Seguidors

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Post -- NIETZSCHE - Egoisme

Certament en molts fragments Nietzsche sorprèn, escandalitza i pot semblar desagradable. Tot llegint La genealogia de la moral en molts moments tinc aquesta impressió. Es tracta d’anar a poc a poc, pair-lo, repensar-lo,...

Tanmateix, dues consideracions més. Per una banda, el nostre presentisme. Estem acostumats a analitzar la història, la filosofia, els autors, les seves obres amb les nostres ulleres actuals, amb el nostre present. Per tant, anem carregats amb una motxilla d’idees preconcebudes, predeterminades. En aquest sentit, una cosa és veure i una altra mirar: tots hi veiem el mateix, però mirem de manera diferent i, així, tots interpretem diferent. Per altra banda, hi ha la pròpia qüestió del què és la filosofia. Què ens ha de dir un filòsof? Jo crec que no ha d’estar per a dir el que diu tothom, sinó per a obrir perspectives diferents i per a fer pensar coses noves, si pot. Per això Nietzsche ens sorprèn, ens escandalitza i a vegades sembla desagradable.

Però tot això pertany a un altre debat (o no?). Tornem a Nietzsche i el seu egoisme.

En el nostre entorn cultural, ser egoista és una d’aquestes conductes que potser es practiquen en privat, però que mai no es confessen en públic. És l’egoisme un valor? És bo? És dolent? En la nostra societat l’estratègia que té més èxit és la de presentar-se sempre i invariablement com a solidari i preocupat pel benestar dels altres. A més, l’egoisme fa lleig i té aquell punt de ressentiment propi de les passions tristes. No immutar-se quan altres es moren de misèria o de fam, sobretot si tenim ocasió d’intervenir per ajudar o de salvar algú que està en perill greu i no ho fem, en produeix d’entrada una situació de malestar i fins i tot de rebuig físic. Les persones normalment s’ajuden i col·laboren entre elles, de manera que intuïtivament l’egoisme està mal vist i tendim a rebutjar la companyia de gent considerada egoista.

De quin egoisme ens parlar Nietzsche? D’aquest que acabo de comentar? Del que entenem nosaltres, ara, en el nostre entorn, per egoisme?. Jo crec que no. Per Nietzsche una ànima noble és (i cal que sigui) “egoista”. I ho ha de ser perquè s’autoafirma a si mateixa. És perquè expressa un “ego”, una fortalesa pròpia que no pot deixar de fer-se palesa perquè emana de la fondària, del ser com s’és. De fet, qui no tingui un fort egoisme, qui no estimi el seu propi “ego”, necessàriament caurà en la moral del ramat (en l’esperit gregari), val a dir en el nihilisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada