Seguidors

diumenge, 11 de setembre del 2016

CAMPS, Victoria


 
 "ELOGIO DE LA DUDA”

FILOSOFIA /
Arpa y Alfil Editores, S.L. / Pàgines: 173 / ISBN: 978-84-16601-10-3 / 1a edició: maig 2016.


El dubte! Un llibre, actual, que parla del dubte! En els temps que vivim és una alenada d’aire fresc! Si, si, perquè la nostra quotidianitat està plena de posicions xacrosament extremes, com per exemple: el que és bo i el que és dolent, el que és propi i el que és aliè, el que és legal i el que és il·legal, etc. I la nostra política encara més: dretes i esquerres, unionistes i independentistes, constitucional i anticonstitucional, en contra de i a favor de, etc. Sembla que no hi hagi espai per a una actitud de reflexió, de contrastar opinions, de matisació i mesura; fins i tot, d’una certa ponderació i prudència... No hi ha lloc, doncs, per a terceres vies. És més fàcil situar-se en el sí o en el no, en l’actitud visceral, entre altres coses per què per fer-ho no calen molts arguments. Fet i fet, cal constantment definir-se, formar part d’una posició, ser només d'un equip, prendre sempre una bandera. (i ai, “les banderes”, quin mal que sempre han fet). Sembla que la consigna només sigui: "amb nosaltres, o contra nosaltres". Però, és clar, pertànyer a un grup conforta i facilita estar en el món.  

diumenge, 28 d’agost del 2016

POST 20: TECNOLOGIES DIGITALS I XARXES SOCIALS: COM ESTAN INCIDINT EN LES NOSTRES FORMES DE PENSAR



L’escriptura i la lectura on line, que no lineal, i tota la nostra activitat a la xarxa estan creant modificacions en els nostres processos de lectura i escriptura i, al capdavall, contribueixen a canviar la nostra manera de pensar.

Durant molts anys, l’única forma de coneixement era l’escriptura lineal que imposava una manera de pensar determinada. Però l’aparició de l’hipertext ens ofereix una nova manera d’accedir al coneixement i de conèixer la realitat, abandonant els antics sistemes conceptuals basats en la linealitat, per donar pas a la multi-linealitat dels vincles i els nodes. De fet, l’hipertext s’ha convertit en una forma revolucionària d’expressió, a causa de les seves semblances amb les formes de procedir del cervell humà.

dilluns, 22 d’agost del 2016

POST 19: L’HIPERTEXT SÓC JO; ELS HIPERTEXTUALS SOM NOSALTRES



1- L’hipertext: un nou paradigma
En algun punt de la postmodernitat la lectura i l’escriptura tradicionals sembla que han començat a retrocedir. Actualment l’hipertext és un dels elements indiscutibles de la societat informacional i respon al pensament de la complexitat. Aquest nou paradigma ja està fortament arrelat en la nostra societat i canvia les formes existents de la lecto-escriptura tradicionals. Tanmateix, es dilueix clarament la frontera entre el lector i l’escriptor.

divendres, 12 d’agost del 2016

POST 18: COM L'HIPERTEXT ENS PERMET APROXIMAR-NOS A LA COMPLEXITAT



1-Paradigma racional i postmodernitat
La postmodernitat va anar prenen força amb les crítiques al paradigma racional-cartesià.

El terme postmodern es defineix per oposició a allò que és modern. I la modernitat engloba el paradigma cartesià i la Il·lustració. A més de les crítiques filosòfiques i científiques (Barthes, Derrida, Foucault, Kristeva, Deleuze, Guattari i Bajtin), alguns esdeveniments històrics i socials han contribuït a la creació de la societat postmoderna. Les guerres mundials, el colonialisme racionalista, els desequilibris ecològics, els desequilibris socio-econòmics, les reivindicacions de les minories, el paper del feminisme, el creixement del sector terciari i la caiguda del sector primari, el gran creixement de les ciutats, la crisi de les famílies, el paper de la joventut, el creixement de la classe mitjana... han estat esdeveniments que han obligat a qüestionar-se la idea de progrés i, amb això, a repensar la modernitat.

