Seguidors

dissabte, 13 de febrer del 2010

MANN, Thomas


 
"LA MUERTE EN VENECIA"

LITERATURA ALEMANYA / NOVEL·LA ALEMANY SEGLE XX

Diario El Pais, S.L. / Pàginas: 143 / ISBN 84-89669-30-9 / Edició: 2002

Gustav von Aschenbach, destacat escriptor alemany d'edat madura, ha arribat a Venècia buscant renovar la inspiració perduda. Ja instal·lat a l'hotel, Aschenbach s'interessa en un adolescent polonès de nom Tadzio, dotat d'una bellesa extraordinària, el qual acaba convertint-se en objecte de silenciosa adoració per l'escriptor.

S'inicia llavors una minuciosa descripció del trànsit psicològic d'Aschenbach, la moralitat convencional comença a cedir sota l'empenta d'una passió prohibida: el rigor intel·lectual i l'estoica disciplina de l'escriptor es consumeixen a les brases de l'amor i el respectable Aschenbach es va convertint en un ésser indulgent a qui el tardà amor trastorna. No obstant això, els deliris amorosos de l'artista es mantenen en un pla purament intel.lectual, ja que la por al rebuig li impedeix acostar-se físicament al jove Tadzio.

Paral·lels a aquesta anècdota, alguns quadres descriptius de la ciutat de Venècia i dels seus habitants es presenten aquí i allà amb traç expressionista, perfilant els trets d'un entorn grotesc i decadent que anticipen la fatalitat: l'epidèmia de còlera que plana silenciosament sobre la ciutat dels canals.

Les autoritats amaguen l'existència de la pesta, temoroses de l'èxode dels turistes. No obstant això, els rumors sobre el mal es difonen i els estrangers comencen a marxar. Aschenbach, que ha sabut de la pesta aviat, renúncia a partir per no privar-se de la proximitat de Tadzio, la família sembla ignorar per complet el que està succeint.

La salut d'Aschenbach decau progressivament fins que un dia, quan la família del noi es prepara a partir com la resta dels turistes, mentre contempla extasiat al seu estimat Tadzio a la platja, Aschenbach pateix un desmai que anticipa la seva pròxima mort. La novel·la acaba amb un comentari convencional, no exempt d'ironia, sobre el tot i que ha suscitat en el món la mort de l'artista.

La mort a Venècia és una obra que, degut al seu complex simbolisme, genera variades interpretacions. N'hi ha prou referir, a tall d'exemple, la significació de Venècia, la ciutat de les aparences i les il·lusions romàntiques i, al mateix temps, una ciutat-despulla que pot considerar-se un emblema de la decadència que afecta el mateix Aschenbach.

Hi ha una part autobiogràfica en aquesta novel·la que Thomas Mann, qui va fer un viatge a Venècia del 26 de maig al 11 de juliol de 1911, va reconèixer públicament.

L'obra va ser portada al cinema per Luchino Visconti en la seva pel·lícula Mort a Venècia. Ha inspirat també una òpera de Benjamin Britten.
LITERATURA ALEMANYA / NOVEL·LA ALEMANYA SEGLE XX

Plaza & Janes, S.A, / Pàgines: 620 / ISBN 84-01-42104-7 / Edició: 1982.


Doctor Faustus” és la història d'un pacte, mai més ben dit, diabòlic: el d'Adrian Leverkühn, un músic de principis del segle XX, que ven la seva ànima al Diable per superar a tots en el seu art. Thomas Mann (1875 - 1955) situa a Leverkühn en una època on es van coure les pitjors brutalitats, que són aquelles que reactiven la mort i la guerra. En l'obra s'observa un paral·lelisme de caràcter irònic i a la vegada dramàtic: tal com Leverkühn, posseït pels dimonis, es desenvolupa artísticament cap a una destinació de reconeixement, la societat alemanya, simultàniament, es desenvolupa políticament cap a la seva catastròfica destinació política. Intencionadament, Mann, fa coincidir la seva pròpia història vital amb la història moral de Faust, pertanyent a la mitologia medieval alemanya, que es va vendre a si mateix al dimoni Mefistòfeles. Si la presència del dimoni és real o no en l'obra de Mann és un aspecte que queda en l'aire, podent ser producte de la imaginació de Leverkühn, o no. En qualsevol cas Leverkühn, inspirat per aquest dimoni real o fantàstic, desenvolupa el seu art fins a les últimes conseqüències, culminant en la seva fatídica mort determinada per endavant. Així, paral·lelament, la societat alemanya s'encamina, amb el nazisme, cap al seu fatídic i catastròfic destí.

