Seguidors

dilluns, 21 de juny de 2021

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VI). SOBRE ELS INDULTS

EL DIEC2 ens diu que INDULTAR és: 1) Perdonar (a algú) la pena o part de la pena que té imposada o 2) Eximir d’una obligació.

Contra els indults es va celebrar una manifestació el passat 13 de juny a la Plaça Colon de Madrid. Convocaven i encapçalaven la manifestació: PP, VOX i Ciudadanos.

Contra els indults, avui, davant del Liceu, l’ANC, Òmnium i els CDR se sumen amb mobilitzacions a la plantada del Govern de la Generalitat, a l'esdeveniment del president del Govern espanyol.

Així estem: independentistes irredempts al costat del PP, Vox i les restes de Ciudadanos en contra dels indults.

Si us plau, vull un altre país. Amb urgència.

dilluns, 24 de maig de 2021

DES DEL CONFINAMENT (4)

Un ampli sector de les societats occidentals no està acostumat a la incertesa. Moltes persones del primer món gaudeixen de drets fonamentals que no els tenen una altra part important de la humanitat. I encara que la desigualtat i la precarietat colpegen fort, és indubtable que aquí hi ha més gent que en altres llocs amb accés a llum, aigua calenta, habitatge digne, comoditats i absència de guerra.

Ens van dir que havíem arribat a la fi de la Història, que el model econòmic capitalista, amb l’avantguarda tecnocientífica, eren la panacea infal·lible. El neoliberalisme ens va acostumar al campi qui pugui. Davant d'això, assumir petits sacrificis temporals i renunciar al jo, el primer es converteix, a ulls d'alguns, en alguna cosa inconcebible, incapaços de deixar de banda l'individualisme i d'entendre el necessari que és evitar la saturació dels hospitals, vacunar-se i protegir la salut col·lectiva.

Tot això, evident a ulls de moltes persones, no està tan clar per a altres. El nostre món occidental, més acostumat que la resta de la humanitat a certa comoditat i seguretat, enfronta malament la debilitat. Ens van convèncer que érem infal·libles i gairebé invulnerables, allunyant la nostra finitud de la vida quotidiana. La fragilitat va ser estigmatitzada i deportada, assenyalada com a característica impròpia de l'ésser humà totpoderós de segle XXI, aliè al dolor de les mancances dels altres i ignorant que aquests altres no estan només enllà de les nostres fronteres. És el moment, ja, de la política?


dilluns, 5 d’abril de 2021

VILLALONGA, Llorenç


 "BEARN O LA SALA DE LES NINES "

  

LITERATURA CATALANA / SEGLE XX

EDICIONS 62 / Pàgines: 251 / ISBN 84-297-1620-3 / Primera edició: setembre de 1980

 

Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897-1980) va exercir de psiquiatre durant tota la seva vida, professió que va compaginar amb l'escriptura. Vilallonga va escriure novel·les, llibres de relats, obres de teatre i articles periodístics. Entre la seva producció literària destaquen La mort de dama (1931) i, sobretot, Bearn o La sala de les nines, publicada originalment en castellà el 1956. Però el reconeixement, tant a l'autor com a l'obra, no arribaria fins a la dècada dels seixanta, amb la publicació de la versió catalana d'aquesta novel·la.

dijous, 1 d’abril de 2021

ESPRIU, Salvador

 

"LAIA "

LITERATURA CATALANA

EDICIONS 62 / Pàgines: 118 / ISBN 84-297-0295-4 / Catorzena edició: desembre de 1982.

Laia és la història d'una dona marcada pel destí, davant del qual ni la seva voluntat ni la seva força interior hi poden fer res. Tot i que la seva veritable malaltia era el seu voltant, el poble on vivia i les relacions de violència normalitzada implícita i explícita, entre els amos i els altres, però sobretot entre els homes i les dones. En vint-i-dos capítols breus, veiem passar la infantesa de Laia, com es casa i el matrimoni esdevé un desastre, li neix un fill malalt que acaba morint. I com moren amants i coneguts enmig d'una epidèmia de còlera i d'una tempesta en què la natura l'únic que fa és tornar a posar les coses a lloc i deixar clar que, passats els desastres naturals, el desastre de la vida al poble continuarà sense solució possible per a qui, com Laia, no és com els altres.

dissabte, 30 de gener de 2021

DELIBES, Miguel


 

"LAS RATAS”

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

DESTINOLIBRO / Pàgines: 175 / ISBN: 84-233-0724-7 / Desembre 1984.

 

El 1963, amb quaranta-tres anys, Miguel Delibes rebia el Premi de la Crítica per Las ratas, publicada el 1962. Delibes ja havia editat fins a aquest moment set novel·les, diversos volums de contes i un parell de llibres de viatges. Era director del més important diari de la seva ciutat natal i tenia seriosos enfrontaments amb el Ministeri d'Informació i Turisme. El Ministeri no estava molt conforme amb la línia del que publicava El Norte de Castilla ni amb les seves campanyes de denúncia de la situació en què es trobava el camp castellà.