diumenge, 24 de juliol del 2016

Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (III)


5. EL CREIXEMENT ECONÒMIC: 1870-1900
5.1. Revolució, creixement industrial i monopolis.

Durant aquest període, i gràcies als abundants recursos naturals, Estats Units s’estava convertint en la potència industrial més important del món, i homes de negocis astuts i llestos van fer grans fortunes. El primer ferrocarril transcontinental es va acabar en 1869. Entre 1860 i 1900 els kilòmetres totals de vies fèrries va augmentar de 50.000 a gairebé 322.000: més que en tota Europa en el seu conjunt. Per a estimular aquesta expansió, el govern federal va atorgar préstecs i va regalar terres als ferrocarrils de l’oest.

diumenge, 17 de juliol del 2016

Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (II)


3. UNA NOVA NACIÓ: 1785-1860
3.1. La consolidació de la República.

Com a primer president d'Estats Units, George Washington va governar amb un estil federalista, en el sentit de establir les bases de l'estat federal. Quan els agricultors de Pennsylvania, a partir de 1791, es van negar a pagar un impost federal sobre el whisky, Washington va mobilitzar a un exèrcit de 13.000 homes per a  sufocar la Revolta del Whisky. Amb Alexander Hamilton al capdavant de la Secretaria d'Hisenda, el govern federal es va fer càrrec dels deutes de cada estat i va crear una banca nacional. Aquestes mesures fiscals van ser concebudes per encoratjar la inversió i persuadir a la iniciativa privada que donés suport al nou govern federal.

diumenge, 10 de juliol del 2016

Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (I)


1. LA FORMACIÓ DE LES COLÒNIES: 1607-1775
1.1. Els orígens: les colònies angleses

“...Els Estats Units començaren com una extensió d’Europa...”[1]. De fet, els anglesos foren els darrers en arribar. Ja a l’entorn de l’any 1000, grups víkings havien arribat a les costes americanes i cent anys desprès del descobriment de Colon, exploradors espanyols, anglesos, holandesos i francesos cercaren or i glòria en les riberes del nord d’Amèrica. Però foren un petit grup de colonitzadors anglesos qui, l’any 1607, fundà un llogaret anomenat Jamestown (Virgínia). Eren portadors d’una cèdula del rei Jaume I d’Anglaterra, i finançats per una companyia londinenca, que els hi atorgava el dret a colonitzar les terres entre el paral·lel 34 i 45 de la costa nord-americana. La colònia amb el temps prosperà i els primers virginians descobriren la manera de guanyar diners amb el conreu de tabac, el qual començaren a enviar cap a Anglaterra el 1614.

diumenge, 3 de juliol del 2016

KAFKA, Franz



"LA METAMORFOSIS Y OTROS RELATOS"

LITERATURA SEGLE XX
Diario El Pais, S.L. / Pàginas: 159 / ISBN 84-89669-27-9 / Edició: 2002.

Qui no ha llegit La Metamorfosis de Franz Kafka? Abans es llegia durant el BUP o el COU, quan la vaig llegir per primera vegada; ara... Ara es llegeixen altres coses.

Aquesta novel·la i també els petits relats que acompanyen a aquesta edició són un dolor extrem. Un dolor que es procrea i recrea constantment, un dolor que alguns van voler anomenar de l’absurd, però que el va convertir en l'autor més inquietant i revelador del segle passat. La seva influència ha fet que el terme kafkià s'apliqui a situacions angoixants i, a voltes, grotesques i/o esperpèntiques.

dijous, 16 de juny del 2016

LITERATURA MEDIEVAL VIII: EL COMPONEN MERAVELLÓS DEL ROMAN



Tristany i Iseu i El Cavaller de la Carreta responen a moltes de les característiques del “roman courtois”, gènere aparegut a les corts del nord de França al segle XII, escrit en vers i en francès, en el qual els herois són cavallers que protagonitzen aventures i viuen passions amoroses, tot seguint les pautes de l’amor cortès. Tanmateix, aquests cavallers han de solucionar algun conflicte o element pertorbador que amenaça la pau de la cort. Per tal de resoldre’l el cavaller haurà de superar tot de proves (multitud d’aventures de tot tipus); només quan les haurà vençudes, podrà tornar a la cort amb la pau restablerta dels valors cavallerescos i amb la plena realització personal. Una característica recurrent, un leitmotiv en aquests relats és la presència dels elements meravellosos. 