Efectivament, a través d'aquesta novel·la, assistim a una part de la història d'Alemanya a través dels ulls de Seremis Zeitblom, un amic personal del músic, un testimoni molt parcial dels esdeveniments que es narren. A través de Seremis , representant de l'humanisme burgès, i a través d'unes poques notes històriques, Mann pinta l'època com a escenari de la vida tràgica del seu heroi Adrian, on la ingenuïtat ja no és possible: és l'autèntic pacte demoníac del qual tracta Mann, amb el saber pervers com l'única manera de representar l'horror de la violència i de la mort col·lectiva de la Segona Guerra Mundial. El tracte signat amb el Diable estableix unes condicions clares. A Adrian li serà concedit temps, temps de glòria, creació i febre, una exaltació perfecta de l'esperit que passarà per sobre de la moral i la raó. A canvi, ell haurà de renunciar a tot tracte humà. Haurà, també, de renunciar irremeiablement a l'amor. La seva relació amb l'art serà solitària i dolorosa. I per descomptat, haurà de lliurar la seva ànima en el termini pactat.

En aquesta obra, l'horrible i espantosa situació d'Alemanya, l'aventura en el Mal, la malaltia i l'art d'Adrià formen un tot. Mann escriu al final de la guerra, una bogeria diabòlica, alhora que Seremis narra la perdició del seu amic enmig de les ruïnes del seu país humiliat. A “Doctor Faustus” hi ha una gran ironia perquè l'amic és justament el personatge que més pateix a conseqüència de la malaltia que el porta a l'agonia just al cim del seu art musical. Thomas Mann, en la seva actitud irònica davant la vida, ens mostra la seva complicitat amb la malaltia i amb la mort.

Però, a més de ser una novel·la sobre el nazisme, si se’m permet l’atreviment, “Doctor Faustus” és una novel·la sobre Nietzsche i la música.  La novel·la segueix a grans trets la vida del filòsof alemany Friedrich Nietzsche i el pensament estètic del compositor Arnold Schönberg, pare de la tècnica dodecafònica, de qui Leverkühn seria una espècie d'alter ego en l'artístic, que no en el personal. La vida de Leverkühn coincideix amb la de Nietzsche en els orígens de la personalitat intel·lectual de Leverkühn en la seva època d'estudiant de Teologia i sobretot en el detall bàsic del col·lapse mental provocat per la sífilis, gairebé al final de la seva vida, malaltia que contreu Leverkühn per mitjà de la prostituta Esmeralda, única dona amb la qual tindrà coneixement carnal i que el convertirà durant els seus últims anys en un ésser desvalgut i absent a cura de la seva mare. I coincideix en l'artístic amb la de Schönberg en la recerca de la veritat en l'art musical mitjançant l'ordenació racional de la música en sèries basades en les dotze notes de l'escala cromàtica. Aquesta "apropiació" de la tècnica serial desenvolupada per Schönberg va suposar un motiu d'enuig per al compositor austríac, el que va fer que Mann fes incloure en totes les edicions de la novel·la un aclariment reconeixent l'autoria de Schönberg per 'aquesta tècnica compositiva.

La novel·la, escrita durant l'exili nord-americà de Mann (entre 1943 i 1947, any de la seva publicació) va ser publicada com Doktor Faustus. Das Leben des deutschen Tonsetzers Adrian Leverkühn, erzählt von einem Freunde ("Doctor Faust. La vida del compositor alemany Adrian Leverkühn explicada per un amic"). I va rebre aportacions de personalitats tan importants com Ígor Stravinski, Arnold Schönberg i sobretot Theodor W. Adorno, tots exiliats residents a la ciutat de Los Angeles, com Mann.

Paul Thomas Mann va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1929.

Sobre la novel·la també podeu llegir els següents escrits i comentaris:
•    La identitat volguda (Sobre "El doctor Faustus" de Thomas Mann), d’Agustí Arana, a Fundació Relleu.
•    Doctor Faustus, de Mario Moreno Cortina, a El archivo de Nessus.
•   Thomas Mann: el problema del artista frente a la vida (de Los Buddenbrook al Dr. Fausto), de Margo Glantz, a Biblioteca Virtual Joan Lluis Vives.


 Publicat el dissabte, 28 de gener de 2012