BORGES, Jorge Luis

"HISTORIA UNIVERSAL DE LA INFAMIA”

LITERATURA LLATINOAMERICANA

Diario El País / Pàgines: 142 / ISBN: 84-89669-24-4 / 2002.

Jorge Luis Borges és una de les figures més grans de la literatura en llengua castellana del segle XX. L'assaig i la narrativa van ser els gèneres que li van reportar el reconeixement universal. Dotat d'una vasta cultura, va elaborar una obra de gran solidesa intel·lectual sobre la base d'una prosa precisa i austera. Amb la seva prosa va manifestar un irònic distanciament de les coses i un lirisme delicat. 

Les seves estructures narratives alteren les formes convencionals del temps i de l'espai per crear mons alternatius de gran contingut simbòlic. Tots ells construïts a partir de reflexos, inversions i paral·lelismes. Així, els relats de Borges prenen la forma d'endevinalles o de potents metàfores de rerefons metafísic. 

Post – TALES DE MILET

Abans de Tales de Milet (624 aC – 548 aC), els grecs explicaven l'origen i naturalesa del món amb mites d'herois i déus antropomòrfics. En canvi, Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses (arkhé), en la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. 

Així, Tales defensava que la raó humana era capaç de predir per si mateixa els fenòmens de la natura. Quedaven enrere els temps en què tot s'explicava amb la religió i es posava en marxa la història de la ciència occidental, així com s'iniciava la filosofia presocràtica. De fet, Tales, va crear el concepte de filosofia, que significa “amor a la saviesa”, per referir-se a l'activitat de tots aquells que volien comprendre el món mitjançant la raó. 

Es va guanyar fama de savi amb fets com el de la mesura de les piràmides egípcies o la mesura de la distància dels vaixells a la mar aplicant els seus teoremes. Segons narra Jerònim de Rodes, per a mesurar les piràmides va fer servir un mètode simple: la comparació amb l'ombra i el triangle imaginari que en formen. Per al càlcul de la distància de vaixells, hauria fet servir un pal clavat en un suro usat com a punt de mira i comparant els triangles semblants que se'n formen.

Més informació a:

FACTORS DE L’APARICIÓ DEL PENSAMENT RACIONAL A L’ANTIGA GRÈCIA

PENSAMENT MÍTIC, PENSAMENT RACIONAL