Seguidors

dissabte, 2 d’abril de 2016

POST 6: SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ O CONSTRUCCIÓ GEOPOLÍTICA NEOLIBERAL?



La Societat de la Informació, emparada en les promeses d'una construcció social més solidària, oberta i democràtica, és una realitat que ha impregnat els esforços socials de realització humana més actuals. Amb un dinamisme únicament comparable al de la conquesta de l'espai, en el passat segle XX.

En aquest sentit, l'obra Història de la societat de la informació, del reconegut professor Armand Mattelart, cerca desentranyar les principals premisses sobre les quals es fonamenta tota aquesta construcció social imaginària.

Més que un atac a la tecnologia o al seu ús indiscriminat, l'obra revela les arrels de l'imperatiu tecnològic o dels principals conceptes que sostenen la nostra actitud complaent davant les noves tecnologies.

I és que darrere l’actitud de submissió absoluta davant l'existència i avanç de les noves tecnologies com a mitjans de construcció social sembla haver -segons Mattelart- una sèrie de pressupostos que han consolidat un estil de "sentit comú tecnològic" impregnats d'una forta pudor autoritaria .

En aquesta línia, Mattelart desenvolupa i combina una perspectiva cronològica amb una perspectiva geopolítica, establint amb aquesta metodologia una connexió clau entre diversos conceptes estratègics:

  • El culte al nombre com a forma d'organitzar el pensament i el diàleg públic. En aquest apartat, Mattelart demostra com el nombre ha estat utilitzat per determinar l'existència social. Ho sintetitza perfectament la frase: “...Los hombres contaron los números y ,finalmente, sólo los números contaron...". (Mattelart, pàg 9).
 
  • La funcionalitat com a concepte clau per entendre el matrimoni entre un estil de vida tutelat per la primacia d'un valor científicoindustrial per sobre un dret natural a una vida privada, consolidant així, un nou tipus de sociabilitat. 
 
  • L'establiment d'una matriu matemàtica per a la comunicació, que està fortament lligada a una assimilació de la informàtica en la quotidianitat i, per tant, a la sistematització de totes les formes d'expressió sota un mateix i únic patró, la qual cosa acaba fent callar qualsevol forma de protesta social que no s'inscrigui sota aquestes regles d'actuació. 
 
  • L'adjudicació d'un valor geopolític a les xarxes virtuals, en tant que ja no estem en una economia de productes manufacturats, sinó en una economia de serveis, on són més importants les relacions humanes que s'estableixen. Com a expressió d'aquest argument l'autor analitza l'anomenada diplomàcia virtual. 
 
  • L'anihilació de la major part dels esforços per establir un ordre social més consolidat, per mitjà de diferents polítiques públiques, a causa de l'aparició de noves realitats, més globals i menys sotmeses a un únic tipus d'ordenament. 
 
  • L'inici d'una societat civil més global sota l'hegemonia nord-americana, marcada pel determinisme tecnològic i subjugada a una normalització indeclinable, de fortes interessos nord-americans, però amb escasses explicacions per a la resta del món. Això atempta, segons Mattelart, contra “...las cuatro virtudes cardinales de la sociedad informacional -«descentralizar», «globalizar», «armonizar» y «dar plenos poderes para hacer» (empowerment)...” (Mattelart, pàg 53).

Fet i fet, Mattelart és molt crític davant la desídia social respecte a la necessitat de reinventar una nova Societat de la Informació, alternativa que hauria d'inquietar a molts dels àmbits de l'activitat humana.