diumenge, 12 de juny del 2016

LITERATURA MEDIEVAL VII: L’ESPAI EN EL ROMAN



El valor simbòlic de l’espai en les produccions literàries medievals és molt important. En moltes obres i en un munt de composicions trobadoresques podem apreciar, per exemple, la diferència entre la cort i el bosc.
Efectivament, tant el Tristany i Iseu com El Cavaller de la Carreta es situen en uns espais que es mouen en la dicotomia ordre/caos.
El primer element està representat per la societat organitzada de la cort; el segon, per la naturalesa salvatge i sovint encantada, amb el bosc com a màxim exponent. Així, la natura (el bosc), el caos, s’oposa al castell, que representa l’odre. Fet i fet, hi ha una simbologia paral·lela d’allò que també és la dicotomia medieval: cultura enfront natura, entre allò que és construït, conreat i habitat i allò que és feréstec i salvatge, el caos.
Però serà precisament l’espai del caos (el bosc), l’entorn salvatge i imprevisible, l’espai que constituirà l’objectiu cavalleresc: serà on els cavallers obtindran aventures, tant per glorificar la seva fama com per efectuar penitència i retrobar-se amb sí mateixos.
I em pregunto, per què els nostres amics cavallers els hi agradava més aquesta tendència de “fugir” cap el caos i no mantenir-se en l’ordre? Potser la solitud, com l’amor, també va néixer a l’Edat Mitjana?

dimecres, 1 de juny del 2016

POST 17: ANÀLISI LEXICOMÈTRICA (2)



Seguint amb l'anàlisi, en una primera aproximació de la taula anterior podem veure que la paraula més repetida és: “dones”

21 vegades
"Dones, Lluita Feminista e Independència" (TEXT 1)
25 vegades
"Feministes per la independència" (TEXT 2)

Tanmateix les paraules “feministes/feminista” tenen una freqüència molt més grand en el TEXT 2 (15 vegades) que en el TEXT 1 (3 vegades).

També podem destacar que hi ha 3 paraules que es repeteixen en els dos textos però amb freqüències diferents:

"Dones, Lluita Feminista e Independència" (TEXT 1)
"Feministes per la independència" (TEXT 2)
país
6 vegades
10 vegades
dret
6 vegades
5 vegades
independència / independentistes
7 vegades
4 vegades

I, finalment, també podem constatar que la paraula lluita (18 vegades) i social (6 vegades) apareixen en el TEXT 1 però cap en el TEX 2.

POST 16: ANÀLISI LEXICOMÈTRICA (1)



Introducció
I arribem al final d’aquest passeig per les Escriptures Hipertextuals. Es tractava de caminar tot reflexionant sobre la lectura I l’escriptura com un dels nostres mecanismes de creació de la nostra pròpia subjectivitat. Tal com ens ha comentat Joan Campàs al començament d’aquest recorregut: “...La nostra aprehensió del món està mediada pel llenguatge; el món és llenguatge. Recordem Wittgenstein: els límits del meu llenguatge són els límits del meu món. Aquesta alteritat (jo - món) o el món com l'Altre és el que delimita el nostre jo, i aquesta delimitació és el que permet la diferenciació. Ens fem conscients del jo i del món a través del llenguatge. És, doncs, el llenguatge el que construeix la subjectivitat; un individu incapaç de simbolitzar es deshumanitza. La consciència d'un mateix només és possible en el diàleg: el subjecte existeix quan s'adreça a l'altre (el jo existeix només si hi ha un tu)...”.

