Seguidors

diumenge, 28 d’agost de 2016

POST 20: TECNOLOGIES DIGITALS I XARXES SOCIALS: COM ESTAN INCIDINT EN LES NOSTRES FORMES DE PENSAR



L’escriptura i la lectura on line, que no lineal, i tota la nostra activitat a la xarxa estan creant modificacions en els nostres processos de lectura i escriptura i, al capdavall, contribueixen a canviar la nostra manera de pensar.

Durant molts anys, l’única forma de coneixement era l’escriptura lineal que imposava una manera de pensar determinada. Però l’aparició de l’hipertext ens ofereix una nova manera d’accedir al coneixement i de conèixer la realitat, abandonant els antics sistemes conceptuals basats en la linealitat, per donar pas a la multi-linealitat dels vincles i els nodes. De fet, l’hipertext s’ha convertit en una forma revolucionària d’expressió, a causa de les seves semblances amb les formes de procedir del cervell humà.

dilluns, 22 d’agost de 2016

POST 19: L’HIPERTEXT SÓC JO; ELS HIPERTEXTUALS SOM NOSALTRES



1- L’hipertext: un nou paradigma
En algun punt de la postmodernitat la lectura i l’escriptura tradicionals sembla que han començat a retrocedir. Actualment l’hipertext és un dels elements indiscutibles de la societat informacional i respon al pensament de la complexitat. Aquest nou paradigma ja està fortament arrelat en la nostra societat i canvia les formes existents de la lecto-escriptura tradicionals. Tanmateix, es dilueix clarament la frontera entre el lector i l’escriptor.

divendres, 12 d’agost de 2016

POST 18: COM L'HIPERTEXT ENS PERMET APROXIMAR-NOS A LA COMPLEXITAT



1-Paradigma racional i postmodernitat
La postmodernitat va anar prenen força amb les crítiques al paradigma racional-cartesià.

El terme postmodern es defineix per oposició a allò que és modern. I la modernitat engloba el paradigma cartesià i la Il·lustració. A més de les crítiques filosòfiques i científiques (Barthes, Derrida, Foucault, Kristeva, Deleuze, Guattari i Bajtin), alguns esdeveniments històrics i socials han contribuït a la creació de la societat postmoderna. Les guerres mundials, el colonialisme racionalista, els desequilibris ecològics, els desequilibris socio-econòmics, les reivindicacions de les minories, el paper del feminisme, el creixement del sector terciari i la caiguda del sector primari, el gran creixement de les ciutats, la crisi de les famílies, el paper de la joventut, el creixement de la classe mitjana... han estat esdeveniments que han obligat a qüestionar-se la idea de progrés i, amb això, a repensar la modernitat.