Seguidors

dissabte, 8 de setembre de 2012

SHELLEY, Mary W.



"FRANKENSTEIN, O EL PROMETEU MODERN”

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX
Edicions de La Magrana / Pàgines: 203 / ISBN: 84-7410-121-2 / Quarta edició: novembre de 1986.

Frankenstein, o el Prometeu modern  està composta per tres narracions concèntriques. A la primera, Robert Walton explica a la seva germana, en les seves cartes, el seu viatge al Pol Nord. En una d'aquestes cartes s'insereix la narració de Víctor Frankenstein a Walton, que inclou al seu torn la narració del monstre a Víctor Frankenstein. La seva estructura, de caixes xineses, respon al gènere epistolar tan de moda al segle XVIII.
Víctor Frankenstein és el modern Prometeu, el protagonista que rep el foc de la vida i que és capaç de crear, molt al seu pesar, un monstre sense nom. "...Durant gairebé dos anys havia treballat infatigablement amb l'únic propòsit d'infondre vida a un cos inert. Per això m'havia privat de descans i de salut...", confessa Víctor.

Aquesta obra conté serioses i profundes implicacions ideològiques, tot i la primerenca edat que tenia Mary Shelley quan la va escriure. Fet i fet, conté aspectes latents de la crisi social, religiosa i metafísica de la història d'Occident a partir de la Revolució Francesa. Aquesta obra és fruit també de les complexes experiències que la seva autora tenia el 1816. El 1831 va fer uns canvis bastant profunds en l'obra. Aquesta és una mostra de les contradiccions, idealismes, rebel·lia i frustracions que Mary Godwin Wollstonecraft Shelley tenia, entre altres coses, amb totes les implicacions dels tres cognoms: el seu pare va ser el filòsof polític William Godwin, la seva mare fou la feminista Mary Wollstonecraft i el seu marit va ser el poeta romàntic Percy Shelley.

El context de la novel·la i l'autora  

De fet, l’obra de Shelley cal situar-la en la tradició de la novel·la romàntica i gòtica. El Romanticisme anglès es va donar al mateix temps que molts esdeveniments històrics importants. Aquesta època abasta des de l'última dècada del segle XVIII fins aproximadament 1824, any en què va morir Byron. En aquest moment, la monarquia autocràtica de Jordi III amenaçava la supervivència del sistema democràtic i liberal anglès i la victòria independentista dels EUA el 1783 va demostrar que es el règim necessitava una reforma. Es demanava una representació més àmplia al Parlament, reducció d'impostos, millors serveis públics i major agilitat administrativa entre altres coses.

Aquesta obra està ambientada al segle XVIII. Encara que no se sap exactament a quines dates es refereix, sembla que el que li passa a Frankenstein abans de la mort de la seva dona, el seu pare i el seu germà, passi a principis de segle. Tots els àmbits existents, tant el social, com el polític o l'econòmic, estaven començant a patir petits canvis.

La caiguda de la Bastilla el 1789 va representar el senyal d'esperança de l'abolició dels privilegis feudals, que van comportar a aquests canvis. Els descobriments científics també estimulaven aquesta sensació de canvi, ja que l'especulació sobre la possibilitat que el cos humà es pogués perfeccionar, provocava en els pilars del Classicisme una certa inestabilitat. En aquesta obra es veuen exemples de tot això. Respecte als avenços científics, aquests estaven relacionats amb la química i les ciències naturals; això es veu explicat a l'obra en el moment en què Víctor Frankenstein s'estudiarà lluny de la seva llar.

En l'àmbit socioeconòmic, amb la Revolució Industrial, Anglaterra anava molt avançada, arribant a ser la primera potència europea a finals del segle XIX. Des de mitjans del XVIII, la majoria d'indústries havien anat incorporant millores tècniques, algunes d'elles degudes a la màquina de vapor, símbol del canvi d'una societat rural a una industrialitzada. La tancada economia anglesa, es va obrir gràcies als tèxtils, que seguien fent anar els molins amb energia hidràulica. Com que la història transcorre en aquest moment en què tot i que s'estaven produint canvis, encara havia llocs on tot seguia com abans. Per això no és d'estranyar la manera de vida dels De Lacey, que conreaven el camp, com arrendataris, tal i com es feia en l'època del feudalisme.

