Blade Runner és una pel·lícula que té una infinitat de lectures. Una d'elles és que reflecteix una societat postmoderna, en el sentit que ja ha traspassat els límits de la modernitat.
Potser per aquest mateix darrer motiu, hi veig (o hi perviuen), i fent una lectura ampla de la mateixa pel·lícula, elements que reflecteixen els conceptes constatats pels pares de la sociologia. Així, podríem constatar que alguns d’aquests elements són:
El desencantament del món (Weber). La societat que reflecteix és asfixiant, amb una immensa massificació urbanística i amb una híper-presencia quotidiana de la tecnologia. Tant els humans com els replicants viuen en un món on la ciència i la tecnologia té una presència diària, constant, potser també nociva.
Consciència col·lectiva (Durkheim) i consciència de classe (Marx). Els replicants tenen necessitat de conèixer-se a si mateixos, de saber d’on venen i, alhora, tenen el desig d’alliberar-se, de trencar amb els humans.
Lluita de classe i alienació (Marx). El control que tenen els humans vers els replicants i que la mateixa societat estableix, fan que aquests se sentin absolutament alienats (fins i tot estan programats per morir en una hora determinada¡). La pel·lícula, doncs, reflecteix aquesta conflictivitat, aquesta lluita de classes.
Un extens i complet estudi sobre la pel·lícula el podeu trobar a Anàlisi Narratiu Blade Runner d'Albert Lozano.
Podeu trobar més informació sobre la Postmodernitat, en aquest mateix bloc, a:
LA POSTMODERNITAT (I): ALGUNES NOTES.
LA POSTMODERNITAT (II): ART I MULTICULTURALITAT.
Un extens i complet estudi sobre la pel·lícula el podeu trobar a Anàlisi Narratiu Blade Runner d'Albert Lozano.
Podeu trobar més informació sobre la Postmodernitat, en aquest mateix bloc, a:
LA POSTMODERNITAT (I): ALGUNES NOTES.
LA POSTMODERNITAT (II): ART I MULTICULTURALITAT.
Actualitzat: 05/07/2024