dissabte, 12 d’octubre de 2019

GREENE, Graham


"EL PODER Y LA GLORIA”

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XX
Diario El País / Pàgines: 330 / ISBN: 84-89669-32-5 / 2002.


El Poder y la Gloria és considerada per molts crítics literaris com la gran obra de Graham Greene (1904-1991), la seva obra mestra. Aquella en què va posar tot el seu esforç per plasmar les seves grans inquietuds morals i filosòfiques sobre el món que ens envolta i que sempre li van preocupar molt. 

diumenge, 22 de setembre de 2019

BATLLE, Carme


 "L’EXPANSIÓ BAIXMEDIEVAL" 
HISTÒRIA DE CATALUNYA. Volum III

HISTÒRIA CATALUNYA (SEGLES XIII i XIV)
Edicions 62 / Pàgines: 492 / ISBN: 84-297-2784-1 / 1ª Edició: maig 1988.

La Història de Catalunya, publicada per Edicions 62 entre 1987 i 2003, és, sense cap mena de dubte, una de les obres de referència sobre la història del nostre país. Dirigida per Pierre Vilar, consta de deu volums, que comprenen les etapes que van des dels primers pobladors fins els anys vuitanta del segle XX[i]. Cada període està redactat per diferents especialistes i tots amb pròleg de Pierre Vilar.
Precisament, una de les parts fonamentals de tota l’obra són les introduccions fetes per Pierre Vilar. L’historiador identifica i planteja les problemàtiques de cada període. Tanmateix assenyala llacunes i qüestions a resoldre. A partir de les seves premisses, els autors de cada volum resolen els interrogants establerts per Vilar.
En el cas de L’expansió baixmedieval, Carme Batlle analitza aquest període, dels segles XIII i XIV. Aquesta etapa es caracteritza per una expansió i una crisi i davallada (militar, política, econòmica i demogràfica) que Catalunya va experimentar amb molta més intensitat que molts dels seus veïns.

dimarts, 20 d’agost de 2019

LA POSTMODERNITAT (V): la superestructura del nostre temps?


El concepte de Modernitat ha estat vinculat al moviment il·lustrat del segle XVIII. Anava unit a la confiança en el progrés de la Humanitat mitjançant un coneixement recolzat per la ciència i materialitzat en la tecnologia. Segons aquest moviment, la raó era l'instrument que ens permetria un saber cert de nosaltres mateixos i de la realitat. Aquest coneixement era la clau de l'emancipació humana, el seu alliberament de les cadenes de la ignorància, del dogmatisme i de la superstició. Aquest desenvolupament permetria una progressiva racionalització de la societat i un major control de la Humanitat sobre la Naturalesa, arranjant progressivament els mals que assolen al nostre món.

divendres, 16 d’agost de 2019

IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIÓ FRANCESA I EL TERROR


La Il·lustració començà a prendre forma amb la Revolució Anglesa de 1688. L’èxit econòmic de la Revolució Industrial, que va permetre el canvi de marc polític on es passà d’una societat d’estaments a una d’altra de protoliberal basada en conceptes il·lustrats, fou la causa d’un primer fort impuls que les idees il·lustrades reberen per tot arreu.

dimarts, 13 d’agost de 2019

IL·LUSTRACIÓ: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES


L’estat actual dels estudis sobre la Il·lustració[i] ja no posa en dubte la seva diversitat, pluralitat de matisos, diferents ritmes i localitzacions. En un sentit ampli la podríem definir com un fenomen cultural en el qual es creà un nou marc d’idees sobre l’home, la societat i la natura. Amb la racionalitat com a instrument, posà en dubte els conceptes existents, molt enquistats, sobre la visió tradicional del mon, dominada especialment pel cristianisme. Fet i fet, podríem afirmar que aquest nou marc establí una manera moderna de pensar la societat. 

dilluns, 15 de juliol de 2019

BERLIN, Isaiah


SOBRE LA LIBERTAD. Dos conceptos de libertad”

Hª DEL PENSAMENT / SEGLE XX
           
Isaiah Berlin (1909-1997) va ser professor i assagista. Va néixer a Letònia i es va nacionalitzar a Anglaterra. Es va ocupar d’estudiar teoria política i social, però se'l reconeix, sobretot, com a historiador de les idees. La seva primera gran obra va ser una biografia de Karl Marx, publicada el 1939.
 Va treballar en el Servei Britànic d'Informació, amb seu a Nova York, durant la Segona Guerra Mundial i, després, a l'Ambaixada d'Anglaterra a Washington, on havia de redactar informes setmanals sobre política interna i assumptes nord-americans. Va ser nomenat cavaller (Sir) el 1957, president fundador del Wolfson College d'Oxford i president de l'Acadèmia Britànica.
Henry Hardy, un antic estudiant d'aquest college, porta tres dècades compilant i editant la correspondència i els textos (articles, conferències i capítols de llibres) de Berlin, molts dels quals eren inèdits o estaven perduts en revistes o llibres d'homenatge. Fins ara s'han publicat 17 volums amb els escrits de Berlin.