I una vessant pràctica d’aquest passeig per determinar si el llenguatge oral, l'escriptura lineal i la hipertextualitat, permeten construir diferents models de subjectivitat, és realitzar una anàlisi lexicomètrica de textos, “...d'un conjunt de blogs feministes, activistes en general o polítics...”.

dilluns, 23 de maig del 2016

POST 15: GEORGE LAKOFF I ELS MARCS DE REFERÈNCIA



George Lakoff va escriure el llibre No pienses en un elefante sobre el llenguatge polític. La frustració política que li causava l'estratègia del partit demòcrata als EUA el va portar a teoritzar sobre el per què de la situació sempre guanyadora dels republicans.
  
Com a especialista de lingüística cognitiva observa i analitza la forma de pensar de la gent. Així, la lingüística cognitiva ha establert que pensem en termes de marc mentals i metàfores. Per Lakoff: “...los marcos son estructuras mentales que conforman nuestro modo de ver el mundo; todas las palabras se definen en relación a marcos conceptuales. Puesto que el lenguaje activa los marcos, los nuevos requieren un nuevo lenguaje..” (pàg.4). Fet i fet, el marc de referència del “pare estricte’ i valors com autoritat , disciplina o identitat i la capacitat de mobilitzar emocions han afavorit les polítiques conservadores nord-americanes.

La idea de canviar els marcs de referència és molt interessant (em recorda a la influència subtil)  i penso que Internet hi està contribuint: “...Cambiar de marco es cambiar el modo que tiene la gente de ver el mundo. Es cambiar lo que se entiende por sentido común. Puesto que el lenguaje activa los marcos, los nuevos marcos requieren un nuevo lenguaje. Pensar de modo diferente requiere hablar de modo diferente...” (pàg 4)

Per a Lakoff els marcs estan a la sinapsi del nostre cervell en forma de circuit neuronal. Com ell mateix diu: “...Cuando los hechos no encajan en los marcos, los marcos se mantienen y los hechos se ignoran....” (pàg. 59)


Més informació a:


  

dissabte, 21 de maig del 2016

POST 14: LITERATURA HIPERTEXTUAL: ALGUNS EXEMPLES



La literatura hipertextual és molt jove. Efectivament, només té una vida i experimentació de 30 anys si la comparem amb la història del llibre imprès que té un bagatge de més de 500 anys, tal com ha comentat Joan Campàs. Tanmateix, ja parlàvem en el post anterior de la dificultat d’encabir la literatura hipertextual en els conceptes tradicionals de gènere i cànon. Però potser podríem parlar de tipologies i experimentacions diverses, diferents, a voltes polifòniques, i on, sovint, intervenen altres elements com la música, la imatge,...

Un parell d’exemples poden ser les obres de Heath Bunting (1966) i Jody Zellen (1961).

En concret, del primer, la seva obra Readme.html (1998), recorda al “Homer del hipertext” (en paraules de  R. Koskimaa), de Michael Joyce (1945), Afternoon, a story. I és que tenen en comú el fet d’estar conformats per una gran quantitat de vincles, aspecte que comporta l’existència de múltiples camins de lectura. De fet, tots dos, compleixen amb les característiques de la definició d’hipertext de  Theodore Ted Nelson que comentàvem amb el post anterior, I, tanmateix, en tots dos és impossible establir una divisió entre el que, en teoria literària, es coneix com a història i trama. Segons R. Koskimaa, “...la historia es la secuencia de ciertos acontecimientos en el orden causal-tempral en que presumiblemente han ocurrido...”[1] i la trama seria “...el orden en que esos acontecimientos  son narrados. [...] difiere de la historia porque reordena los acontecimientos...”[2]

En el cas de Jody Zellen, la seva obra Ghost City (1997) és més un conjunt multimèdia on predominen les imatges visuals i que no té text escrit sinó només algunes paraules. Amb tot, l’obra i el seu conjunt d’imatges, que en alguns casos en mouen per a tota la pantalla, ens transporta a una ciutat que no coneixem, a una ciutat fantasma o al seu esperit i, per tant, a la seva sordidesa.



[1] Koskimaa, R.: Textualidades electrónicas: nuevos escenarios para la literatura. Pàg. 185. Material en PDF.
[2] Ibidem. Pàg.185