Seguidors

diumenge, 28 de gener del 2018

AMAT, Jordi

 

 

"LARGO PROCESO, AMARGO SUEÑO. Cultura y política en la Cataluña contemporánea”

CATALUNYA / POLÍTICA

Tusquets Editores, S.A. / Pàgines: 435 / ISBN: 978-84-9066-521-3 / 1ª edició: abril 2018.

 

Aquest llibre és una versió actualitzada d’El llarg procés. Proposa una interpretació nova, polèmica i en clau europea del desenvolupament de la cultura del catalanisme des de la postguerra immediata fins als dies convulsos del present a Catalunya. A partir de documentació privada i en molts casos inèdita, Llarg procés, somni amarg és una rigorosa crònica de la història intel·lectual catalana.

Tanmateix, es tracta d'un assaig d'història cultural que té com a propòsit mostrar com després de 1939 i la victòria de la contrarevolució autoritària del franquisme, el catalanisme de la resistència es va comprometre a salvar una tradició amenaçada i va aconseguir, en plena dictadura reconstruir un sistema cultural i ideològic que pensava el present des d'un marc nacional exclusivament català i democràtic.

Per Amat la dictadura generava uns espais ambigus on va madurar un discurs que impugnava l'ortodòxia del mateix règim, i va anar aprofitant aquests espais com el catalanisme es va poder reconstituir i tornar a relligar a la seva societat de referència. De fet, en aquests espais, alguns religiosos i altres econòmics, va madurar el pujolisme: un lideratge, amb una interpretació del passat i una proposta política que ja en democràcia, durant vint-i-tres anys, va assumir la construcció i el desplegament de l'estat autonòmic consolidant un projecte que es deia així mateix de normalització, però que era sobretot de nacionalització. Així, Llarg procés, somni amarg, també es pot llegir com els orígens del procés.

Ras i curt: un llibre de lectura obligatòria.

 

Podeu trobar més informació a:

Jordi Amat: “No conviene escribir el pasado en blanco y negro; eso solo existe en las películas antiguas de Walt Disney”, per  Borja Bauzá, a The Objective (10/05/2018)

Arqueología del Procés, per Andreu Navarra, a CTXT (16/05/2018)

 

Actualitzat a 24/08/2022

  -----------------------------
 
 


"EL FILL DEL XOFER”

CATALUNYA / POLÍTICA

Edicions 62 / Pàgines: 261 / ISBN: 978-84-297-7894-6 / 8ª edició: març 2021.

 

El fill del xofer (Edicions 62, novembre 2020), de Jordi Amat, un dels observadors més lúcids i transversals del moment, ha estat un extraordinari èxit editorial. Ho constaten   l’allau de comentaris, ressenyes i opinions que s’han escrit. Així, es fa difícil aportar alguna idea nova que ja no s’hagi dit. I més quan, un any després de la seva publicació i de més 70.000 exemplars venuts, el retrat de les clavegueres de l’Estat del 1978 a Catalunya a partir d’Alfons Quintà, creix amb matisos, un còmic i una adaptació audiovisual. Sobre aquests matisos, podeu llegir: Postil·les a ‘El fill del xofer’ del mateix Jordi Amat, publicat a El País (27/11/2021).

De fet, Jordi Amat, arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà —periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre de 2016 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça—, fa una reflexió sobre el poder. Sobre allò que el poder amaga. Ho explicita ell mateix al final del llibre: “...Es tractava de buscar la veritat fosca que el poder amaga per perpetuar-se...” (pàg. 261). Fet i fet, molt probablement, aquest és el principal objectiu del llibre.

