Seguidors

dissabte, 5 de setembre del 2015

Post -- BLADE RUNNER -- "Qué grande es el cine" (5-9-2015)


Fa temps, entre 1995 i 2005, Jose Luis Garci va fer un gran programa de cinema que es deia: Qué grande es el cine. El programa consistia en la presentació d'una pel·lícula, la seva visualització i en una tertúlia amb diversos convidats. Evidentment, Garci va dedicar un dels programes a Blade Runner ("el que corre por el filo", en castellà?) i va fer la tertúlia amb Juan Manuel Prada, Eduardo Urculo i Oti Rodriguez Marchante.


Tant en la presentació com en el debat posterior es comenten alguns dels temes, trets principals, dobles i triples lectures d'aquesta polièdrica pel·lícula, i que, a continuació assenyalo.

Però potser la pel·lícula és una successió continua de preguntes i dubtes per fer una cosa tant simple com ensenyar-nos a pensar.



Ens podem rebel·lar contra el destí?
Què significa l'ésser humà?
Què és l'ànima?
Què fem en aquí, en el món?
Tenim por a morir?
Com gestionem el temps?
Som conscients que els éssers humans tenim un temps limitat?
Què significa ser esclau?
És possible la immortalitat?
Volem ser immortals?

divendres, 21 d’agost del 2015

FONTANA, Josep


"LA CRISIS DEL ANTIGUO RÉGIMEN. 1808-1833"

HISTÒRIA D'ESPANYA / SEGLE XIX

Editorial Crítica / Pàgines: 300 / ISBN: 84-7423-084-5 / 2ª Edició: gener 1983.


Tal com ens indica Josep Fontana en la introducció, les dates inicials i finals d'aquesta obra coincideixen amb les del començament i amb les del final del regnat de Ferran VII d'Espanya. Això no vol dir que aquest estudi sigui una biografia del monarca; tot el contrari. La data de 1808 es justifica per ser el moment en el qual la invasió francesa destapa la fragilitat de l'estat espanyol de l'Antic Règim i s'inicia el procés revolucionari que el reemplaçarà i que no s'acabarà fins al període de 1833-1837. La data final de 1833, doncs, no es refereix a la mort del rei sinó al moment en què comença la fase final del trànsit a la societat burgesa. Així, el que Fontana vol mostrar-nos és la fase cabdal i decisiva de la crisi de l'Antic Règim a Espanya.

La metodologia que Fontana utilitza es pot resumir en els següents punts. En primer lloc, realitza un estudi preliminar on se sintetitzen les línies generals del període i es plantegen els problemes més importants com per exemple: "Guerra y Revolución (1808-1814)", "La inviabilidad del absolutismo (1814-1820)", "Una revolución frustrada (1820-1823)" i "Del reformismo absolutista a la revolución burguesa (1823-1833)". En segon lloc, realitza una visió d'aquests mateixos problemes i un relat dels esdeveniments més destacats per mitjà de testimonis i documents contemporanis. En tercer lloc, estableix una àmplia i detallada cronologia. En quart lloc, compila i analitza tot un seguit de dades quantitatives de població, producció, preus, etc. I, en cinquè lloc, comenta una àmplia bibliografia.

Per poder contextualitzar el període podeu consultar:

 ------------------------------------------
 

"EL SIGLO DE LA REVOLUCION. Una historia del mundo desde 1914"


HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA / SEGLE XX
Editorial Crítica / Pàgines: 657 / ISBN: 978-84-16771-50-9 / 1a Edició: febrer 2017.

Vaig llegir aquest llibre de l'historiador Josep Fontana quan encara era viu i, malauradament, faig ara la ressenya, quan ja és mort. Serveixi aquesta de petit homenatge.

En aquest compendi d’història del segle XX, Josep Fontana analitza el període que va de 1914 fins als nostres dies. Un segle de lluites d'alliberament i d'enfrontaments de classes, marcat per la revolució que es va iniciar a Rússia el 1917. Fontana explica com l'amenaça de subversió de l'ordre establert en aquest país va determinar l'evolució política dels altres, entestats a combatre-ho i, sobretot, a impedir que s'estengués pel món.

La culminació d'aquesta dinàmica es va produir després de la Segona Guerra Mundial, quan, després de la derrota del feixisme, es va organitzar, d'una banda, la guerra freda, mentre, d'altra, els avanços socials de l'estat de benestar servien com a antídot per evitar la penetració de les seves idees en les societats del món desenvolupat. Va ser així com es va aconseguir aquella situació excepcional dels anys que van de 1945 a 1975, quan en els països desenvolupats es van registrar les majors cotes d'igualtat fins aleshores conegudes.

Al llarg dels anys setanta, però, al mateix temps que s'enfonsava el poder soviètic i que el comunisme deixava de ser una amenaça interna, aquesta trajectòria va canviar per donar pas a la reconquesta del poder per les classes dominants i a una fase de retrocés social que ens ha portat al triomf actual de la desigualtat. El segle no ha estat, doncs, un “segle revolucionari”, ja que les propostes de 1917 van acabar derrotades, però ha estat “el segle de la revolució”, en la mesura que aquestes propostes, en el doble paper d'esperances per a uns i d'amenaces per altres, han marcat tota la seva història.

Podeu trobar més comentaris d’aquest llibre a:
Revolución en el siglo, per M.A. Bastenier a EL PAÍS, 28 d’abril de 2017.
El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914, per Rafael Núñez Florencio a EL CULTURAL, 24 d’abril de 2017.
El siglo de la revolución. La huella de la Revolución de Octubre, aún, per Pere Rusiñol a ALTERNATIVAS ECONÓMICAS, agost de 2017.
El siglo de la revolución, una historia del mundo desde 1914, de Josep Fontana, per María Rosa de Madariaga a CRÓNICA POPULAR, 2 de maig de 2017.

Actualitzat a: 20 de gener de 2019

                                                        ---------------------------------------


 
"CAPITALISMO Y DEMOCRACIA (1756-1848). Cómo empezó este engaño."

HISTÒRIA SEGLE XVIII i XIX
Editorial Crítica / Pàgines: 202 / ISBN: 978-84-9199-104-5 / 1a Edició: maig 2019.

L’historiador Josep Fontana va morir el 28 d'agost de 2018 –tot just avui fa un any-. Tenia escrita ja el que seria la seva darrera obra: Capitalismo i democracia 1756-1848. Cómo empezó todo. Però va deixar l'ordre que el llibre no veiés la llum fins que morís. Volia que fos la seva obra pòstuma. Però també una notificació. I així ha estat. El llibre s'ha convertit en una mena d'última advertència a la societat i, especialment, a les capes socials més desafavorides. L’advertiment i el problema es diu: capitalisme.

De fet, Fontana conclou la seva obra alertant el lector “...del aumento constante de la desigualdad en el mundo desarrollado...” (p.155), de la certesa que “...los gobiernos siguen apoyando políticas que favorecen el enriquecimiento de una minoria..." (p.155), amb constants rebaixes d’impostos per als més rics i sense regular les evasions fiscals de grans empreses. I tot això amb la connivència dels grans mitjans de comunicació que “...no tienen por objetivo central la suerte de las capas populares ni de los trabajadores del mundo desarrollado ni de los campesinos del sur global...” (p. 155).

Davant d'aquesta situació actual, Josep Fontana realitza l'exercici de mirar enrere fins als orígens del capitalisme i de la industrialització, allà pel segle XVIII, i per les revolucions burgeses del XIX.

El resultat d'aquesta anàlisi retrospectiva és demolidor. El desenvolupament del capitalisme en les nostres societats s'ha basat, inicialment, en arrabassar la terra i els recursos naturals als qui els utilitzaven comunalment i en liquidar les reglamentacions col·lectives dels treballadors d'ofici amb el propòsit de poder sotmetre'ls a noves regles que fessin possible l'expropiació de gran part del fruit del seu treball. Unes regles que van despullar als homes i dones de tot el que posseïen i que els va empenya a una derivada del sistema esclavista: l’única llibertat dels treballadors consistia a poder morir de fam.

Un procés, el del desenvolupament capitalista, que per Fontana no és una conseqüència natural de l'evolució de l'economia sinó que es va imposar des dels governs, mitjançant l'establiment de lleis i regulacions que afavorien els interessos dels expropiadors i defensat amb mitjans de repressió.

Segons Fontana, les grans lluites polítiques a les quals hem assistit entre 1814 i 1848 tenien com a objectiu fonamental garantir el poder dels propietaris. Els canvis que es van anar produint al llarg d'aquests anys anaven cap a la creació d'estructures de govern més eficaces, que asseguressin la capacitat de mantenir a les masses, és a dir, als pobres, lluny del poder.

El resultat de tots aquests processos, dirigits des del poder, és el món que avui dia coneixem i que Josep Fontana defineix com “...democracias parlamentarias basadas en constituciones que garantizan los derechos y libertades de todos los ciudadanos, pero donde los gobiernos elegidos tratan de favorecer los intereses económicos de las grandes empresas y de los más ricos...” (prefaci).

Podeu trobar més ressenyes sobre el llibre a:
Cómo empezó el engaño: miedo y asco en la historia reciente del mundo, de Jordi Coromines i Julian a El Confidencial (11/05/2019)
La huella del crimen, de Joan Arnau a De verdad Digital (1/06/2019)
El capitalismo depredador, de Joaquín Estefanía a El País (17/06/2019)
Democracia y capitalismo: los orígenes del engaño, de Daniel Raventós a Cuarto Poder (14/07/2019)

Actualitzat a: 28 d’agost de 2019