diumenge, 24 de març de 2019

MEILLASSOUX, Quentin


"DESPUES DE LA FINITUD. Ensayo sobre la necesidad de la contingencia


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME
Caja Negra Editora / Pàgines: 208 / ISBN 978-987-1622-34-4 / 2016
           

Quin és el límit per al nostre accés a la realitat? La possibilitat o impossibilitat de conèixer l'essència de les coses ha estat una qüestió cabdal en tota la història de la filosofia; també ha generat el debat sobre la dicotomia entre idealisme i realisme. Però ha estat una qüestió i un debat que semblava trobar el seu punt d'inflexió en el pensament kantià i en la impossibilitat d'accedir a la cosa-en-si. 

diumenge, 10 de març de 2019

SOLER, Antonio


"APOSTOLES Y ASESINOS


LITERATURA ESPANYOLA SEGLE XXI / HISTÒRIA DE CATALUNYA
Galaxia Gutenberg / Pàgines: 437 /  ISBN 978-84-16495-82-5 / Primera edició: març 2016.
           

Un altre excel·lent regal del meu amic Pere...

El 10 de març de 1923 van assassinar a Salvador Seguí Rubinat, conegut com el Noi del Sucre: “...A Seguí lo asesinaron el sábado, 10 de marzo, alrededor de las siete de la tarde. Su muerte era inminente, estaba calculada por los instigadores, trazada por los asesinos que ya estaban planeando el cómo, el dónde, y el cuándo...”. (Soler: pàg.415).

Avui fa 96 anys de la seva mort: “...La vida no toca los timbales intuyendo que está a punto de llegar a un momento crucial. Los desastres brotan en medio de lo cotidiano, lo desmoronan, lo trituran y lo engullen en el silencio. La aniquilación tiene la esencia de lo incommovible, no importa si la provoca una enfermedad, una catàstrofe de la naturaleza o la mano de otro hombre. “La muerte es cotidiana, la muerte es lo más cotidiano”, había dicho alguna vez el Noi del Sucre. Y así se dirigió hacia ella. Y así sucedió...”. (Soler: pàg.416).

dissabte, 9 de març de 2019

TFG – EL NOU REALISME FILOSÒFIC I LES COSES EXTERNES AL SUBJECTE: RESOLT EL PROBLEMA DE COM ACCEDIM AL CONEIXEMENT?


Si us ve de gust i en teniu ganes, ja podeu accedir al meu Treball de Final de Grau (TFG) d’Humanitats. El TFG està dins de l’àmbit de Pensament i ha estat dirigit per la Doctora Montserrat Crespín Perales.    
El TFG, i la corresponent Presentació en format video, estan publicats en el Repositori institucional de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i hi podeu accedir des del següent enllaç:


            

Post - DIA INTERNACIONAL DE LA DONA 2019

"...NO ES NEIX DONA, S'ARRIBA A SER DONA..."

(Simone de Beauvoir, 1949)

dilluns, 25 de febrer de 2019

Post – LA MALVERSACIÓN DE LOS VALORES



La recomanació d’aquesta vegada és La malversación de los valores, de Sami Naïr, publicat avui a El PAIS. A l’article es planteja la necessitat de delimitar i concretar la frontera entre les forces democràtiques i les forces reaccionàries/regressives. També apunta un seguit d’aspectes que serien interesants de filar més prim i en un punt i apart. Per exemple, la trobada entre extrems (tant de dreta com d’esquerra), les identitats essencialistes, la relativització i banalització dels valors democràtics, etc.

dissabte, 29 de setembre de 2018

Post – A LA MEMÒRIA DE JOSEP FONTANA


En els darrers temps, la figura de l’historiador Josep Fontana ha estat fortament vilipendiada per molta gent, tan pels partidaris del procés com per molta intel·lectualitat espanyola. 

L’article de Gonzalo Pontón, La responsabilidad de los historiadores (El País 29-IX-2018), torna a situar les coses al seu lloc i és un petit-gran homenatge a la figura de Josep Fontana.

dijous, 6 de setembre de 2018

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (III). CONSTRUCCIÓ D’UNA REALITAT


Seguim en el laberint, en el bucle sense fi. Però avui vull compartir amb tots vosaltres dos articles que m’han semblat que palpen la realitat.

divendres, 10 d’agost de 2018

GOYTISOLO, Juan


"SEÑAS DE IDENTIDAD

LITERATURA ESPANYOLA SEGLE XX
Editorial Seix Barral / Pàgines: 422 /  ISBN 84-322-5003-1 / Edició: abril de 1980.

Si a Espanya ha existit un escriptor a la vegada tant estimat com repudiat aquest és Juan Goytisolo. Mort el 2017, va saber d'exilis, de silencis i de crits de llibertat. Tot plegat en una de les obres més sòlides de la literatura en castellà.

El 1931 els presagis d'una guerra civil a Espanya estaven a la vista. La confrontació entre espanyols finalment esclatà. Va ser el 1936 quan va començar una de les guerres més documentades, però també més cruels i doloroses. Encara més per als que van tenir pèrdues que van marcar les seves vides. Juan Goytisolo, juntament amb els seus germans Luis i José Agustín van perdre a la seva mare el 1938 durant un bombardeig franquista a Catalunya. I d'aquí en endavant van caminar sols i molt lluny, com tants d’altres.

dissabte, 26 de maig de 2018

LA POSTMODERNITAT (IV) - Déu ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé


“...Durant el revolucionari Maig del 68 francès, un jove de París va aconseguir sintetitzar una complexa actitud vers el món en una única frase, que va pintar a la paret d’un edifici: "Déu ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé”. La postmodernitat representa aquest esperit: sorgeix com una reacció davant el fracàs del projecte modern, que proposava un món de metes que donés sentit a la vida. Autors com Jean-François Lyotard o Jean Baudrillard es troben entre els principals teòrics d’aquest fenomen cultural i filosòfic, que sorgeix durant la segona meitat del segle XX. La postmodernitat es fonamenta en la negació de moltes de les característiques de la modernitat: s’abandonen la vocació de transcendir o de ser universals, l’existència d’un destí personal i col·lectiu o la validesa de les utopies.


diumenge, 13 de maig de 2018

MANFREDI, Valerio Massimo


"TEUTOBURGO”

NOVEL·LA HISTÒRICA / ROMA
Grijalbo /  Pàgines: 383 / ISBN 978-84-253-5525-7 / 1ª Edició: Abril 2017.

Valerio Massimo Manfredi és arqueòleg i historiador. Però és molt més conegut per les seves novel·les històriques del món clàssic. Teutoburgo és, a data d’avui, la més recent. En aquesta, Manfredi, torna al període romà per narrar, unint èpica i rigor històric, la història de dos germans. De fet, de dos guerrers. Les seves decisions i eleccions els van conduir, per camins diferents, al bosc de Teutoburg, on es va produir l'enfrontament decisiu entre romans i germànics, en una batalla que va canviar el destí d'un imperi.
Tot comença quan els dos germans corren pel bosc: Armin vol mostrar al seu germà Wulf  “el camí que no s’acaba mai”. Una via pavimentada de pedres polides, tan bella com si fos obra dels propis déus, que els soldats romans estan construint prop del seu poble, al cor de l’aspra i salvatge Germania. Una calçada que creua boscos, rius, pantans i ni tan sols s'atura davant les muntanyes. Mentre estan admirant-la, senten els passos d'una patrulla romana. Malgrat oposar resistència, acaben sent capturats. No obstant això, no els maten. Armin i Wulf són els fills del cabdill dels queruscs, un guerrer poderós i estimat per la seva tribu. Són portats a Roma en qualitat  d’ “hostes” de Cèsar August, qui els deixa a cura del centurió Marc Celi Taure.
Anys després els dos joves s'han convertit en Arminius i Flavus, dos experts soldats respectats per tots i que han sabut guanyar-se la confiança del propi emperador. Però, perviu encara la crida de la sang? Podria la fidelitat als seus portar-los a trair la terra que els ha adoptat?
Podeu trobar una selecció de les novel·les de Valerio Massimo Manfredi, amb un petit resum, a Blog de Jack Moreno

Més informació a:
Valerio Manfredi: "La romanización de los pueblos germánicos habría cambiado Europa", El Mundo
 -----------------------------------------------