Tots els sectors començaven a reflectir el progrés. En qüestions geogràfiques es va descobrir Austràlia, i es va travessar l'Antàrtida. D'aquí a que no sigui estrany el propòsit que té Robert Walton d'arribar a l'Oceà Pacífic Nord a través dels mars que envolten el Pol. Aquesta ruta ja s'havia intentat anteriorment el 1533 i 1580. Com que hi ha una cartografia més precisa, es va afavorir el comerç amb l'Índia, aconseguint així estimular el creixement de la indústria cotonera a Anglaterra.

El treball en les mines es va facilitar gràcies al condensador separat de James Watt, que redundava en una major producció de carbó. Els mitjans de comunicació es van desenvolupar de manera considerable, de manera que el trasllat de mercaderies no fos tan difícil. Els continus viatges de tots els personatges, són fruit d'aquestes xarxes de comunicació, que si no haguessin millorat, no haurien permès que els personatges, entre ells Frankenstein, viatgessin Europa amb tanta facilitat. L'ampliació de les xarxes de comunicació van fomentar el creixement d'indústries en ciutats ja existents; moltes d'elles es van anomenant al llarg de tota l'obra, i entre 1800 i 1830 moltes d'aquestes ciutats van duplicar la seva població.

Això va portar amuntegament, condicions insalubres de vida, escassetat de menjar, mà d'obra barata, i miserables condicions de vida per a la classe treballadora, que començava a preparar el moviment sindicalista que quedaria configurat en els sindicats anomenats "trade unions". Però les noves xarxes de comunicació, també van millorar la propagació d'idees i de la cultura, i l'ús del pamflet arriba al seu moment àlgid tot i que es portava usant des de l'època isabelina. En aquests pamflets es porta a terme el gran debat sobre la Revolució francesa al voltant de l'any 1790.

Tot i que en el moment en què està ambientada l'obra el nivell d'analfabetisme era bastant elevat, no es cita cap personatge rellevant que no sàpiga ni llegir ni escriure. Gairebé tots els personatges de l'obra tenen un ampli bagatge cultural i molta educació, fins i tot el monstre. Tots parlen amb molt bones formes, i fent referències a textos de diferents autors i de diferents branques de la ciència i la cultura. A més gairebé tots ells saben més d'un idioma, la qual cosa intenta demostrar que tots ells tenen la ment oberta, i que no es tanquen en els seus mons, com si aquests fossin els únics que són vàlids.

Els diaris i periòdics setmanals circulaven per tot el país i es llegien amb gran atenció. Moltes vegades es veien pressionats i sancionats pel govern, que els veia com perillosos òrgans polítics malgrat la seva petita tirada. Quan la novel·la va sortir publicada el 1818, es va qualificar com a "Blackwood Magazine" com una "obra magnífica, sent l'autora una dona".
Tot això ho hereten els romàntics, per això els seus punts de vista i les seves tècniques són tan diferents de les dels classicistes. Robert Walton diu: "Em pots titllar de romàntic, (...) però trobo molt a faltar a un amic", d'aquesta manera Shelley introdueix el moviment Romàntic al lector. Posteriorment es citen alguns fragments d'alguns autors romàntics. Als romàntics de l'època dels Selley, Byron i Keats, se'ls afegeix un gran vitalisme i un element de displicència i rebel·lia, fruit de les actuacions de Napoleó, que frustraven els ideals de la Revolució, i un menyspreu cap a la moral burgesa establerta.

Gairebé tots els personatges són o van ser membres pròspers de la burgesia, i gairebé cap d'ells surt ben parat en l'obra. Aquest és un exemple d'aquest menyspreu que els romàntics sentien cap a la burgesia.

Un dels propòsits de l'autora en escriure l'obra, segons el pròleg, era posar de manifest "la bondat de l'amor familiar". D'aquí al fet que dediqui l'obra al seu pare William Godwin, i que el símbol del foc, que representa en general la calor familiar, reaparegui constantment i en els moments més significatius de l'obra.

Al llarg de l'obra es veuen exemples en què els individus que provenen d'una família tancada, són individus incapaços d'orientar fora d'aquest empara familiar, i que només envoltats dels seus són completament feliços, sense notar tan sols un petit buit en el seu interior. Amb tenir a la seva família no necessiten res més. Per exemple, quan Frankenstein arriba a Ingolstadt i/o Escòcia mostra una certa incapacitat per relacionar-se amb desconeguts, i l'aversió cap a tals companyies.

