Seguidors

dissabte, 21 de novembre del 2020

NOTES SOBRE LA TEORIA DEL CONEIXEMENT: RACIONALISME (PLATÓ) versus EMPIRISME (ARISTÒTIL)

 Per comprendre la teoria platònica del coneixement i, per extensió, la filosofia de Plató hem de tenir molt en compte el context filosòfic, polític i social en què sorgí. En primer lloc, cal entendre-la com una reacció contra les doctrines filosòfiques dels sofistes, sobretot el relativisme i l’escepticisme; en segon lloc, com un pensament que s’origina a partir de la insatisfacció amb la situació política de l’època. El mateix filòsof confessa en la Carta VII que acudí a la filosofia per motius polítics, amb l’esperança de trobar remei als problemes polítics del seu temps.

dissabte, 31 d’octubre del 2020

MARSÉ, Juan

 


 "RABOS DE LAGARTIJA”

LITERATURA ESPANYOLA / LITERATURA CATALANA / SEGLE XX

LUMEN / Pàgines: 381 / ISBN: 978-84-264-1727-5 / Maig 2018.

 

Molta atenció a Rabos de lagartija (2000). D’entrada pot semblar una més de les novel·les de Juan Marsé. Una més de les ambientades en el Guinardó, aquell món creat per ell. Amb els estralls que va provocar la postguerra civil espanyola i amb la mirada dels que la van perdre. Però aquesta novel·la és molt més que això. 

diumenge, 27 de setembre del 2020

GARCIA LORCA, Federico


 

"POETA EN NUEVA YORK”

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

El País / Pàgines: 126 / ISBN: 84-9815-036-1 / Abril 2005.

No només coneixem a través de la cosa en si, de l’objecte, de l’obra: aquesta és l'errada del realisme filosòfic o especulatiu. Tampoc només podem mirar l’objecte (l’obra d’art) i aprehendre’l a través dels sentits. Així, per conèixer una pintura, una escultura o un poema no només podem mirar o llegir. Molt sovint també hauríem d’esbrinar i copsar l’autor i el seu context. Això és el que hem de fer especialment amb Federico Garcia Lorca i Poeta en Nueva York.

De fet, en poetes com Federico, vida i obra són dos aspectes inseparables que fluctuen i s'interrelacionen constantment. A Poeta en Nueva York és endinsar-nos en un moment crític dins de la vida de Lorca perquè l'escriptura d'aquest llibre suposa un trencament i una innovació, provocada per una sèrie de circumstàncies que veurem a continuació.

dimecres, 2 de setembre del 2020

LAVAL, Christian ; DARDOT, Pierre

 


"LA NUEVA RAZON DEL MUNDO. Ensayo sobre la sociedad neoliberal”

GLOBALITZACIO / NEOLIBERALISME / MÓN ACTUAL

EDITORIAL GEDISA / Pàgines: 409 / ISBN: 978-84-9784-744-5 / Octubre 2015.

 

En què consisteix el neoliberalisme? Es pot, encara, pensar com aquella ideologia que fa del “menys Estat” la seva característica principal? Com s'estén i s’imposa una determinada forma d'organitzar el món i la vida que fa de la competència la norma universal dels comportaments? Com es pot resistir, subvertir, sortir de les seves coordenades? El llibre dels intel·lectuals francesos Christian Laval (sociòleg) i Pierre Dardot (filòsof) reprenen plantejaments de Michel Foucault i emprenen una ambiciosa reconstrucció de la història i el present del qual ells anomenen la nova raó del món.

diumenge, 7 de juny del 2020

GUILLUY, Christophe




"NO SOCIETY. EL FIN DE LA CLASE MEDIA OCCIDENTAL”

GLOBALITZACIO / NEOLIBERALISME / MÓN ACTUAL

TAURUS / Pàgines: 218 / ISBN: 978-84-306-2283-2 / Juliol 2019.

 Christophe Guilluy és un geògraf francès que es dedica a la investigació aplicada. Pel que diu la premsa, la major part dels seus treballs no estan exempts de polèmica i aquest assaig n’és una mostra. De fet, alguns dels seus plantejaments han estat contestats per altres investigadors, especialment des de l'esquerra, també segons els mitjans de comunicació.

A Not society Guilluy introdueix la seva teoria sobre la situació actual de la societat occidental. I ho fa amb la frase que Margaret Thatcher va pronunciar l'octubre de 1987: “There is not society[i]. Per Guilluy, trenta anys després, es posa de manifest l’impàs en què estan atrapats els països occidentals: immersos en un neoliberalisme que anteposa la globalització i el mercat als drets socials, base de l'estat de benestar i de la classe mitjana, que avui s'ha desmantellat. És un bon començament. De fet, ja l’apuntàvem, des d’uns altres paràmetres, en el nostre text: LA POSTMODERNITAT (V): la superestructura del nostre temps?

dilluns, 18 de maig del 2020

JOYCE, James


"DUBLINESES”

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XX

Diario El País / Pàgines: 253 / ISBN: 84-89669-54-6 / 2002.