I així, darrere d’una carrera periodística fulgurant com la d’Alfons Quintà (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d’Intereconomía) s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme d’investigació sobre la figura d’Alfons Quintà i el seu temps. Tanmateix, la figura abjecta i terrorífica d’Alfons Quinta (per altra banda, figura arquetípica i habitual dels cercles propers al poder), li serveix a Jordi Amat de fill conductor per a descriure dues etapes cabdals de la història del nostre país. Són dues etapes per dir-ho d’alguna manera, perquè en molts moments s’encavalquen, es juxtaposen o es cossen pel fil d’Alfons Quintà, és a dir, de Jordi Amat.

La primera d’elles gira entorn la figura de Josep Pla i del seu xofer, Josep Quintà, pare d’Alfons Quintà. Transcorre entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat en l’anomenat, pel mateix Jordi Amat, “Camelot de Pla”, on gent d'alt rang no para de reunir-se amb el “Montaigne de l'Empordà”. Gent d’alta volada com: Domingo Valls Taberner (empresari tèxtil), Pere Duran Farell (gas), Joan Sardà (arquitecte del Pla d'Estabilització), o Manuel Ortínez (prohom del tèxtil, vinculat a Tarradellas), que fornegen una burgesia catalana especialista en: evasió de capitals i suborns a l'Estat franquista, on ja apareix el nom de Florenci Pujol, pare del futur polític. Però on també podem trobar gent d’altres àmbits com l'historiador Jaume Vicens Vives, Joan Fuster, Ibáñez Escofet, Tarradellas, Carles Sentís, Raimon, els Quintà, pare i fill, els Pujol, pare i fill, els Carreras, etc.

L’altra etapa, que no és un trencament de l’anterior, representa el triomf d’aquesta burgesia que es reencarna/transforma/converteix en el pujolisme i que, amb el temps, es reproduirà amb el procés. Hi ha  Lluís Prenafeta i el fracàs d’El Observador, Joan Raventós, Raimon Obiols i el malaguanyat  socialisme català, Joan Sardà i Fabià Estapé, els economistes del desarrollismo, Miquel Roca i Florentino Pérez amb l’operació fallida d’un centre perifèric. I també Banca Catalana, la Caixa, Enciclopèdia Catalana i TV3, amb goles profundes i xantatges, amb Juan Luis Cebrián i Jesús Polanco, amb tot el clavegueram espanyol i un no gens menyspreable clavegueram catalanet, amb la llegenda àuria dels convergents que el temps convertiria en la llegenda negra catalana.

Comptat i debatut, un relat que descriu la vida d’Alfons Quintà, el personatge maligne i groller, l’assetjador sexual, el parricida, el periodista malaltís que atemorí l’òrbita pujoliana amb els seus articles sobre Banca Catalana. Fins que Pujol li encarregà la primera direcció de TV3. Però, examinant la vida de Quintà, Amat obre escletxes reveladores sobre com s’ha configurat la teranyina de poders del país, el joc de miralls, l’entrecreuament d’influències, els relats, les narratives. El fill del xofer, una reflexió sobre el poder pur, dur i fosc, que destapa algunes de les brutícies de l’anomenat oasi català i el pujolisme. I que a la vegada constata que d’oasi n’era ben poc i que els tentacles del pujolisme arribaven/arriben molt enllà.

 

Podeu trobar més informació a:

Miedo y asco en el oasis catalán: la vida psicópata de Alfons Quintà, per Carlos Prieto, a EL CONFIDENCIAL (10/11/2020)

Una via per capbussar-se en les clavegueres de Catalunya, per Carles Geli, a EL PAIS (11-11-2020)

Retrat d’un home tèrbol, per Júlia Costa, a LLEGIT.CAT (11-11-2020)

Jordi Amat: “Sin Josep Pla no hubiera habido Alfons Quintà”, per Víctor Fernández, a LA RAZON (12-11-2020)

Jordi Amat: "Quintà vol 'matar' Pujol per superar els seus traumes", per Joan Safont Plumed, EL NACIONAL.CAT (15/11/2020)

Un país de mentiders, per Agustí Colomines, a EL NACIONAL.CAT (16-11-2020)

