GABRIEL, Markus.

 

"ETICA PARA TIEMPOS OSCUROS.

Valores universales para el siglo XXI.”

FILOSOFIA / ETICA / NOU REALISME

Pasado y Presente / Pàgines: 403 / ISBN: 978-84-122888-03 / 4ª Edició: gener 2024.

 

Una aposta valenta en temps de confusió

Hi ha llibres que arriben en el moment just. O que, si més no, voldrien arribar en el moment just. Ética para tiempos oscuros de Markus Gabriel és un d'aquests intents: un filòsof que surt del seu gabinet conceptual per dir alguna cosa rellevant sobre el món que crema a fora. La pregunta que cal fer-se, però, és si ho aconsegueix del tot. La resposta, com sol passar amb les coses filosòficament serioses, és: parcialment sí, i parcialment no.

Markus Gabriel (Remagen, 1980) és catedràtic de filosofia a la Universitat de Bonn i una de les figures més mediàtiques del pensament filosòfic europeu actual. Juntament amb Maurizio Ferraris, és un dels principals impulsors del que es coneix com a nou realisme filosòfic (vegeu en aquest mateix blog l’etiqueta dedicada a nou realisme), un corrent que emergeix cap al 2012 amb voluntat de superar tant l'idealisme postmodern com el reduccionisme científic. Hem tingut ocasió, en aquest blog, de comentar el pensament de Ferraris, que, des d'una perspectiva complementària, ha construït l'edifici del nou realisme des del costat de l'ontologia i la teoria del coneixement. En Gabriel, el projecte adopta un caràcter més ampli i, en aquest llibre concretament, aspira a fonamentar des del nou realisme una ètica universal vàlida per als nostres temps foscos. L'expressió és de Brecht, però l'ús que en fa Gabriel és propi: no es tracta de lamentar la foscor sinó de pensar com actuar moralment dins d'ella.

L'ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (5): LA RESPONSABILITAT DE L'ESQUERRA. L'EFECTE IGUAZÚ I L'AUTOCRÍTICA PENDENT

 

A partir de les anàlisis publicades, en aquest blog, a la sèrie sobre L'època del clarobscur i els monstres i les tesis del meu bon amic, R. Granero, publicades a Nueva tribuna, amb el títol El Efecto Iguazú: de la anatomía de un colapso sistémico al advenimiento de una reacción ultra (19/02/2026), es fa evident que els monstres de la reacció ultra no neixen en el buit. El “clarobscur” gramscià —aquell interregne on el vell món es mor i el nou no pot néixer— també s'alimenta directament de les renúncies, errors estratègics i derives de la mateixa esquerra, la socialdemocràcia i el progressisme institucional.

"El vell món es mor i el nou triga a aparèixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres." — Antonio Gramsci.

L'ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (4): LA PRECARITZACIÓ I LA POLARITZACIÓ DE LA RIQUESA

 

Els monstres no sorgeixen del no-res. Hem dit això en els articles anteriors d'aquesta sèrie, i ho tornem a dir perquè és la clau de volta de tot plegat. En els lliuraments anteriors hem examinat la dissolució de l'ordre geopolític liberal, el retorn de les doctrines expansionistes i l'ascens d'una mentalitat reaccionària, fosca, disfressada d'eficiència i racionalitat. En aquest article ens detenim en el substrat material (la infraestructura, per als més marxistes) de tots els altres fenòmens.

Així, en paral·lel als fenòmens comentats en els anteriors articles, i des d’una perspectiva de la infraestructura material, s’ha anat produint, el trencament de les condicions econòmiques, laborals i socials que van constituir el fonament del pacte democràtic de postguerra.

Perquè els monstres, sovint, neixen de la por. I la por neix, molt sovint, de la precarietat.

VAROUFAKIS, Yanis

 

"TECNOFEUDALISMO. 

El sigiloso sucesor del capitalismo”

 

ECONOMIA / NEOLIBERALISME / GLOBALITZACIÓ

EDICIONES DEUSTO / Pàgines: 263 / ISBN: 978-84-234-3675-0 / Sèptima Edició: setembre 2025.

 

Tecnofeudalismo és l’obra de l’economista grec Yanis Varoufakis, publicada el 2023 i que està generant molta repercussió. L'obra proposa que el capitalisme ha estat desplaçat per un nou règim econòmic —el tecnofeudalisme— en el qual les grans plataformes tecnològiques substitueixen els mercats tradicionals per feus digitals, i els capitalistes convencionals es converteixen en vassalls dels senyors feudals de l'era digital.

En aquest sentit, el nostre comentari intenta examinar els fonaments teòrics d'aquesta tesi. I esbrinar les seves aportacions originals a la teoria econòmica crítica i les limitacions conceptuals i empíriques que presenta, tot posant-la en diàleg amb autors com Karl Marx, Shoshana Zuboff, Nick Srnicek i David Harvey.

L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (3): LA IL·LUSTRACIÓ FOSCA

 

Els monstres no sorgeixen del no-res. Hi ha forces, idees, actituds ... que es van coent a foc lent, amb temps, a poc a poc, però sense pausa. En els temps actuals, neixen en servidors, en blogs obscurs, en les xarxes del finançament del capital risc i en el núvol i els algoritmes del poder tecnològic. De vegades, porten corbata o samarreta de marca, parlen de Nietzsche i de Menci, i es presenten com la nova intel·ligència que ha vist allò que la resta del món s'ha negat a reconèixer.

Vivim, com hem dit en els articles anteriors d'aquesta sèrie, en l'època del clarobscur. El vell ordre liberal-democràtic s'esquerda per tot arreu. Les institucions creades després de 1945 perden legitimitat. Les doctrines expansionistes tornen a circular amb tota naturalitat. I en aquest espai entre dos mons, entre el que mor i el que no acaba de néixer, creix quelcom que no és exactament el feixisme clàssic, però que beu de les mateixes fonts profundes: del rebuig a la modernitat igualitària.

L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (2): LES DOCTRINES EXPANSIONISTES

 

Els monstres no sorgeixen del no res. Hi ha forces, idees, actituds que es van coent a foc lent, amb temps, a poc a poc però sense pausa. D’altres, retornen del passat, brollen de bell nou, tornen a aparèixer amb força. D’aquestes darreres, les doctrines expansionistes, en són una part.

Les teories expansionistes són concepcions geopolítiques que justifiquen l'expansió territorial d'un Estat basant-se en subterfugis i apreciacions, com ara la superioritat racial, la necessitat econòmica o un mandat diví. N’hi ha d’històriques, les que s’han produït en un moment molt concret de la història, i d’altres de recurrents o que varien en funció del moment històric. 

CORTINA, Adela

 

"¿ÉTICA O IDEOLOGIA DE LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL? El eclipse de la razón comunicativa en una sociedad tecnologizada”

 

ÈTICA / INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL /

Editorial Planeta / Pàgines: 247 / ISBN: 978-84-493-4279-0 / Edició: Novembre 2024.

 

Adela Cortina és catedràtica d'Ètica i Filosofia Política a la Universitat de València. En aquest nou assaig, ens planteja la qüestió de si la intel·ligència artificial (IA) es regeix per l'ètica o si, per contra, està subsumida en una ideologia. Sense cap mena de dubte, aquest és un dels debats filosòfics més urgents del nostre temps.

En lloc d'oferir una resposta simple, la síntesi d'aquest debat revela una interacció complexa de principis morals universals davant de visions del món esbiaixades i, sovint, opaques, que influeixen en el desenvolupament i la implementació de la IA. La distinció crucial rau en si aspirem a un marc de valors universalment justificat o si simplement estem perpetuant interessos i biaixos específics sota la disfressa de la neutralitat tecnològica.

L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (1): GRAMSCI, la “WEIMAR GLOBAL” I ZIZEK.

 Gramsci

Els Quaderns de la presó (en italià: Quaderni del carcere) és una sèrie d'assajos escrits pel marxista italià Antonio Gramsci (1891-1937). Gramsci va ser empresonat pel règim feixista italià el 1926. Els Quaderns van ser escrits entre 1929 i 1935. El seu amic, Piero Sraffa, li havia proporcionat els estris d'escriptura i els quaderns. Gramsci va ser alliberat de la presó el 1935 i va morir l'abril de 1937.

PAXTON, Robert O.

 

"ANATOMÍA DEL FASCISMO”

 

HISTÒRIA / HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA / MÓN ACTUAL

Capitán Swing Libros, S.L. / Pàgines: 422 / ISBN: 978-84-949668-1-1 / Edició: 2006.

 

Robert O. Paxton és un historiador i politòleg nord-americà. Com a investigador, s'ha especialitzat en la història social i política de l'Europa contemporània durant la Segona Guerra Mundial, especialment en la França de Vichy. Paxton ha treballat principalment sobre dos temes: la França durant l'ocupació nazi entre 1940 i 1944; i l’auge i propagació del feixisme.

Sobre el primer tema, als anys seixanta i setanta, va ser el primer a establir, sobre la base dels arxius alemanys, la col·laboració activa de la França de Vichy dins de l'Europa de Hitler. Una tesi rebuda al principi amb fredor a França i ara àmpliament acceptada. Pel que fa al segon tema, el 1998 va publicar l’article Las cinco etapas del fascismo, en el qual suggereix que el feixisme no pot definir-se únicament com una ideologia. I començar a identificar cinc etapes paradigmàtiques del moviment feixista. Així, amb aquesta hipòtesi de treball, el 2004 publica Anatomia del fascismo, on desenvolupa la seva tesi de les cinc etapes del feixisme.

