Seguidors

divendres, 6 d’agost del 2010

GARCIA MARQUEZ, Gabriel

 
 
"RELATO DE UN NÁUFRAGO"
 
LITERATURA LLATINOAMERICANA
Circulo de Lectores S.A. / Pàgines: 179 / ISBN: 84-226-1818-4 / Edició 1986.



És una obra narrativa basada en el reportatge a un supervivent del destructor A. R. C. Caldas, en temps de la dictadura militar de Colòmbia. Va ser escrita l'any 1955, i està narrada en primera persona.

S'hi narra la història de com Luis Alejandro Velasco, un tripulant del vaixell militar, va aconseguir sobreviure durant deu dies a alta mar després de caure en ell. Va tenir una forta repercussió nacional, ja que va ser per culpa de carregaments de contraban que es van deixar anar a la coberta que els marins van caure al mar, i no per una tempesta com es creia inicialment. La història es va publicar en vint dies consecutius al diari El Espectador de Bogotà, per a després, el 1970, ser publicada en forma de llibre.



 ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


 
 
"CIEN AÑOS DE SOLEDAD"


LITERATURA LLATINOAMERICANA
Editorial H.M.B., S.A. / Pàgines: 349 / ISBN: 84-86054-08-7 / Edició 1983.



Considerada com una de les millors novel·les de la literatura llatinoamericana i universal, “Cien años de soledad” va ser publicada el 1967.
 
El llibre relata la història del poble fictici de Macondo a través de diverses generacions de la família Buendía. L'autor combina elements romàntics, històrics i fantàstics, i juga hàbilment amb el pas del temps utilitzant diferents tècniques narratives.
 
A la novel·la, que transcorre durant un període de cent anys, el temps avança a cops linealment, a cops de manera cíclica. Està escrita en passat amb una prosa rítmica pròxima a la tradició oral, de manera que els fets descrits es presenten de forma difusa i desordenada com si es tractés d'un record borrós on mite i realitat es confonen.
Un tema central de l'obra és que la història es repeteix contínuament. Aquesta idea s'explicita de forma clara a través de la contínua iteració de noms en les diverses generacions de la família: tots els José Arcadios tenen grans capacitats físiques i intel·lectuals, els Aurelianos tendeixen a ser tímids i reservats. També es mostra com tots els fets tràgics que ocorren a la família o al poble succeeixen de forma recurrent al llarg del temps: les noves generacions no aprenen dels errors dels seus avantpassats i l'oblit fa que es repeteixin.
 
La sensació de solitud és molt present en el transcurs de la novel·la, tant pel que fa als membres de la família Buendía com pel mateix poble de Macondo que viu aïllat de l'entorn i la modernitat.
La solitud es troba present a totes les generacions de la família, fruit dels seus perjudicis i la seva manca de capacitat per estimar. Això porta a molts d'ells a morir sols, suïcidar-se o viure a l'exili. És així, doncs, que aquesta nissaga estigui condemnada a cent anys de solitud.

Un exercici que sempre he intentat, i mai he aconseguit, és establir l’arbre genealògic de la nissaga Buendia. Però gràcies a Wikipedia, aquí el teniu: