Seguidors

diumenge, 24 de gener de 2016

SENDER, Ramón J.



"RÉQUIEM POR UN CAMPESINO ESPAÑOL"

 

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

Ediciones Destino / Pàgines: 105 / ISBN: 84-233-0914-2 / 2ª Edició: març 1977.


"...- No queremos reblandecidos mentales. Estamos limpiando el pueblo, y el que no está con nosotros está en contra..." (pàg. 88)

"...- ¿Por qué me matan? ¿Qué he hecho yo? Nosotros no hemos matado a nadie..." (pàg. 100).

Aquest dos diàlegs, el primer, del centurió falangista, i el segon, de Paco el del Molino, són les dos cares de la moneda que va representar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Perquè Réquiem por un campesino español és una síntesi, un relat concís i esfereïdor de la guerra fratricida espanyola.

Paco és el personatge principal de la novel·la. Pagès, jove, sincer, potser una mica idealista, un exemple per a tots, el líder en la lluita, el més estimat del poble. Però el veritable protagonista i narrador de la història és Mossèn Millán. El rector del poble ens rememora la vida de Paco per etapes. En cada fragment recorda uns esdeveniments de la vida de Paco: des de la seva infantesa fins a la seva mort, de la qual, en gran part, ell és responsable. Precisament aquesta responsabilitat, aquest malestar, aquesta terrible càrrega que suporta per haver-ho delatat, perfila encara més la realitat social de l'època, que se'ns va descrivint i descobrint a poc a poc amb gran mestratge narratiu.

Durant la novel·la, a més, s'escolten els testimonis d'altres personatges (Águeda, el pare de Paco, l'escolà o la Jerónima) i els assistents al rèquiem (don Valeriano, don Gumersindo i don Cástulo) que celebra Mossèn Millán per assenyalar-se encara més com a culpable de la tragèdia. El sentiment de culpa que el persegueix i que es manifesta descaradament a la cerimònia, posa de manifest la misèria i la divisió en la què estava sotmesa Espanya.

Precisament la novel·la és, des del principi, tot un seguit de reflexions, inquietuds i penediments del rector i els sentiments que l'assalten, així com les autojustificacions que busca per alleugerir la seva càrrega moral per la responsabilitat en la mort de Paco.

El capellà del poble simbolitza i representa tot el conjunt de l'Església, en una dura crítica sobre el paper que aquesta va adoptar durant la pre-guerra i la Guerra Civil Espanyola (d'aquí la inacció davant la mort de Paco i la falta de compromís del capellà ). Mossèn Millán en la novel·la predica resignació i humilitat, acceptar els avatars de la vida i posar l'altra galta. D'aquesta manera intenta explicar a Paco que l'extrema pobresa dels que viuen a les coves no és cosa realment tan greu si es pensa en les misèries espirituals a les quals estan exposats i, finalment, també intenta que Paco accepti la seva mort i es resigni . En aquesta actitud es reflecteix una ferotge crítica on s'aprecia amb extrema claredat la forma de pensar i la ideologia del seu autor, Ramón J. Sender.

Tanmateix, Ramón J. Sender és un escriptor poc conegut per les nostres generacions més joves. Fa anys, en el BUP, es llegia el Réquiem i es comentaven les seves obres. Però ara ja no.

Per altra banda, aquesta novel·la va ser adaptada al cinema pel director Francesc Betriu. Rèquiem per un camperol espanyol (1985), tenia com a protagonista a un joveníssim Antonio Banderas. Els actors principals de la pel·lícula van ser: Antonio Banderas, Antonio Ferrandis, Fernando Fernán Gómez, Terele Pávez, Ana Gracia, Emilio Gutiérrez Caba i Conrado Sanmartín, entre d'altres.

Podeu trobar més informació a: