Seguidors

divendres, 8 d’abril de 2016

POST 7: SOCIETAT INFORMACIONAL: ALGUNS TRETS CARACTERÍSTICS




Tot llegint els resums de J.Campàs sobre l’obra de Manuel Castells, L’era de la informació, podem concloure que ens trobem instal·lats en un nou tipus de societat, la societat informacional. Aquesta, lluny de ser compacta, homogènia o coherent, es troba tensionada entre dues forces que dominen els seus processos: d'una banda, la globalització reticular de l'economia, la tecnologia i la comunicació; de l'altra, el poder de la identitat. Aquesta tensió entre la xarxa global i el jo-nosaltres identitari és el resultat dels múltiples canvis esdevinguts en els darrers cinquanta anys en el nostre planeta i és la que en l'actualitat anima i condiciona els processos socials fonamentals que estan decidint el nostre destí en aquesta frontera entre mil·lennis.

Castells ve a dir-nos que el capitalisme ha vençut, però no és tal com era en l'època anterior de l'industrialisme perquè, en l'actualitat, és global, informacional i organitzat en la l'empresa xarxa. La seva expressió més alta és el capitalisme financer que, com a malla global informacional per la qual flueixen diàriament quantitats immenses de diners, domina la deriva econòmica del món actual. Però tampoc aquest resultat és el producte d'una dinàmica homogènia i lineal. Els processos de globalització, reorganització en xarxa de l'empresa i sorgiment de la nova tecnologia de la informació han estat i són, cada un en si mateix, complexos i, per descomptat, s'han desenvolupat de forma autònoma, amb independència que, a partir d'un determinat estadi, hagin confluït i posat en comú les seves energies per a configurar al capitalisme actual. No estem, doncs, davant un diagnòstic de suau evolució lineal, ni davant d'un retrat simple de situació. 

Estem, doncs, davant una nova era, la de la informació, a la qual correspon una nova societat, la societat informacional. La seva expressió estructural actual és la del capitalisme informacional, és a dir, global, basat en la generació, processament i transformació tecnològics de la informació, interconnectat en xarxa i que arrossega la doble crisi de l'Estat-nació i la família patriarcal. Però aquest diagnòstic és encara insuficient doncs, per Castells, la societat informacional és també la del poder de la identitat. I és justament la contraposició entre la xarxa informacional i l'emergència d'identitats estranyes a aquella la seva caracterització més plena. 

En aquest punt, Castells centra la seva atenció en els moviments socials de resistència que s'oposen a la deriva de l'informacionalisme global i la seva xarxa excloent. En ells emergeixen bàsicament identitats de resistència que oposen al nou món els codis culturals afermats en la tradició o en l'experiència local. Les seves manifestacions són molt variades i en algunes centra l'autor la seva atenció, com per exemple, el fonamentalismes islàmic i cristià, entre d’altres.