La teoria del caos no deixa de sorprendrem i, tanmateix, de fascinar-me.
No només pel que planteja, sinó pel què té d’aplicació pràctica i visible en la
nostra quotidianitat. Acceptar que vivim immersos en un caos que creiem ordenat
pot esdevenir tranquil·litzador i alliberador. Pensar que, en qualsevol moment,
en qualsevol lloc, podem patir un accident, una desgràcia és, a priori, un
motiu d’angoixa per a tothom. Però si aconseguim interioritzar aquest
sentiment, admetre que la incertesa forma part intrínseca de la vida,
aconseguirem mitigar gran part de la desagradable sorpresa que suposen les
manifestacions del caos en la nostra vida.
També em fa pensar. I em planteja preguntes. Ara que vivim en entorns
cada cop més sota control, és la tecnologia una font de caos o de seguretat? És
el llenguatge hipertextual, amb la seva xarxa interminable d’hipervincles i
informació creuada, la manifestació d’un sistema caòtic o d’un model ordenat?
Les nostres interaccions diàries personals emprant les noves eines de
comunicació (mòbil, correu electrònic, xarxes socials,...) són més
estructurades i ordenades que les tradicionals?
Com diu Joan Campàs als Estudis sobre la teoria del caos: “...L’obsessió
pel poder ens envolta [...] La veritat és que la nostra obsessió pel poder pot
ser simplement el símptoma del nostre propi sentit de la impotència...” (pàg.
10). Una impotència que creiem saldada amb l’ús de la tecnologia, però que
deixa entreveure, en el rerefons, la nostra por ancestral a afrontar el caos
que ens envolta i que, inesperadament, pot manifestar-se.
Més enllà dels huracans provocats pel batec de les ales d’una papallona,
ens movem en un món cada cop més globalitzat i interconnectat, on petits
daltabaixos locals tenen repercussions insospitades. Però no em de caure en el
parany de la impotència. Curiosament, un dels postulats de la teoria del caos, la
llei de la influència subtil, ens adverteix de que en els sistemes no
lineals petites influències poden actuar d’una manera tal que transformin tot
el sistema. Fora la impotència, doncs: “...el caos ens suggereix que, encara
que no posseïm el poder del controlador en un sentit tradicional, tots posseïm
l’”efecte papallona” de la influència subtil...” (pàg. 11).
La clau del canvi està, doncs, en la influència subtil. “...Cal
exercir la nostra subtil influència, encara que no la veiem, ni tampoc sapiguem
com ha contribuït a la creació de sistemes oberts (les conseqüències de
l’efecte papallona en la societat a partir d’un sol acte individual són
difícils de predir). I exercim la influència subtil quan manifestem el nostre
coneixement de la veritat. I quan l’exercim, esdevenim un element impredible en
una societat incontrolada, és a dir, esdevenim un dels transgressors de la societat...”
(pàg. 13).