Jordi Amat: “El poder català es funda sobre la victòria de Banca Catalana”, per Joan Burdeus, a NÚVOL (20/11/2020)

Sobre “El fill del xofer”, per Xavier Ribera, a EL TRIANGLE (28-11-2020)

El pare d'“El fill del xofer”, per Matías Vallés, a DIARI DE GIRONA (05-12-2020)

El fill del xofer, per  Juan Lagardera, a DIARI DE GIRONA (16-12-2020)

Jordi Amat: “No hauria investigat Quintà si no hagués estat un assassí”, per Gerard E. Mur, a NÚVOL (01/02/2021)

Jordi Amat: “L’esquerra no va pair mai l’hegemonia del pujolisme”, per Txema Seglers, a EL CRÍTIC (02-02-2021)

El xofer, el fill i Freud, per Xavier Vega i Castellví, a NÚVOL (07/03/2021)

El fill del xofer… des de la perifèria, per Oriol Lladó, a CONEXIONS DES DE BADALONA, (10-06-2021)

 
 
 
Actualitzat a 6 de març 2022
 
 
----------------------------------------
 
 

 
"LA CONJURA DE LOS IRRESPONSABLES”

CATALUNYA / POLÍTICA
Editorial Anagrama / Pàgines: 107 / ISBN: 978-84-339-1618-1 / 1ª edició: desembre 2017.


La conjura de los irresponsables, en la seva edició en castellà -i La confabulació dels irresponsables, en català-, és la crònica de tot un seguit d’accions polítiques, conduïdes per un grapat de polítics, de forma irresponsable, fins a arribar a la situació actual: la del col·lapse total de la política. Una conjura, en castellà, és una conspiració d’un grup de persones. I una confabulació, en català, és la unió de diverses persones per causar un perjudici a un altre o altres. El terme conjura, en castellà, i el seu significat com a conspiració, em semblen molt més greus, més potents que el de confabulació. És per aquest motiu que vaig escollir l’edició en castellà i perquè d’alguna manera el seu autor ja l’anunciava així en el si del seu article de La Vanguardia, Un fracaso colosal, del 24 de setembre de 2017.

La conjura de los irresponsables és també una alenada d’aire fresc en el debat al voltant del procés. I ho és perquè Jordi Amat deixa a un costat les seves possibles simpaties polítiques i realitza un exercici de dissecció sense apostar per un bàndol o altre, per un relat o altre. Molt probablement, quan d’aquí a uns anys, s’escrigui la història del procés, les anàlisis de Jordi Amat seran una font d’informació de consulta fonamental. Tot amb tot, aquest assaig té l’encert de fer una descripció del perquè s’ha arribat al col·lapse institucional actual, sense formar part de cap bàndol polític. Ras i curt, Jordi Amat reparteix pals a tort i a dret.

Amat parteix de la figura d’Antonio Pedrol Rius, un home del sistema franquista, “hombre de un mundo gris”, el qual constata els dos problemes que podia tenir el Tribunal Constitucional. El primer, que el TC era fruit d’un consens, i això era la seva virtut, però també podia ser la seva trampa. I el segon, que podia quedar deslegitimat. A partir d’aquí, Amat inicia un relat trepidant, amb un llenguatge directe i concís, que finalitza uns dies abans de les eleccions del 21 de desembre de 2017.

No sé si el temps del procés està en el seu final, o en els minuts de descompte. Però l’encert de Jordi Amat és fer-nos avinent que aquest temps ha estat el del fracàs total de la política. I el temps d’uns polítics absolutament irresponsables.

Tot amb tot, potser també el temps ens portarà altres anàlisis amb el paper que ha jugat la ciutadania. O aquesta ha estat immaculada?


Podeu trobar més informació a:
Entrevista a El Confidencial, 21 de desembre de 2017
Entrevista a Jordi Amat a RAC1, 18 de gener de 2018