vietnam, mantenia l'esperit i l'estructura del relat de Joseph Conrad.

Més informació a:


 
 
"NOSTROMO" (1904)

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XX

Edicions 62 / Pàginas: 398 / ISBN 84-297-3047-8 / Edició: 1989


Nostromo és una novel·la política de l'escriptor polonès-britànic Joseph Conrad, publicada el 1904, que tracta els assumptes d'una república fictícia de Sud-amèrica, anomenada "Costaguana".
La novel·la es desenvolupa al port imaginari de Sulaco, l'economia del qual depèn de la mineria de plata. Dibuixa les característiques de la política interna i internacional en els països llatinoamericans de finals del segle XIX i començaments del segle XX i la intervenció dels Estats Units per assegurar els seus interessos econòmics. Les guerres civils de les elits criolles, les intrigues i el suposadament "incorruptible" líder popular, determinen finalment la secessió de Sulaco que es declara independent de Costaguana, en nom d'assegurar la mina de plata de Sant Tomé als nord-americans i als seus associats en l'elit local.

Més informació a:

dissabte, 13 de febrer del 2010

MANN, Thomas


 
"LA MUERTE EN VENECIA"

LITERATURA ALEMANYA / NOVEL·LA ALEMANY SEGLE XX

Diario El Pais, S.L. / Pàginas: 143 / ISBN 84-89669-30-9 / Edició: 2002

Gustav von Aschenbach, destacat escriptor alemany d'edat madura, ha arribat a Venècia buscant renovar la inspiració perduda. Ja instal·lat a l'hotel, Aschenbach s'interessa en un adolescent polonès de nom Tadzio, dotat d'una bellesa extraordinària, el qual acaba convertint-se en objecte de silenciosa adoració per l'escriptor.

S'inicia llavors una minuciosa descripció del trànsit psicològic d'Aschenbach, la moralitat convencional comença a cedir sota l'empenta d'una passió prohibida: el rigor intel·lectual i l'estoica disciplina de l'escriptor es consumeixen a les brases de l'amor i el respectable Aschenbach es va convertint en un ésser indulgent a qui el tardà amor trastorna. No obstant això, els deliris amorosos de l'artista es mantenen en un pla purament intel.lectual, ja que la por al rebuig li impedeix acostar-se físicament al jove Tadzio.

Paral·lels a aquesta anècdota, alguns quadres descriptius de la ciutat de Venècia i dels seus habitants es presenten aquí i allà amb traç expressionista, perfilant els trets d'un entorn grotesc i decadent que anticipen la fatalitat: l'epidèmia de còlera que plana silenciosament sobre la ciutat dels canals.

Les autoritats amaguen l'existència de la pesta, temoroses de l'èxode dels turistes. No obstant això, els rumors sobre el mal es difonen i els estrangers comencen a marxar. Aschenbach, que ha sabut de la pesta aviat, renúncia a partir per no privar-se de la proximitat de Tadzio, la família sembla ignorar per complet el que està succeint.

La salut d'Aschenbach decau progressivament fins que un dia, quan la família del noi es prepara a partir com la resta dels turistes, mentre contempla extasiat al seu estimat Tadzio a la platja, Aschenbach pateix un desmai que anticipa la seva pròxima mort. La novel·la acaba amb un comentari convencional, no exempt d'ironia, sobre el tot i que ha suscitat en el món la mort de l'artista.

La mort a Venècia és una obra que, degut al seu complex simbolisme, genera variades interpretacions. N'hi ha prou referir, a tall d'exemple, la significació de Venècia, la ciutat de les aparences i les il·lusions romàntiques i, al mateix temps, una ciutat-despulla que pot considerar-se un emblema de la decadència que afecta el mateix Aschenbach.

Hi ha una part autobiogràfica en aquesta novel·la que Thomas Mann, qui va fer un viatge a Venècia del 26 de maig al 11 de juliol de 1911, va reconèixer públicament.