LAKOFF, George

  

"NO PIENSES EN UN ELEFANTE.

Lenguaje y debate político”

 

CIÈNCIA POLÍTICA / HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS / MÓN ACTUAL

Ediciones Península / Pàgines: 156 / ISBN: 978-84-9942-595-5 / Edició: Novembre 2020.

 

George Lakoff és un reconegut lingüísta nord-americà i professor universitari. A No pienses en un elefante aborda la temàtica dels marcs conceptuals o frames que s'utilitzen en la política, especialment la nord-americana. Lakoff descriu perquè els marcs conceptuals del partit republicà tenen tant de poder en l'opinió pública; alhora que fa una anàlisi des del punt de vista del partit demòcrata, sobre la manera com s'hauria d'actuar per equilibrar aquest poder.

CHAMAYOU, Grégoire

 

"LA SOCIEDAD INGOBERNABLE.

Una genealogia del liberalismo autoritario”

 

ECONOMIA / NEOLIBERALISME / MÓN ACTUAL

Ediciones Akal / Pàgines: 428 / ISBN: 978-84-460-5182-4 / Edició: 2022.

 

La tasca que es proposa Grégoire Chamayou a La sociedad ingobernable. Una genealogia del liberalisme autoritari (2022) és esbrinar la nostra realitat en la qual impera el neoliberalisme i, en concret, tornar sobre els passos fins quan aquest no era més que una perspectiva de futur possible. En això rau la seva originalitat. L'autor (és doctor en Filosofia i investigador al Max-Planck-Institut de Berlín) no analitza doctrines ni programes, la coherència dels quals a posteriori sembla inexorable, sinó que procedeix com la genealogista de Foucault: no busca l'origen (l'essència, la veritat, les coses clares i diferents de Descartes), sinó que s'ocupa de les meticulositats i dels atzars dels començaments de la lluita. Retrocedeix així en el temps fins a la crisi dels anys setanta, quan les classes dominants van veure amenaçats els seus privilegis i van emprendre la recerca de solucions que permetessin salvar el sistema de lliure empresa.

TRUMP I LA ULTRADRETA (1): EL PRINCIPI MOTOR, LA IDEA-MARC.

La ultradreta, la serp que ara recorre el món amb més força. Bolsonaro, Milei, Bukele, Orbán, Meloni, Salvini, Netanyahu, Erdogan, Marine Le Pen, Putin, Trump, Musk, Abascal, Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, Mazón... i cada vegada són més i els segueix més gent. Tenen un principi motor, un frame (una idea-marc): “Admit nothing, deny everything” (“No admetre res, negar-ho tot”). Més o menys, aquests era el concepte de George Lakoff sobre la idea-marc:  sense construir un marc mental propi no hi ha cap ideologia que pugui triomfar. Si, ara aquest és el frame, el principi motor de la serp que recorre el món. La frase és de Roy Cohn, però se la va apropiar Donald Trump. Cohn... tot un personatge¡ 

LA POSTMODERNITAT (VI): de la Modernitat a la Postmodernitat. De la filosofia postmoderna al nou realisme filosòfic. Articles.

 

La modernitat

La modernitat, entesa com a conjunt d’idees i actituds oposades a les de l’antiguitat i l’edat mitjana, que es va iniciar a Europa amb el Renaixement, va obtenir un nou impuls i la seva majoria d’edat amb la Il·lustració, al segle XVIII. Però, per a bé o per a mal, la modernitat ha arribat al seu final, s'ha esgotat: va morir en alguna de les moltes tempestes del turbulent segle XX. Els principis de la modernitat (llibertat, igualtat i fraternitat), desenvolupats a gran escala pels il·lustrats i aplicats als segles XIX i XX, han donat finalment,  resultats que han conduït a un cert desengany i/o decepció. I, certament, el període comprès entre la formulació del projecte il·lustrat del segle XVIII i la realitat del segle XXI, no permet fer un balanç molt satisfactori de la modernitat.

Post-TRUMP I EL FEIXISME

A hores d’ara, sembla que Donald Trump guanyarà les eleccions presidencials dels Estats Units per un ampli marge de vots. Fins ahir, les enquestes provocaven un clima d'incertesa i vertigen, en unes de les eleccions presidencials que semblaven les més disputades en dècades: es parlava de resultats molt ajustats i que tot es decidiria per un grapat de vots.

Post-DES DE LA DANA (1): ANÀLISIS versus INTOXICACIÓ INFORMATIVA.

