En els darrers temps, la figura de l’historiador Josep Fontana ha estat
fortament vilipendiada per molta gent, tan pels partidaris del procés com per
molta intel·lectualitat espanyola.
Etiquetes
ANTROPOLOGIA
(3)
CIÈNCIA POLÍTICA
(4)
CINEMA
(17)
CITES
(1)
COMENTARIS
(67)
CRITICA LITERARIA
(1)
ECONOMIA
(2)
ÈTICA
(2)
FILOSOFIA
(46)
GEOGRAFIA
(1)
GLOBALITZACIÓ
(7)
HIPERTEXTUALITAT
(21)
HISTÒRIA
(25)
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
(6)
HISTÒRIA D'ESPANYA
(10)
HISTÒRIA DE CATALUNYA
(8)
HISTÒRIA DE L'ART
(12)
HISTÒRIA MEDIEVAL
(2)
HISTÒRIA MODERNA
(3)
ISLAM
(10)
LITERATURA ALEMANA
(3)
LITERATURA ANGLESA
(9)
LITERATURA CATALANA
(6)
LITERATURA CLÀSSICA
(9)
LITERATURA ESPANYOLA
(24)
LITERATURA FRANCESA
(7)
LITERATURA ITALIANA
(1)
LITERATURA LLATINOAMERICANA
(5)
LITERATURA MEDIEVAL
(14)
LITERATURA NORD-AMERICANA
(7)
LITERATURA NÒRDICA
(1)
LITERATURA RUSA
(1)
LLIBRES
(137)
MÓN ACTUAL
(18)
MÓN CLÀSSIC
(14)
MÚSIQUES
(2)
NEOLIBERALISME
(2)
NIETZSCHE
(8)
NOU REALISME
(4)
NOVEL·LA HISTÒRICA
(7)
PEDAGOGIA
(2)
PERSPECTIVA DE GÈNERE
(5)
POESIA
(4)
POST
(29)
POSTMODERNITAT
(13)
PRESOCRÀTICS
(3)
PROCÉS CATALUNYA
(7)
ROMANTICISME
(6)
SOCIOLOGIA
(4)
TEORIA DE LA CULTURA
(1)
TEORIA DEL CONEIXEMENT
(11)

dissabte, 29 de setembre de 2018
Post – A LA MEMÒRIA DE JOSEP FONTANA
Etiquetas:
HISTÒRIA DE CATALUNYA,
POST
dijous, 6 de setembre de 2018
QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (III). CONSTRUCCIÓ D’UNA REALITAT
Seguim
en el laberint, en el bucle sense fi. Però avui vull compartir amb tots
vosaltres dos articles que m’han semblat que palpen la realitat.
Etiquetas:
COMENTARIS,
PROCÉS CATALUNYA
divendres, 10 d’agost de 2018
GOYTISOLO, Juan
"SEÑAS DE IDENTIDAD”
LITERATURA ESPANYOLA SEGLE XX
Editorial
Seix Barral / Pàgines: 422 / ISBN 84-322-5003-1
/ Edició: abril de 1980.
Si a Espanya ha
existit un escriptor a la vegada tant estimat com repudiat aquest és Juan Goytisolo. Mort
el 2017, va saber d'exilis, de silencis i de crits de llibertat. Tot plegat en
una de les obres més sòlides de la literatura en castellà.
El 1931 els presagis d'una guerra civil
a Espanya estaven a la vista. La confrontació entre espanyols finalment esclatà.
Va ser el 1936 quan va començar una de les guerres més documentades, però també
més cruels i doloroses. Encara més per als que van tenir pèrdues que van marcar
les seves vides. Juan Goytisolo, juntament amb els seus germans Luis i José
Agustín van perdre a la seva mare el 1938 durant un bombardeig franquista a
Catalunya. I d'aquí en endavant van caminar sols i molt lluny, com tants
d’altres.
Etiquetas:
LITERATURA ESPANYOLA,
LLIBRES
dissabte, 26 de maig de 2018
LA POSTMODERNITAT (IV) - Déu ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé
“...Durant el revolucionari Maig del
68 francès, un jove de París va aconseguir sintetitzar una complexa actitud
vers el món en una única frase, que va pintar a la paret d’un edifici: "Déu
ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé”. La postmodernitat
representa aquest esperit: sorgeix com una reacció davant el fracàs del
projecte modern, que proposava un món de metes que donés sentit a la vida.
