Els valors de la modernitat (racionalitat, cientificitat i
progrés) ja van ser qüestionats pels filòsofs de la sospita (Darwin, Marx,
Nietzsche, Freud), que hi van veure un engany que falsejava la realitat. No
obstant això, aquests filòsofs compartien, a més del seu afany crític, el desig
d’aconseguir una nova utopia: l’alliberament de l’ésser humà per la praxi
(Marx), la restauració de la força anímica (Nietzsche), la curació espiritual a
través de l’anàlisi de la psique (Freud). Els seus successors del segle XX van
confirmar el fracàs del projecte il·lustrat.
Tanmateix, els filòsofs de la postmodernitat (Lyotard, Vattimo,
etc..) van diagnosticar la malaltia i van manifestar que els “grans relats” o
“metarelats” han deixat de ser creïbles. No hi ha gran diferència entre el relat il·lustrat de la independència de l’home per
mitjà del coneixement i la igualtat, el relat capitalista de la redempció de la
pobresa a través del desenvolupament tècnic i el relat marxista de
l’emancipació del treballador per la transformació de les relacions
productives. Fet i fet, aquests “metarelats” responen a un mateix esquema: són
metàfores de la cerca incessant, terrible i exasperant, d’una raó que expliqui
la totalitat.
Actualitzat: 08/11/2024