Sembla que Shelley, a més intenti demostrar que tot individu que viu a una família en què no hi hagi una mare, i en la qual la família sigui un nucli tancat, aïllat de la resta de la societat i autosuficient, només produeix individus desequilibrats mental i emocionalment . D'aquesta manera, amb les seves idees cultes i progressistes, proposa una reestructuració de la família amb forts llaços afectius, en què el paper de la dona quedi més potenciat. Els pocs personatges femenins són molt menys cultes que els masculins, i són símbols d'abnegació i sacrifici, però també de passivitat.

El fet que Mary Shelley no conegués l'afecte matern, ja que quan va néixer va morir la seva mare, i la seva madrastra i ella mai es van portar bé, pot ser el causant que Frankenstein sigui una novel·la en la qual no hi ha mares, totes moren sent nens, tant Víctor Frankenstein, com Elizabeth, Robert Walton, els De Lacey i Safie. La vida d'Elizabeth té un cert paral·lelisme amb la de Mary Shelley, ja que les dues es van quedar sense mare de petites, i els seus pares es van casar amb altres dones. L'únic personatge central que escapa de la destrucció final és Walton, que sempre havia tingut la tutela de la seva germana Margareth Saville.

La majoria dels pares que surten a l'obra són una mica tirànics, per exemple, el pare de Walton li prohibeix ser mariner, el de Clerval que vagi a estudiar, i a fer-se un home més culte a Ingolstadt, i el pare de Safie traeix a la seva pròpia filla. En canvi, Beaufort i Lavenza, que són els menys autoritaris semblen estar despreocupats pel futur de les seves filles. Víctor Frankenstein fa de pare i mare a la vegada, el producte de la seva creació es nega a veure sol i sense una companya, d'aquí que li demani una criatura com ell, perquè no li rebutgi per la seva deformitat, però de diferent sexe , de manera que li faci companyia al llarg de la seva vida.

A Frankenstein es poden trobar contínues al·lusions al suïcidi. Això té alguna cosa de preludi autobiogràfic, ja que no només és va suïcidar la seva germanastra, Fanny Imlay, i Harriet, la dona de Shelley, sinó que el 1895 es va intentar suïcidar Mary Wollstonecraft al veure’s abandonada per Imlay. La vida d'aquesta autora es va veure contínuament marcada per la mort, des avortaments i suïcidis fins naufragis: Shelley va morir ofegat.

Però malgrat tot això, el fantàstic predomina sobre la realitat, i l'estrany sobre el comú, al llarg de tota l'obra. D'aquesta manera es produeix una certa por en el lector. Sembla que les intencions de Shelley no són les d'escriure una novel·la de ciència ficció en crear un monstre. En cap moment de l'obra trobem que l'autora hagi ni tan sols intentat envoltar la creació del nou ser d'una mitjana versemblança. Això es veu en com s'explica tot, per exemple, ni tan sols es molesta a explicar com va aconseguir Frankenstein els membres per a una anatomia tan gegantina.

El monstre
El monstre que neix de la matèria inert va transformant al ser humà a mesura que adquireix el llenguatge. Se li esmenta en l'obra com "monstre", "aquell ésser", "la criatura", "horrible hoste", "demoníac ser" ... i, encara que neix innocent, la seva soledat i l'horror i el menyspreu que produeix la seva contemplació a les altres persones li van convertint en un ésser brutal. Persegueix a Frankenstein, destrueix la seva família i és posteriorment perseguit pel seu creador que, responsable de la seva obra, tracta d'evitar altres mals que la criatura pugui causar.

El monstre mai no rep un nom, que el faria humà, el que suposa l'inici de la seva desgràcia. Aquí es diferencia el científic dels déus creadors, així com en l'abandó de la seva criatura. Actua com un pare negligent, repetint la seva història, en un tema molt típic del segle XIX (present per exemple en la infància dibuixada per Charles Dickens, plena d'orfes): qui no és estimat, no dóna amor i la manca d'amor engendra odi i destrucció, com justifica la criatura en diverses ocasions on es troba amb el Víctor. Aquest és doblement culpable, ja que no repara la seva falta fent-li una companya i donant-li així companyia.

A la novel·la el monstre és descrit com una espècie de gòlem gegantí amb els ulls brillants i molt de pèl, a diferència de la icona popularitzada pel cinema. Tot i aquest aspecte, és una barreja d'ésser terrorífic i llastimós, una visió pròpia del romanticisme, on el mal i els éssers marginals són vistos com a nobles. Igualment el científic manté un caràcter ambivalent, allunyant-se de la fe en la raó i la ciència de la Il·lustració precedent.

