Seguidors

diumenge, 1 de maig del 2011

Post -- BLADE RUNNER

Blade Runner és una pel·lícula que té una infinitat de lectures. Una d'elles és que reflecteix una societat postmoderna, en el sentit que ja ha traspassat el límits de la modernitat.

Potser per aquest mateix darrer motiu, hi veig (o hi perviuen), i fent una lectura ampla de la pròpia pel·lícula, elements que reflecteixen els conceptes constatats pels pares de la sociologia. Així, podríem constatar que alguns d’aquests elements són:


El desencantament del món (Weber). La societat que reflexa és asfixiant, amb una immensa massificació urbanística i amb una hiper presencia quotidiana de la tecnologia. Tant els humans com els replicants viuen en un món on la ciència i la tecnologia té una presència diària, constant, potser també nociva.

Consciència col·lectiva (Durkheim) i consciència de classe (Marx). Els replicants tenen necessitat de conèixer-se a si mateixos, de saber d’on venen i, alhora, tenen el desig d’alliberar-se, de trencar amb els humans.

Lluita de classe i alienació (Marx). El control que tenen  els humans vers els replicants i que la pròpia societat estableix, fan que aquests se sentin  absolutament alienats (fins i tot estan programats per morí en una hora determinada¡). La pel·lícula, doncs, reflexa aquesta conflictivitat, aquesta lluita de classes.

Un extens i complert estudi sobre la pel·lícula el podeu trobar a Anàlisi Narratiu Blade Runner d'Albert Lozano.

Podeu trobar més informació sobre la Postmodernitat, en aquest mateix bloc, a:
LA POSTMODERNITAT (I): ALGUNES NOTES.
LA POSTMODERNITAT (II): ART I MULTICULTURALITAT.