Autors com Jean-François Lyotard o Jean Baudrillard es troben entre els
principals teòrics d’aquest fenomen cultural i filosòfic, que sorgeix durant la
segona meitat del segle XX. La postmodernitat es fonamenta en la negació de
moltes de les característiques de la modernitat: s’abandonen la vocació de
transcendir o de ser universals, l’existència d’un destí personal i col·lectiu
o la validesa de les utopies.
Etiquetas:
COMENTARIS,
FILOSOFIA,
POSTMODERNITAT
diumenge, 13 de maig de 2018
MANFREDI, Valerio Massimo
"TEUTOBURGO”
NOVEL·LA HISTÒRICA / ROMA
Grijalbo / Pàgines: 383 /
ISBN 978-84-253-5525-7 / 1ª Edició: Abril 2017.
Valerio Massimo
Manfredi és arqueòleg i historiador. Però és molt més conegut per les seves
novel·les històriques del món clàssic. Teutoburgo és, a data
d’avui, la més recent. En aquesta, Manfredi, torna al període romà per narrar,
unint èpica i rigor històric, la història de dos germans. De fet, de dos guerrers. Les seves decisions i eleccions
els van conduir, per camins diferents, al bosc de
Teutoburg, on es va produir l'enfrontament decisiu entre romans i germànics,
en una batalla que va canviar el destí d'un imperi.
Tot
comença quan els dos germans corren pel bosc: Armin vol mostrar al seu germà
Wulf “el camí que no s’acaba mai”. Una
via pavimentada de pedres polides, tan bella com si fos obra dels propis déus,
que els soldats romans estan construint prop del seu poble, al cor de l’aspra i
salvatge Germania. Una calçada que creua boscos, rius, pantans i ni tan sols
s'atura davant les muntanyes. Mentre estan admirant-la, senten els passos d'una
patrulla romana. Malgrat oposar resistència, acaben sent capturats. No obstant
això, no els maten. Armin i Wulf són els fills del cabdill dels queruscs, un guerrer poderós
i estimat per la seva tribu. Són portats a Roma en qualitat d’ “hostes” de Cèsar August, qui els deixa a
cura del centurió Marc Celi Taure.
Anys
després els dos joves s'han convertit en Arminius i Flavus, dos experts soldats
respectats per tots i que han sabut guanyar-se la confiança del propi
emperador. Però, perviu encara la crida de la sang? Podria la fidelitat als
seus portar-los a trair la terra que els ha adoptat?
Podeu trobar una selecció
de les novel·les de Valerio Massimo Manfredi, amb un petit resum, a Blog
de Jack Moreno
Més informació a:
Massimo
Manfredi: “Si los romanos hubieran
vencido en Teutoburgo, quizá no hubiera habido un Felipe II, un Napoleón, un
Hitler o un Schäuble”, Blogs XX SIGLOS
Valerio
Manfredi: "La romanización de los pueblos germánicos habría cambiado
Europa", El Mundo
-----------------------------------------------
Etiquetas:
LLIBRES,
NOVEL·LA HISTÒRICA
diumenge, 4 de març de 2018
NIETZSCHE AVUI: LA VIGÈNCIA DE LA SOSPITA
Tot i que no som massa
conscients, el pensament de Friedrich Nietzsche va ser explosiu: les seves
obres van dinamitar la història universal i la van partir en dos. Abans d'ell prevalia
la confiança en la raó, en la ciència, l'ètica i els valors, en la història i
l'ordre social i polític, en la religió i Déu, en la fe i el progrés. Abans de
Nietzsche, existia una esperança en alguna cosa o en algú i hi havia una set de
seguretat que l'home sadollava amb certa facilitat; predominava la creença en
què alguna cosa ens vinculava i ens unia, i en què existia un centre ordenador.