Des de l’inici dels tràgics successos del passat dimarts 29 d’octubre, una allau d’informacions, cròniques, comentaris, anàlisis,... han aparegut en tots els mitjans de comunicació i xarxes socials. M’interessen aquells que:

a) posen l’èmfasi en el retard de la presa de decisions de les diverses administracions (govern central i comunitats autònomes) i en el paper que hauria d’ocupar cada una d’elles.

b)  creuen que els governs, els polítics i les institucions si salven els pobles.

 i que a continuació un detallo:

El abordaje, per Rafael Granero Chulbi. NUEVA TRIBUNA (01/11/2024)

El descontrol en la política de Emergencias valenciana: de entregarla a Vox a la desconfianza de Mazón en su propio equipo, per Sergi Pitarch. EL DIARIO (01/11/2024)

Unidad sin claridad, per EDITORIAL. EL PAIS (02/11/2024)

La DANA, el imperio de la demagogia contrataca, per Carlos Sotos. NUEVA TRIBUNA (02/11/2024)

De danas y buitres, per Carlos Fortes. NUEVA TRIBUNA (02/11/2024)

Por orden, per Yolanda Arias Fernández. NUEVA TRIBUNA (02/11/2024)

Carta abierta a las Cortes Generales: "Hay que revisar el sistema de seguridad nacional y de protección civil", per Alberto Bueno. AGENDA PÚBLICA (03/11/2024)

¿Solo el pueblo salvará al pueblo?, per Quim González Muntades. NUEVA TRIBUNA (03/11/2024)

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IX). IRREALITAT I MESSIANISME.

 

Us recomanem la lectura de l’article de Manel García Biel, La irresponsable política virtual de Puigdemont y Junts. L’article es va publicar el passat 30 de març a NUEVA TRIBUNA i analitza el discurs, del 12 de març a Elna, de presentació de la candidatura de Puigdemont a la Presidència de la Generalitat ([i]).

MORALES MIRÓ, Marta

 

"GENERACIÓN DE CRISTAL”

LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI

Editorial Talón de Aquiles / Pàgines: 63 / ISBN: 978-84-10058-50-7 / Edició: 2023.

 

En disciplines com la literatura, i en algunes altres arts, sovint s'ha utilitzat el concepte de generació. Habitualment, s’ha aplicat per classificar un grup d'individus més o menys de la mateixa edat i relacionats entre si. Tanmateix, aquests grups d’individus tenen algunes característiques comunes que els donen una identitat com a grup. Així, alguns dels elements o requisits necessaris per identificar a una generació serien: 1) coincidència dels naixements del grup en unes dates pròximes, 2) una formació intel·lectual similar, 3) l'existència d'un fort esdeveniment generacional que els hagi marcat d'alguna manera i els aglutini, 4) l'ús d'un llenguatge generacional propi i 5) un cert rebuig vers la generació anterior a la seva pel seu anquilosament. Així i per citar alguns exemples de la literatura, i especialment des del vessant acadèmic, hom ha categoritzat, entre d’altres: a la generació del 98, a la generació del 27, a la generació del 36, a la generació beat.  

A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA II: ELS FRAMES

 

En el comentari titulat A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA, parlàvem de frames (marcs mentals i metàfores). I m’ha semblat interessant explicar una mica més que són.

Els marcs o frames són les representacions mentals que ens ajuden a estructurar la informació que percebem constantment. Els frames ofereixen una definició d'un problema que, alhora, implica una presentació determinada de la informació. Acceptar un frame significa aleshores acceptar certes premisses o condicions i alhora conseqüències sobre una discussió determinada. Per exemple, referir-se a la Unió Europea com la burocràcia de Brussel·les implica una valoració en termes negatius que genera un efecte en cadascun de nosaltres, encara que sigui inconscient.

DIVAGACIONS ENTRE EL 28M I EL 23J

DIVAGAR:

1 v. intr. [LC] Vagar, anar-se’n d’un costat a l’altre fora del lloc on caldria estar.
2 v. intr. [LC] Deixar anar la pensa, el discurs, d’un costat a l’altre, especialment allunyar-se de l’assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó.

NO ÉS LA INFLACIÓ: ÉS LA COBDÍCIA

 

Poc abans de les eleccions de 1992, Bush (pare) era considerat imbatible per la majoria dels analistes polítics. Fonamentalment a causa dels seus èxits en política exterior, com la fi de la Guerra Freda i la Guerra del Golf Pèrsic. La seva popularitat havia arribat al 90% d'acceptació, un rècord històric. En aquestes circumstàncies, James Carville, el cap pensant de la campanya electoral de Bill Clinton, va assenyalar que aquesta s'havia d'enfocar sobre qüestions més relacionades amb la vida quotidiana dels ciutadans i necessitats més immediates.