Seguidors

divendres, 19 d’abril de 2019

FERRARIS, Maurizio


MANIFIESTO DEL NUEVO REALISMO


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME
Biblioteca Nueva / Pàgines: 182 / ISBN 978-84-9940-729-6 / 2013

El Manifesto del nuevo realismo del filòsof italià Maurizio Ferraris s’inscriu en l’anomenat nou realisme filosòfic o realisme especulatiu. El seu títol ja és prou revelador i agosarat: ens remet al de Marx. L’assaig desenvolupa una crítica contra tot el que és la filosofia moderna i postmoderna: tota la filosofia dels darrers tres-cents anys; quasi res !!!. 

De fet, no hi ha dubte que per Maurizio Ferraris la postmodernitat relativitzant és un període del pensament que ja hem de superar. Ferraris és un testimoni de la insatisfacció que experimentem molts pel que fa als excessos d'idees com, per exemple, les de Bruno Latour quan va assenyalar que Ramses II no podia haver mort de tuberculosi perquè aquesta encara no s’havia descobert en aquell període. No obstant això, Ferraris es comporta encara com un postmodern: per exemple, quan assumeix que la tasca de la filosofia ha de seguir amb la deconstrucció dels grans relats moderns, o quan vol trencar amb l'epistemologia moderna, sense pensar en la dificultat que és rebutjar la herència en la qual un es va formar. I és que la lectura de Ferraris va molt bé pel que ell rebutja, però no així per les seves propostes.

diumenge, 7 d’abril de 2019

HARMAN, Graham



"HACIA EL REALISMO ESPECULATIVO. Ensayos y conferencias


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME
Caja Negra Editora / Pàgines: 292 / ISBN 978-987-1622-35-1 / 2015
           
En l’àmbit de la filosofia, l’origen del nou realisme o realisme especulatiu fou l’obra del filòsof francès Quentin Meillassoux (1967), Después de la finitud. Ensayo sobre la necesidad de la contingencia, publicada el 2006. Però el tret de sortida del moviment i la seva presentació pública va ser el col·loqui al Goldsmith College de Londres, el 2007, en el qual van participar, a més de Meillassoux, Iain Hamilton Grant, Ray Brassier (1965) i Graham Harman (1968). 

Però Hacia el realismo especulativo de Graham Harman és un conjunt de conferències que havia aparegut originalment en l’any 2010 sota el nom de Towards speculative realism: essays and lectures. Va representar en el seu moment un punt de compromís amb la tradició i de ruptura amb els postulats originals del realisme especulatiu. Al volum traduït se li afegeixen tres conferències que no estaven en el llibre original: “La estètica como cosmologia”, "McLuhan al máximo" i "Greenberg, Duchamp i la próxima vanguardia". El resultat final és un llibre que ofereix un apropament no només al pensament de Harman sinó als principals problemes del nou realisme.