Etiquetas:
COMENTARIS,
FILOSOFIA,
NIETZSCHE
dissabte, 17 de febrer de 2018
NIETZSCHE I ELS FILÒSOFS DE LA SOSPITA
El món modern es
caracteritza, des de Descartes, per atorgar la prioritat al subjecte
enfront de la realitat. Separa el jo de les coses, el tanca en si
mateix, es complau amb les seves evidències, i acaba no trobant camins per
accedir al món exterior ni al de les altres consciencies. El subjecte
converteix tot allò que l’envolta en objecte, és a dir, en alguna cosa que és i
es constitueix des de la subjectivitat. Aquest objecte, a més, reduït a res extensa,
a pura exterioritat, manca en si mateix de significació rellevant per al
objecte, és un desert de significacions i es converteix en objecte útil.
Etiquetas:
COMENTARIS,
FILOSOFIA,
NIETZSCHE
diumenge, 28 de gener de 2018
AMAT, Jordi
"LA CONJURA DE LOS IRRESPONSABLES”
CATALUNYA / POLÍTICA
Editorial Anagrama / Pàgines: 107 / ISBN: 978-84-339-1618-1 / 1ª edició:
desembre 2017.
La
conjura de los irresponsables, en la seva edició en castellà -i La
confabulació dels irresponsables, en català-, és la crònica de tot un
seguit d’accions polítiques, conduïdes per un grapat de polítics, de forma
irresponsable, fins a arribar a la situació actual: la del col·lapse total de
la política. Una conjura, en castellà, és una conspiració d’un grup de
persones. I una confabulació, en català, és la unió de diverses persones
per causar un perjudici a un altre o altres. El terme conjura, en
castellà, i el seu significat com a conspiració, em semblen molt més greus, més
potents que el de confabulació. És per aquest motiu que vaig escollir l’edició
en castellà i perquè d’alguna manera el seu autor ja l’anunciava així en el si
del seu article de La Vanguardia, Un
fracaso colosal, del 24 de setembre de 2017.
Etiquetas:
LLIBRES,
PROCÉS CATALUNYA
diumenge, 21 de gener de 2018
PER A QUÈ SERVEIX LA PERSPECTIVA DE GÈNERE?
Què és la perspectiva de
gènere?
La
perspectiva de gènere o els estudis de gènere “...configuren un àmbit transdisciplinari
d'estudis que se centra en l'anàlisi de les construccions de gènere i les seves
conseqüències de tot tipus (socials, culturals, econòmiques, polítiques,
estètiques, psicològiques...)...”[i]. No
és una mirada descriptiva sinó analítica, que té els seus orígens en “...la
confluència de diferents disciplines i interessos, entre les quals podem
destacar la sociologia dels anys cinquanta, les teories del psicoanalista Jacques Lacan, el
treball de feministes com Julia
Kristeva o Judith
Butler i les obres de diferents antropòlogues...”[ii]. I
tanmateix, entronquen amb “...el saber feminista, que, per a Dorlin, és una genealogia
en sentit foucaultià, i el seu objectiu és dur a terme una tasca
d'historització d'una relació de poder i, al mateix temps, una tasca de conscienciació
d'aquest poder...”[iii]. La
perspectiva de gènere, doncs, constata i mostra com les relacions de gènere són
sovint relacions de poder, jerarquia i desigualtat i no simplement relacions
dicotòmiques, simètriques i complementàries, que és com les presenta de vegades
el sentit comú.
Etiquetas:
COMENTARIS,
MÓN ACTUAL,
PERSPECTIVA DE GÈNERE
divendres, 19 de gener de 2018
S’HA DE PARLAR DE GÈNERE O DE GÈNERES?
S’HA DE PARLAR DE GÈNERE O
DE GÈNERES?
El gènere com a construcció
social
El
gènere s’ha considerant, molt sovint, com una categoria adscrita al sexe i
categoritzada amb el format binari de femení/masculí o home/dona. De fet, en
l’actualitat, aquesta és una categorització encara molt vigent i en la que hi
creuen molts sectors de població. De fet, és una categorització que té un
component que considera el gènere com essencialment biològic.
Etiquetas:
COMENTARIS,
MÓN ACTUAL,
PERSPECTIVA DE GÈNERE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)