Seguidors

dissabte, 30 d’abril del 2011

Post -- PARMÈNIDES

Parmènides (570 aC-475 aC) desenvolupa una ontologia que no és fàcil.

Crec que per Parmènides l’ésser, per definició, ha de ser únic. Si hi hagués més d’un ésser, per a distingir-ne un de l’altre, caldria que enmig hi fos el no ser, cosa impossible perquè el no ser no és (no existeix). 
 
Així, la naturalesa de l’ésser ha de ser infinita, il·limitada, o estaria envoltada pel no ser. 
 
Igualment, l'ésser ha de ser etern, ja que si deixés de ser ésser seria no ser. Així, aquesta eternitat i immutabilitat de l’ésser li fa dir que tots els canvis són fruit de l’engany dels sentits i que hem de recórrer al pensament a partir de premisses correctes.

Actualitzat: 06-01-2023