L'obra va ser portada al cinema per Luchino Visconti en la seva pel·lícula Mort a Venècia. Ha inspirat també una òpera de Benjamin Britten.
LITERATURA ALEMANYA / NOVEL·LA ALEMANYA SEGLE XX

Plaza & Janes, S.A, / Pàgines: 620 / ISBN 84-01-42104-7 / Edició: 1982.


Doctor Faustus” és la història d'un pacte, mai més ben dit, diabòlic: el d'Adrian Leverkühn, un músic de principis del segle XX, que ven la seva ànima al Diable per superar a tots en el seu art. Thomas Mann (1875 - 1955) situa a Leverkühn en una època on es van coure les pitjors brutalitats, que són aquelles que reactiven la mort i la guerra. En l'obra s'observa un paral·lelisme de caràcter irònic i a la vegada dramàtic: tal com Leverkühn, posseït pels dimonis, es desenvolupa artísticament cap a una destinació de reconeixement, la societat alemanya, simultàniament, es desenvolupa políticament cap a la seva catastròfica destinació política. Intencionadament, Mann, fa coincidir la seva pròpia història vital amb la història moral de Faust, pertanyent a la mitologia medieval alemanya, que es va vendre a si mateix al dimoni Mefistòfeles. Si la presència del dimoni és real o no en l'obra de Mann és un aspecte que queda en l'aire, podent ser producte de la imaginació de Leverkühn, o no. En qualsevol cas Leverkühn, inspirat per aquest dimoni real o fantàstic, desenvolupa el seu art fins a les últimes conseqüències, culminant en la seva fatídica mort determinada per endavant. Així, paral·lelament, la societat alemanya s'encamina, amb el nazisme, cap al seu fatídic i catastròfic destí.

Efectivament, a través d'aquesta novel·la, assistim a una part de la història d'Alemanya a través dels ulls de Seremis Zeitblom, un amic personal del músic, un testimoni molt parcial dels esdeveniments que es narren. A través de Seremis , representant de l'humanisme burgès, i a través d'unes poques notes històriques, Mann pinta l'època com a escenari de la vida tràgica del seu heroi Adrian, on la ingenuïtat ja no és possible: és l'autèntic pacte demoníac del qual tracta Mann, amb el saber pervers com l'única manera de representar l'horror de la violència i de la mort col·lectiva de la Segona Guerra Mundial. El tracte signat amb el Diable estableix unes condicions clares. A Adrian li serà concedit temps, temps de glòria, creació i febre, una exaltació perfecta de l'esperit que passarà per sobre de la moral i la raó. A canvi, ell haurà de renunciar a tot tracte humà. Haurà, també, de renunciar irremeiablement a l'amor. La seva relació amb l'art serà solitària i dolorosa. I per descomptat, haurà de lliurar la seva ànima en el termini pactat.

En aquesta obra, l'horrible i espantosa situació d'Alemanya, l'aventura en el Mal, la malaltia i l'art d'Adrià formen un tot. Mann escriu al final de la guerra, una bogeria diabòlica, alhora que Seremis narra la perdició del seu amic enmig de les ruïnes del seu país humiliat. A “Doctor Faustus” hi ha una gran ironia perquè l'amic és justament el personatge que més pateix a conseqüència de la malaltia que el porta a l'agonia just al cim del seu art musical. Thomas Mann, en la seva actitud irònica davant la vida, ens mostra la seva complicitat amb la malaltia i amb la mort.

Però, a més de ser una novel·la sobre el nazisme, si se’m permet l’atreviment, “Doctor Faustus” és una novel·la sobre Nietzsche i la música.  La novel·la segueix a grans trets la vida del filòsof alemany Friedrich Nietzsche i el pensament estètic del compositor Arnold Schönberg, pare de la tècnica dodecafònica, de qui Leverkühn seria una espècie d'alter ego en l'artístic, que no en el personal. La vida de Leverkühn coincideix amb la de Nietzsche en els orígens de la personalitat intel·lectual de Leverkühn en la seva època d'estudiant de Teologia i sobretot en el detall bàsic del col·lapse mental provocat per la sífilis, gairebé al final de la seva vida, malaltia que contreu Leverkühn per mitjà de la prostituta Esmeralda, única dona amb la qual tindrà coneixement carnal i que el convertirà durant els seus últims anys en un ésser desvalgut i absent a cura de la seva mare. I coincideix en l'artístic amb la de Schönberg en la recerca de la veritat en l'art musical mitjançant l'ordenació racional de la música en sèries basades en les dotze notes de l'escala cromàtica. Aquesta "apropiació" de la tècnica serial desenvolupada per Schönberg va suposar un motiu d'enuig per al compositor austríac, el que va fer que Mann fes incloure en totes les edicions de la novel·la un aclariment reconeixent l'autoria de Schönberg per 'aquesta tècnica compositiva.

La novel·la, escrita durant l'exili nord-americà de Mann (entre 1943 i 1947, any de la seva publicació) va ser publicada com Doktor Faustus. Das Leben des deutschen Tonsetzers Adrian Leverkühn, erzählt von einem Freunde ("Doctor Faust. La vida del compositor alemany Adrian Leverkühn explicada per un amic"). I va rebre aportacions de personalitats tan importants com Ígor Stravinski, Arnold Schönberg i sobretot Theodor W. Adorno, tots exiliats residents a la ciutat de Los Angeles, com Mann.

Paul Thomas Mann va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1929.

Sobre la novel·la també podeu llegir els següents escrits i comentaris:
•    La identitat volguda (Sobre "El doctor Faustus" de Thomas Mann), d’Agustí Arana, a Fundació Relleu.
•    Doctor Faustus, de Mario Moreno Cortina, a El archivo de Nessus.
•   Thomas Mann: el problema del artista frente a la vida (de Los Buddenbrook al Dr. Fausto), de Margo Glantz, a Biblioteca Virtual Joan Lluis Vives.


 Publicat el dissabte, 28 de gener de 2012

dilluns, 8 de febrer del 2010

DURAS, Marguerite

 
 
"EL AMANTE"

LITERATURA FRANCESA / NOVEL·LA FRANCESA SEGLE XX

Diario El Pais, S.L. / Pàginas: 154 / ISBN 84-89669-22-8 / Edició: 2002


Si bé el nom de Marguerite Duras ha quedat lligat a les lletres franceses del segle XX, sobretot quan el 1984 va ser la guanyadora del prestigiós Premi Goncourt, aquesta autora va néixer en realitat a Indoxina, l'any 1914. Allà té lloc la història d'amor i de desig que es narra a "L'amant". 
 
Els seus protagonistes són una adolescent de quinze anys, bella i pobre, i un pròsper comerciant xinès dotze anys més gran. La noia no és altra que la mateixa escriptora, que en aquestes pàgines autobiogràfiques rememora aquest tòrrid romanç, una relació apassionada d'intens amor i odi que va posar en escac els seus vincles familiars i la va fer madurar sobtadament. Però a més de l'erotisme, el que distingeix a la narració d'en Duras és l'èmfasi que posa en la descripció dels seus vincles amb la seva família, especialment amb la seva mare i amb els seus dos germans, el menor dels quals mor durant la Segona Guerra. El que marca la relació entre l'adolescent i l'amant és el silenci. Les convencions socials, l'educació en l'institut, la vestimenta, la bellesa, les diferències envers les dones natives, els diners, les absències, la mort ... tot és descrit amb saviesa per Dures. 
 
La novel·la no està dividida en capítols, sinó en breus apartats que donen un ritme particular, breu i entretallat, a la lectura. "L'amant" va ser traduïda a 43 llengües i va tenir molt d'èxit a tot el món. Va ser portada al cinema per Jean-Jacques Annaud amb el mateix títol.

Més informació a: