Seguidors

diumenge, 29 de gener de 2012

CRANE, Stephen

"EL ROJO EMBLEMA DEL VALOR

NOVEL·LA NORD-AMERICANA

Diario El Pais, S.L. / Pàgines: 196 / Volum 50 / ISBN: 84-96246-60-4 / Edició: 2004.


Stephen Crane (1871-1900), fou un periodista i escriptor nord-americà.

 “El rojo emblema del valor” és la història d'Henry Fleming (un nom difícil de trobar en la novel·la; la majoria de les vegades Crane es refereix al protagonista dient-li "el noi", la qual cosa ja és tota una declaració d'intencions), un adolescent allistat en l'exèrcit nordista malgrat l'oposició de la seva mare, durant la Guerra de Secessió. En una construcció magnífica, l'inici del relat ens situa en la condició més freqüent del soldat: l'espera del combat, en aquest cas, de la primera batalla del batalló d'Henry. És encara el temps de la fabulació, de si és encara possible l'èpica en la guerra, o de si «els homes eren millors o més tímids» en els temps moderns. Després d'una pausa per rememorar l'allistament del noi, Crane ens portarà al camp de batalla, a la seva confusió, al seu gran esforç per als protagonistes que amb prou feines res significa per als generals, a la constatació que les vides d'uns quants soldats són prescindibles enfront dels grans plans estratègics, a la por, al dubte que el propi Henry té sobre el seu valor, a de si la seva por és diferent, de si ell és inferior als altres, a la falsa grandesa, l'absurd de la guerra.

Cal destacar que era la primera vegada que en un relat de guerra es tractava d'entrar en la ment d'un protagonista, d'un soldat. Aquest relat psicològic, coherentment dialèctic i contradictori, desolador i real, del que és el ritu d'iniciació més bestial de la naturalesa humana, és l'inici de tota una saga de narracions que faran que la guerra a la literatura ja no torni a ser la mateixa. Un relat personal que es torna universal en tota la seva extensió; un relat pessimista, realista i ferotgement anti-èpic. 

Podeu trobar un comentari a d’Antonio Muñoz Molina, a El País, titulat també: El rojo emblema de el valor. També podeu trobar un PDF del llibre, en anglès i castellà.

diumenge, 15 de gener de 2012

LA FILOSOFIA: QUIN SENTIT TÉ ?

El concepte de la filosofia, el seu contingut i objecte del seu estudi, de la seva descripció com una matèria adreçada a fer una mena d'exercici d'aplicació del intel·lecte i del raciocini al voltant d'algunes qüestions que semblen tan abstractes, indueix a considerar que es tracta d'un conjunt de desenvolupaments totalment especulatius, absolutament aliens al que pugui ser el requeriment o tenir incidència en la vida quotidiana, en les ocupacions i preocupacions diàries en la vida familiar, en les relacions amb les altres persones i respecte de les qüestions comunes de la vida. De fet, durant molt de temps, la filosofia ha estat així. Tot i així, alguns autors com Rorty, ens diuen que no, que la filosofia no pot imposar-se com la perspectiva més gran del saber i que els filòsofs no són els amos de cap veritat inefable.

El coneixement de la filosofia no s’hauria de reduir, doncs, a l'estudi de les diverses concepcions i doctrines estructurades al voltant dels diversos problemes inherents a aquesta matèria. L'estudi de la filosofia determina, per sobre de tot això, adoptar una actitud intel·lectualment inquieta davant la quantitat de qüestions i circumstàncies que es plantegen en la nostra vida, i en valer-se del coneixement filosòfic adquirit en aquest procés educatiu, per col·locar-se en millors condicions d'afrontar els problemes d'aquesta, a voltes xacrosa, quotidianitat.

L'estudi sistemàtic del pensament filosòfic hauria de permetre adquirir l'instrument per assumir una actitud filosòfica, que d'alguna manera modeli la pròpia personalitat i determini que, en abordar les argumentacions que es formulen respecte d'aquestes qüestions, cadascun s'inclini (encara que sigui en forma primària) a compartir algun determinat sistema filosòfic, o a compondre un propi sistema personal, amb una combinació del que s'ha estudiat amb alguns conceptes personals.

Tanmateix, en la vida social, i en les activitats que ella requereix de l'individu, especialment pel que fa participant de les activitats pròpies del ciutadà com agent polític en la democràcia, és molt gran la importància de disposar d'un cert nivell de coneixement filosòfic. Això condueix a tenir una actitud atenta i reflexiva, especialment dirigida a advertir que els temes importants sempre són complexos i que no poden simplificar ocultant o ignorant part dels seus components, ni examinar exclusivament des d'un enfocament personalment interessat, que és el característic de la demagògia.

En aquest ordre de coses, la filosofia hauria d’ésser un instrument que permeti reconèixer els factors de les relacions humanes que moltes vegades no es fan ostensibles, que solen estar presents en les actituds o en les expressions com resultants d'un obrar inconscient, però que en gran mesura determinen la qualificació i els pressupostos d'aquestes conductes i expressions. Així, la filosofia hauria d’ésser un valuós instrument crític dels prejudicis i dogmatismes, que influeixen en l'activitat de les persones, els grups d'interessos i especialment en la estructura de les ideologies.

divendres, 6 de gener de 2012

Post – CIÈNCIES SOCIALS / HUMANES - Articles


Humanistes per al segle XXI. Joan Campàs i Montaner. Publicat a UOC (maig de 2004)


La sociedad de los intérpretes. Daniel Innerarity. Publicat a El País (16-11-2010)

Las humanitats seran digitals, o no seran. Entrevista d’Albert Lladó a Laura Borràs. Entrevista publicada a La Vanguardia (31-3-2011)


Humanitats en perill. Francesc Torralba. Publicat a El Punt Avui (12-10-2011)

Las humanidades en la era 2.0. Mayte Rius. Publicat a La Vanguardia (14-10-2011)

El territorio de las humanidades. Arturo Leyte. Publicat a El País (5-1-2012).

Filósofos de vocación: por qué alumnos brillantes optan por un grado que no asegura dinero. Carina Farreras. Publicat a La Vanguardia (28-8-2016).

Actualitzat: 28 d'agost de 2016

dimecres, 4 de gener de 2012

Post -- NIETZSCHE (I) – Fernando Savater


El Canal Encuentro, del Ministeri d’Educació de l’Argentina, va organitzar un cicle de programes anomenats La aventura del pensamiento. En ells ens presenten grans noms de la filosofia universal (John Locke, Baruch Spinoza, Gottfried Leibniz, David Hume, Immanuel Kant, Hegel, Arthur Schopenhauer, Soren Kierkegaard , Karl Marx, Friedrich Nietzsche i John Dewey), relatant els moments destacats de la vida i obra de cada filòsof. Cada capítol està il·lustrat amb material d'arxiu i material produït específicament. 
 
En aquest cas, la biografia i el pensament de Nietzsche compta amb la presentació de Fernando Savater, qui aporta la seva particular percepció i coneixement sobre el filòsof tractat.