"EL ARBOL DE LA CIENCIA"
LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX
El País / Pàgines: 285 / ISBN: 84-9815-00-9 /
Edició: 2004.
Pío Baroja (1872-1956),
va ser un dels màxims representants de l'anomenada Generació del 98.
La seva obra literària es va concentrà
en la prosa i va agrupà les seves novel·les en nou trilogies i en una
tetralogia.
Precisament, El árbol de la ciencia
(1911) pertany a la trilogia La raza, formada també per La dama
errante (1908) y La ciudad de la niebla (1909). Tanmateix, és
considerada una de les seves millors obres. Presenta una visió aspra i hostil
de la societat espanyola de finals del segle XIX. El pessimisme del
protagonista es correspon amb el del mateix autor i amb l'ambient dominant en
la societat espanyola de l'època, enormement afectada per l'anomenada crisi del
98.
La vida del protagonista, d'Andrés
Hurtado, com a estudiant de Medicina al Madrid de finals del segle XIX, és, en
gran part, la vida del novel·lista, que, en general, no conservava molt bons
records dels seus professors. Els retrats que apareixen al principi d'alguns d'ells,
poden comparar-se amb els que, molt després, va traçar en les seves memòries.
Les inquietuds i dubtes del
protagonista, els contrastos entre les realitats i les pretensions de la gent
de l'època donen a la novel·la un to intel·lectual d'amargor.
A la segona
part, a través
de l'estada d'Hurtado a Alcolea, un poble manxec,
Baroja ens expressa
la seva disconformitat per
les tradicions típiques
de l'Espanya rural del segle XIX. També
aquí hi ha ressons de la breu època en què Baroja
va exercir com metge
rural al País Basc.
Al camp, la situació no és millor que a Madrid: pobresa, caciquisme,
ignorància, resignació etc. Després d'una breu
estada a Alcolea, Hurtado torna a Madrid, on després
d'experiències duríssimes exercint
la seva professió, troba un
parèntesi de pau en casar-se
amb Lulú, intermedi
que acaba amb la mort d'aquesta, del fill que esperaven i amb el suïcidi del protagonista.
Els morts corresponen
al final de les il·lusions,
de la lluita, la derrota dels ideals i la resignació cap
a un món sense esperança, un món destinat a la fatalitat.
Un resum de les idees filosòfiques de
El libro de la ciencia el podeu trobar a Aula
de Filosofia de Eugenio Sánchez Bravo.
Més informació a: