Seguidors

dissabte, 28 de gener de 2017

L’ISLAM (3): BRANQUES I MISTICISME



L’islam no ha estat ni és una religió monolítica, superficial, ritualista i estàtica. Moltes de les discussions, controvèrsies i disputes que han tingut lloc i tenen en el seu si és desconeguda per a molta gent d’Occident. Com el cristianisme, a més de diferents espiritualitats i corrents de pensament, te divisions doctrinals prou importants per a escindir-lo en diverses confessions. N’hi ha tres de principals (se solen designar com a “branques”) i són: el sunnisme, el xiisme i el kharigisme (o ibadisme).

diumenge, 22 de gener de 2017

L’ISLAM (2): ELS PILARS BÀSICS I LA UNICITAT DE DÉU



L'islam presenta tot un seguit de valors religiosos i morals que forneixen una visió del món i de l'home, una Weltanshauung pròpia. Així, tots els musulmans comparteixen un seguit d’obligacions, de caràcter social i religiós, que és coneixen com a pilars bàsics (“arkan”) en els quals es poden reconèixer. Són els següents:

dimecres, 18 de gener de 2017

Post -- LA ESTRATEGIA DEL DESARRAIGO



Us recomano que llegiu l’article de Pedro Olalla: La estrategia del desarraigo. És una extraordinària i brillant lliçó d’història del darrer segle sobre el Pròxim Orient i una anàlisi del per què dels refugiats. I, malauradament, de per què n’hi haurà més.


“...Un 11% de la humanidad está ya en guerra pero hacen falta más refugiados para reventar las costuras del mapa del mundo y minar la cohesión y la conciencia de las sociedades...”

diumenge, 15 de gener de 2017

L’ISLAM (1): UN ÚNIC MÓN ISLÀMIC?


Des de l’atac de l’11 de setembre del 2001, el món musulmà, l’islam i l’islamisme han passat a ocupar un lloc preeminent en les nostres vides i societats occidentals. Molt sovint les nostres percepcions sobre aquest termes són esbiaixades i l’etnocentrisme que ens envolta a Occident és de posar-ho tot en el mateix sac. Moltes vegades la imatge que en tenim –estereotipada- és de conflicte, agressió, fonamentalisme i especialment, de terrorisme a escala global. I caiem en el reduccionisme, per exemple, de considerar l’islam com la “religió de l’espasa”: una religió per se violenta i que genera terror.