Una novel·la amb moltes lectures
El text explora temes com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, així com l'audàcia de la humanitat en relació amb Déu. D'aquí, el subtítol de l'obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. Hi ha qui afirma que va ser el primer text del gènere de ciència-ficció. D’altres temes que es poden constatar són:

  • El principi de la vida i el mite de la creació.
  • La llibertat i la responsabilitat.
  • La presència del sobrenatural i del horrible i de la proposta científica.
  • La manca de neutralitat de la ciència.
  • La imaginació i la raó. L'emoció i l’ intel·lecte.
  • La instrucció i la necessitat d’independència de les dones.
  • La formació de la personalitat en la relació amb altres persones.
  • L'ànsia de saber.
  • La creació i la destrucció dels nostres propis monstres.
  • El bon salvatge i la corrupció de la innocència.
  • El conflicte entre el creador i la criatura, entre el pare i el fill.
  • El rebuig de la pena de mort.
  • L'exaltació de l'amistat.
Un dels temes fonamentals és l'hybris o orgull excessiu, que fa que el científic es vulgui igualar a Déu i pretengui donar vida, una cosa que només és pròpia de divinitats i, en un altre pla, de les dones (l'autora estava fortament influïda per la seva mare, Mary Wollstonecraft, precursora del feminisme). Es crea així un arquetip, el del científic boig.

La riquesa de significats de Frankenstein o el Prometeu modern ha donat lloc a múltiples interpretacions ja que, segle i mig després que una jove de divuit anys la va escriure, es segueixi portant al cinema, al teatre o a altres mitjans d'expressió com el còmic.

Per cert, excel·lent traducció de Quim Monzó en aquesta edició. I una errada en la portada: el cognom de l'autora.

dissabte, 1 de setembre de 2012

VICENS I VIVES, Jaume; LLORENS, Montserrat



"INDUSTRIALS I POLÍTICS”

HISTÒRIA DE CATALUNYA / SEGLE XIX
Editorial Vicens-Vives / Pàgines: 469 / ISBN: 84-316-1814-0 / Edició: 1983.

Vicens Vives, un dels historiadors catalans amb més profunditat en les seves anàlisis de la història d'Espanya, torna a submergir-se en el paper cabdal exercit per certa burgesia catalana en l'intent de modernitzar Espanya. A Industrials i Polítics (Segle XIX) publicat el 1958, Jaume Vicens Vives evoca l'enèsim fracàs de Catalunya en l'aventura de canviar el destí de la classe dirigent peninsular. "...Als catalans de fa ara cent anys -escrivia l'historiador- els va ser fàcil reconèixer que Catalunya vivia, que ells bategaven al mateix ritme que la veïna Europa, mentre l'altre costat de l'Ebre s'arribava a un esgotament gairebé agònic. Això els va donar un ingenu punt d'orgull, que els va perjudicar, en l'obra mestra que s'havien proposat fer: l'aixecament d'Espanya. Perquè ha de quedar ben clar que durant el segle XIX Catalunya va esgotar dues generacions en l'objectiu -gairebé obsessionant- de fer d'Espanya una cosa diferent de la que havia estat fins llavors sota l'estructura barroca heretada dels últims Àustries i de la qual anava naixent del desavantatjós matrimoni entre el jacobinisme francès i l'idealisme germànic...".

Aquesta aproximació a la vida catalana del Vuit-cents aporta elements documentals i d'anàlisi suficients per entendre alguns tabús i alguns desencontres en el diàleg Catalunya-Espanya que encara perduren dos segles després. Així, desfilen episodis en què Catalunya i els seus prohoms van pretendre configurar el curs de la història d'Espanya, des de l'enfonsament del Vell Règim, Ferran VII, la fi de l'absolutisme, la revolució burgesa, les guerres carlines, la revolució de setembre de 1868 , la primera República, la Restauració i l'anarquisme.

Montserrat Llorens, coautora de l'obra, biografia una vintena de personatges de l'època, des Prim, Balmes i Pi Margall a Rius i Taulet, doctor Robert, Arnús, Girona o Güell. Una galeria, doncs, de la frustració o de voluntariosos constructors d'una Espanya diferent que no va ser possible.

Sobre Vicens Vives podeu trobar més informació a:
Webs
A més, podeu trovar: