Seguidors

diumenge, 15 de gener de 2012

LA FILOSOFIA: QUIN SENTIT TÉ ?

El concepte de la filosofia, el seu contingut i objecte del seu estudi, de la seva descripció com una matèria adreçada a fer una mena d'exercici d'aplicació del intel·lecte i del raciocini al voltant d'algunes qüestions que semblen tan abstractes, indueix a considerar que es tracta d'un conjunt de desenvolupaments totalment especulatius, absolutament aliens al que pugui ser el requeriment o tenir incidència en la vida quotidiana, en les ocupacions i preocupacions diàries en la vida familiar, en les relacions amb les altres persones i respecte de les qüestions comunes de la vida. De fet, durant molt de temps, la filosofia ha estat així. Tot i així, alguns autors com Rorty, ens diuen que no, que la filosofia no pot imposar-se com la perspectiva més gran del saber i que els filòsofs no són els amos de cap veritat inefable.

El coneixement de la filosofia no s’hauria de reduir, doncs, a l'estudi de les diverses concepcions i doctrines estructurades al voltant dels diversos problemes inherents a aquesta matèria. L'estudi de la filosofia determina, per sobre de tot això, adoptar una actitud intel·lectualment inquieta davant la quantitat de qüestions i circumstàncies que es plantegen en la nostra vida, i en valer-se del coneixement filosòfic adquirit en aquest procés educatiu, per col·locar-se en millors condicions d'afrontar els problemes d'aquesta, a voltes xacrosa, quotidianitat.

L'estudi sistemàtic del pensament filosòfic hauria de permetre adquirir l'instrument per assumir una actitud filosòfica, que d'alguna manera modeli la pròpia personalitat i determini que, en abordar les argumentacions que es formulen respecte d'aquestes qüestions, cadascun s'inclini (encara que sigui en forma primària) a compartir algun determinat sistema filosòfic, o a compondre un propi sistema personal, amb una combinació del que s'ha estudiat amb alguns conceptes personals.

Tanmateix, en la vida social, i en les activitats que ella requereix de l'individu, especialment pel que fa participant de les activitats pròpies del ciutadà com agent polític en la democràcia, és molt gran la importància de disposar d'un cert nivell de coneixement filosòfic. Això condueix a tenir una actitud atenta i reflexiva, especialment dirigida a advertir que els temes importants sempre són complexos i que no poden simplificar ocultant o ignorant part dels seus components, ni examinar exclusivament des d'un enfocament personalment interessat, que és el característic de la demagògia.

En aquest ordre de coses, la filosofia hauria d’ésser un instrument que permeti reconèixer els factors de les relacions humanes que moltes vegades no es fan ostensibles, que solen estar presents en les actituds o en les expressions com resultants d'un obrar inconscient, però que en gran mesura determinen la qualificació i els pressupostos d'aquestes conductes i expressions. Així, la filosofia hauria d’ésser un valuós instrument crític dels prejudicis i dogmatismes, que influeixen en l'activitat de les persones, els grups d'interessos i especialment en la estructura de les ideologies.