 

El 21 de gener del 1919 es va produir l'emboscada de Soloheadbeg. Membres dels Voluntaris Irlandesos (dels quals, més tard, sorgiria l’IRA, l’Exèrcit Republicà Irlandès) van matar dos agents del Royal Irish Constabulary (la policia irlandesa). Era l’inici de la revolta antibritànica. James Joyce (1882-1941) no va canviar de parer, tot i que era dublinès fins a la medul·la. Ell i la seva família no eren independentistes sinó autonomistes: partidaris de l'anomenat Home Rule o autogovern. A més dels seus problemes amb el catolicisme, Joyce creia que els independentistes volien tornar el país al passat. Entre altres coses, imposant al país l'idioma gaèlic o irlandès quan ell sentia que el seu passaport al món era l'anglès. És en aquest context polític en el qual Joyce escriu Dublinesos, un recull de quinze contes escrit entre 1904 i 1912 però no publicats fins a 1914.

dissabte, 2 de maig del 2020

GEYMONAT, Ludovico



"HISTORIA DE LA FILOSOFIA Y DE LA CIENCIA”

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA I LA CIÈNCIA
Crítica / Pàgines: 709 / ISBN: 84-8432-715-8 / Edició 2006.


Història de la filosofia i la ciència és l'edició castellana, resumida i sintetitzada, de la clàssica Storia del pensiero filosofico e scientifico, en set volums, de Ludovico Geymonat. Dues són les característiques principals d'aquesta obra de Geymonat: l'esforç per presentar de manera integrada el pensament filosòfic i científic com dos aspectes complementaris d'una mateixa història del pensament racional, i l'esforç per inserir aquesta història dins del context cultural, socioeconòmic i polític que la condiciona. 

diumenge, 19 d’abril del 2020

DES DEL CONFINAMENT (3)


Hi ha un cert debat de com serà el nostre món després de la pandèmia. Però tot està canviant, tot s’està transformant. Vivim, doncs, en la incertesa i en el neguit de com serà el demà.

diumenge, 12 d’abril del 2020

DES DEL CONFINAMENT (2)



La pandèmia ha trencat les nostres quotidianitats. El govern (els governs) han instaurat el confinament i el “distanciament social”. I, de cop, ens hem trobat tancats a casa. Però no sé si hem fet cas al govern (els governs) o si també, de cop, hem sentit la por del que hi ha més enllà d’un metre de distància. Molt probablement serà que hem vist la mort passejant pel carrer.

divendres, 10 d’abril del 2020

DES DEL CONFINAMENT (1)


El tsunami planetari provocat per la propagació de la Covid-19 sí que té miralls en la història. Només cal recordar l’epidèmia de la grip de 1918 o la pesta negra del segle XIV. Però la Covid-19 ens ha enganxat desprevinguts i confiats en les nostres zones de confort. De fet, el món que coneixíem després de la Segona Guerra Mundial ha deixat de respirar. 

divendres, 27 de març del 2020

ROMANTICISME (III): LA REVOLTA ROMÀNTICA


El Romanticisme va significar un dels canvis més importants ocorreguts en la consciència europea. Com a transformació del pensament de la civilització occidental segueix en certa manera vigent encara avui. Va sorgir en aquell puzle de ducats alemanys, naufragi polític del Sacre Imperi, quan el “simbòlic” emperador ja només s'ocupava dels seus assumptes italians i de si mateix.  

Va succeir també en disconformitat amb la filosofia hegemònica i només després de l'auge de Napoleó i el seu gran efecte “mediàtic”. Napoleó va crear la Confederació dels Estats del Rhin i va aplicar-hi el nou Dret civil. Aquells Estats van prendre consciència de la seva arrel comuna, si més no de manera popular, mai institucionalment. És aquesta una altra escissió, emocional, que es va sumar intrínsecament a l'anterior.

dissabte, 21 de març del 2020

ROMANTICISME (II): MITES. MOTIUS CULTURALS I SOCIALS


En altres comentaris anteriors ja hem definit el Romanticisme com aquell moviment cultural, nascut a la fi de l'XVIII i plenament vigent durant una gran part del XIX. També hem comentat que encimbellava la llibertat creativa, la figura del geni, la fantasia i la poderosa força dels sentiments. Tots aquests, acompanyats per la fèrria voluntat, eren  capaços d'enderrocar qualsevol mur (la majoria erigits per la freda lògica de la racionalitat o de la realitat) que s'interposaven en el camí d'una misteriosa força vital dels creadors romàntics.

