Seguidors

dissabte, 14 de maig de 2016

POST 12: L’IMPACTA DE LA IMPREMTA



Isidro Moreno Sánchez, a Escritura hipermedia y lectoautores, explica que “...cuando muere un anciano en Africa es como si se quemase una biblioteca...” (pag. 121). I és que, certament, la mort roba la memòria. Però el món occidental, que creu que va inventar la impremta durant la dècada de 1440, ignorant les aportacions de l’Extrem Orient i de Bi Sheng uns centenars d’anys abans, va desenvolupar-la i va democratitzar l’escriptura per pal·liar la pèrdua de la memòria. De fet, l’impremta també va significar l’aparició d’una nova tecnologia.

Una nova tecnologia que ha tingut i té un impacte transcendental en la seva vessant anterior, l’oralitat, i en l’actual, en relació a la hipertextualitat.

Tot seguint a Carlos Moreno Hernández (Literatura e Hipertexto. De la cultura manuscrita a la cultura electrónica), la impremta ha anat, poc a poc, acabant amb la difusió dels trets hipermèdia que tenien els textos de la cultura manuscrita (pàg. 30) i els ha reduït simplement a la categoria d’obres.  Aquest procés va tardar en imposar-se i no va ser fins el segle XVIII que, en aquest sentit, va transformar  a la societat europea. 

De fet, la impremta va anar desenvolupant el sentit de la propietat i la idea d’originalitat d’allò escrit. Tanmateix, va anar desprestigiant la idea de col·laboració, en quan a comunitat cultural o grup que treballa amb textos comuns, fins que a finals del segle XVIII, el terme col·laboració adquireix un sentit pejoratiu, més associat a la idea de plagi i d’exaltació de la idea d’originalitat i d’esforç personal. 

Fet i fet, podem afirmar que el desenvolupament de la impremta va lligat al liberalisme econòmic i a l’ètica protestant, amb el seu sentit sacralitzat de la propietat i el treball individual. A més, l’aparició de la propietat intel·lectual i els drets d’autor, també ajudaren a promoure el que Kernan (Moreno Hernándes, C., pàg. 30) anomenà com “la idealització del text literari”, l’aïllament dels texts i la atribució a autors individuals.

Comptat i debatut, doncs, la tecnologia de la impremta comportà grans canvis. Una altra tecnologia, l’ordinador/la xarxa, també generarà grans canvis?

El libro con fecha de impresión explícita más antiguo que se conserva es la Sutra del Diamante encontrado en la cueva de Dunhuang. Es un texto budista cuya impresión fue encargada por un devoto. Fue impreso el 11 de mayo del año 868. Pero se conservan textos impresos sin fechar que posiblemente tengan una antigüedad mucho mayor.

Extret de: Coll, Juan Carlos M.:La invención y evolución del dinero en China