Seguidors

dilluns, 7 de març de 2016

POST 1: LA DEFINICIÓ D’HIPERTEXT



Hi ha moltes definicions d’hipertex, però tal com assenyala Marina Vianello Osti a El hipertexto entre la utopia y la apliación: identidad, problemàtica y tendencias de la Web, (Capítol 8, pàgs. 137-140) qui molt probablement ha definit y descrit millor l’hipertext és Pierre Lévy.

Lévy fixa en sis els principis rectors de l’hipertext:

  • Metamorfosi: com el mateix coneixement humà, la xarxa hipertextual està en una contant construcció.
  • Heterogeneïtat: els links i nodes a la xarxa són heterogenis; també ho són els onjectes de coneixement que produïm en el nostre cervell.
  • Multiplicitat: l’hipertext s’organitza segons un model fractal segons el qual cada node o enllaç pot ser reticular; tanmateix la nostra activitat cognitiva funciona d’una forma similar.
  • Exterioritat: la xarxa no té una unitat interna o externa; no se sap com es desenvoluparà.
  • Topologia: l’experiència hipertextual té aspectes pròxims a l’exploració.
  • Mobilitat dels centres: la xarxa no té un centre; la nostra activitat neurològica tampoc.


Finalment, Lévy també el defineix com: 
  • Tècnicament, un hipertext és un conjunt de nodes connectats per uns enllaços. Els nodes poden ser paraules, pàgines, imatges, gràfics o parts de gràfics, seqüències sonores, documents complexos que poden ser ells mateixos hipertextos.
  • Navegar per un hipertext és dibuixar un recorregut en una xarxa que pot ser tan complexa com es vulgui.
  • Funcionalment un hipertext és un entorn lògic per a l'organització del coneixement o de les dades, l'adquisició d'informació i la comunicació. 
  • L'hipertext reprèn i transforma les velles interfícies de l'escriptura. 
  • L'hipertext constitueix una xarxa d'interfícies originals a partir d'elements presos d'altres mitjans. Certes particularitats de l'hipertext (el seu aspecte dinàmic i multimèdia) és causa del seu suport òptic o magnètic i al seu entorn de consulta en un entorn «amigable». 
  • La gairebé instantaneïtat en el pas d'un node a un altre permet generalitzar i utilitzar en tota la seva extensió el principi de no-linealitat