dilluns, 24 de juny de 2019

WELSCH, Wolfgang



"HOMBRE Y MUNDO. Filosofia en perspectiva evolucionista

FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/TEORIA DEL CONEIXEMENT/MODERNITAT/POSTMODERNITAT
Editorial Pre-Textos / Pàgines: 217 / ISBN 978-84-15894-63-6 / Novembre 2014
            

En els anys vuitanta del segle XX, Wolfgang Welch va donar-se a conèixer entrant de ple en la discussió sobre la filosofia postmoderna. Amb la publicació, el 1987 de Nuestra modernidad postmoderna, Welsch plantejava que no s’havia d’entendre la filosofia postmoderna com un antimodernisme, sinó com la forma contemporània de la Modernitat [i]. Però amb el temps, Welsch també s’ha adonat que la Modernitat té problemes i molts interrogants. I que molt probablement seria possible una anàlisi sobre la seva superació. Així, Hombre y Mundo. Filosofia en perspectiva evolucionista (2012) és el resultat de la seva reflexió.

diumenge, 2 de juny de 2019

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IV). EL MAMBO INDEPENDENTISTA



D’entrada i per ser honest, tinc que manifestar la meva admiració pels articles de Jordi LLovet [1]. Els seus escrits són una barreja d’originalitat, de relació d’idees, un pou de saviesa i una fina ironia: peces d’una finíssima rellotgeria absolutament articulada i argumentada. Val a dir també que coincideixo en molts dels seus plantejaments. Fet i fet, és un plaer llegir els seus articles. 

dissabte, 4 de maig de 2019

BLASCO, Josep Lluís ; GRIMALTOS, Tobies


"TEORIA DEL CONEIXEMENT


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT
Publicacions de la Universitat de València (PUV) / Pàgines: 215 / ISBN 84-370-5736-1 / 2003 Segona Edició
           

Aquest és un llibre de referència sobre la teoria del coneixement o epistemologia i un manual de lectura obligada pel món acadèmic i universitari en l’àmbit que ens ocupa.

La contraportada del llibre ens diu:  “...El conreu sistemàtic dels problemes relatius al coneixement humà és una característica substantiva del pensament modern. Tanmateix, històricament, la tradició filosòfica a les universitats espanyoles s'ha mostrat molt deficitària en aquest camp. La introducció de l'epistemologia moderna, i de la modernitat en general, al pensament espanyol ha estat un procés complex i ple d'entrebancs. A partir dels anys setanta del segle XX es va iniciar un període de renovació molt intens que va canviar radicalment el panorama. En l'àmbit de la teoria del coneixement, l'aportació de Josep Lluís Blasco hi va ser de les més destacades [...]. El reconeixement al magisteri del professor Josep Lluís Blasco (1940-2003) és àmpliament compartit per diverses promocions de titulats en filosofia. Avui aquesta edició té el valor afegit de ser un testimoniatge més al qual suma de grat les seus aportacions el professor Tobies Grimaltos, atesa la seua vinculació personal i doctrinal amb Josep Lluís Blasco...”

divendres, 19 d’abril de 2019

FERRARIS, Maurizio


MANIFIESTO DEL NUEVO REALISMO


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME
Biblioteca Nueva / Pàgines: 182 / ISBN 978-84-9940-729-6 / 2013

El Manifesto del nuevo realismo del filòsof italià Maurizio Ferraris s’inscriu en l’anomenat nou realisme filosòfic o realisme especulatiu. El seu títol ja és prou revelador i agosarat: ens remet al de Marx. L’assaig desenvolupa una crítica contra tot el que és la filosofia moderna i postmoderna: tota la filosofia dels darrers tres-cents anys; quasi res !!!. 

De fet, no hi ha dubte que per Maurizio Ferraris la postmodernitat relativitzant és un període del pensament que ja hem de superar. Ferraris és un testimoni de la insatisfacció que experimentem molts pel que fa als excessos d'idees com, per exemple, les de Bruno Latour quan va assenyalar que Ramses II no podia haver mort de tuberculosi perquè aquesta encara no s’havia descobert en aquell període. No obstant això, Ferraris es comporta encara com un postmodern: per exemple, quan assumeix que la tasca de la filosofia ha de seguir amb la deconstrucció dels grans relats moderns, o quan vol trencar amb l'epistemologia moderna, sense pensar en la dificultat que és rebutjar la herència en la qual un es va formar. I és que la lectura de Ferraris va molt bé pel que ell rebutja, però no així per les seves propostes.