El Romanticisme no només va impregnar la literatura, la filosofia, l'art i la política del Segle XIX, de vegades com a alternativa complementària al Segle de les Llums, de vegades com a esmena a la totalitat, sinó que va reescriure i enaltir mites. Molts d’ells encara destil·len un perfum que impregna molt sovint els nostres dies. Veient-ne alguns d’ells.

divendres, 13 de març del 2020

ROMANTICISME (I): MARC HISTÒRIC I SOCIAL


El moviment romàntic va representar una reacció vehement i ferotge contra el clima polític, social, intel·lectual i artístic del segle XVIII i del seu resultat final: la Revolució Francesa. Una reacció en un temps de revolucions tecnològiques, polítiques i socials: industrialització, urbanització, augment dels barris obrers, col·lapse econòmic, dislocacions dels estrats socials, ideologies en conflicte, caos social.

dissabte, 29 de febrer del 2020

Post – REFUNDAR EL CAPITALISME


Una llarga dècade després de la crisi econòmica iniciada el 2008, el capitalisme segueix dominant en el món occidental. Però també n’ha sortit reforçat amb dos aspectes contradictoris. Per una banda, s’ha fet més global, més planetari, i, per l’altra, sembla estar en crisi perquè els seus “beneficis” ja no arriben a tothom. En aquest sentit, torna haver un debat sobre la seva necessitat de refundació. 

Joaquín Estefania, un cop més, ens ofereix un excel·lent article a El PAÍS. Refundar el capitalismo (otra vez), ens sintetitza les claus i elements del capitalisme actual i ens aporta les mirades i perspectives que plantegen la seva refundació.        

diumenge, 16 de febrer del 2020

ROMANTICISME I IDEALISME ALEMANY: APUNTS


El Romanticisme.
Les grans transformacions i canvis que van comportar tant la Revolució Industrial com la Revolució Francesa, feren aflorar una realitat molt diferent de la pensada pels il·lustrats. Aquests canvis van desemmascarar la falsedat dels valors il·lustrats de racionalitat, progrés i fe en la ciència. Així, cal contextualitzar el Romanticisme com un primer moviment que sospita i posa en dubte les certeses il·lustrades. És en aquest sentit, per exemple, que cal entendre, l'entusiasme dels romàntics per la natura la qual fou paral·lel al seu pessimisme per l'abandó i la misèria de les ciutats industrials.
Hi havia, doncs, un esperit de rebel·lia contra el món heretat. Al Romanticisme l’espantava el futur que la ciència i el progrés anunciaven i que es palesava en la producció d’éssers artificials i insensibles. Per això plantejava un retorn a la plena integració amb la natura, a l’arbre de la vida del Paradís, al passat, i que comportà el descobriment de la personalitat històrica de cada poble, l'estudi del seu passat, que tornà a fer-se present i que arribà a desvetllar unes quantes consciències nacionals.

dissabte, 25 de gener del 2020

BORGES, Jorge Luis




"HISTORIA UNIVERSAL DE LA INFAMIA”

LITERATURA LLATINOAMERICANA
Diario El País / Pàgines: 142 / ISBN: 84-89669-24-4 / 2002.

Jorge Luis Borges és una de les figures més grans de la literatura en llengua castellana del segle XX. L'assaig i la narrativa van ser els gèneres que li van reportar el reconeixement universal. Dotat d'una vasta cultura, va elaborar una obra de gran solidesa intel·lectual sobre la base d'una prosa precisa i austera. Amb la seva prosa va manifestar un irònic distanciament de les coses i un lirisme delicat. 

Les seves estructures narratives alteren les formes convencionals del temps i de l'espai per crear mons alternatius de gran contingut simbòlic. Tots ells construïts a partir de reflexos, inversions i paral·lelismes. Així, els relats de Borges prenen la forma d'endevinalles o de potents metàfores de rerefons metafísic. 

dilluns, 6 de gener del 2020

Post – TALES DE MILET

Abans de Tales de Milet (624 aC – 548 aC), els grecs explicaven l'origen i naturalesa del món amb mites d'herois i déus antropomòrfics. En canvi, Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses (arkhé), en la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. 

Així, Tales defensava que la raó humana era capaç de predir per si mateixa els fenòmens de la natura. Quedaven enrere els temps en què tot s'explicava amb la religió i es posava en marxa la història de la ciència occidental, així com s'iniciava la filosofia presocràtica. De fet, Tales, va crear el concepte de filosofia, que significa “amor a la saviesa”, per referir-se a l'activitat de tots aquells que volien comprendre el món mitjançant la raó. 

Es va guanyar fama de savi amb fets com el de la mesura de les piràmides egípcies o la mesura de la distància dels vaixells a la mar aplicant els seus teoremes. Segons narra Jerònim de Rodes, per a mesurar les piràmides va fer servir un mètode simple: la comparació amb l'ombra i el triangle imaginari que en formen. Per al càlcul de la distància de vaixells, hauria fet servir un pal clavat en un suro usat com a punt de mira i comparant els triangles semblants que se'n formen.

Més informació a:
PENSAMENT MÍTIC, PENSAMENT RACIONAL