dilluns, 15 de juliol de 2019

BERLIN, Isaiah


SOBRE LA LIBERTAD. Dos conceptos de libertad”

Hª DEL PENSAMENT / SEGLE XX
           
Isaiah Berlin (1909-1997) va ser professor i assagista. Va néixer a Letònia i es va nacionalitzar a Anglaterra. Es va ocupar d’estudiar teoria política i social, però se'l reconeix, sobretot, com a historiador de les idees. La seva primera gran obra va ser una biografia de Karl Marx, publicada el 1939.
 Va treballar en el Servei Britànic d'Informació, amb seu a Nova York, durant la Segona Guerra Mundial i, després, a l'Ambaixada d'Anglaterra a Washington, on havia de redactar informes setmanals sobre política interna i assumptes nord-americans. Va ser nomenat cavaller (Sir) el 1957, president fundador del Wolfson College d'Oxford i president de l'Acadèmia Britànica.
Henry Hardy, un antic estudiant d'aquest college, porta tres dècades compilant i editant la correspondència i els textos (articles, conferències i capítols de llibres) de Berlin, molts dels quals eren inèdits o estaven perduts en revistes o llibres d'homenatge. Fins ara s'han publicat 17 volums amb els escrits de Berlin.

dilluns, 24 de juny de 2019

WELSCH, Wolfgang



"HOMBRE Y MUNDO. Filosofia en perspectiva evolucionista

FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/TEORIA DEL CONEIXEMENT/MODERNITAT/POSTMODERNITAT
Editorial Pre-Textos / Pàgines: 217 / ISBN 978-84-15894-63-6 / Novembre 2014
            

En els anys vuitanta del segle XX, Wolfgang Welch va donar-se a conèixer entrant de ple en la discussió sobre la filosofia postmoderna. Amb la publicació, el 1987 de Nuestra modernidad postmoderna, Welsch plantejava que no s’havia d’entendre la filosofia postmoderna com un antimodernisme, sinó com la forma contemporània de la Modernitat [i]. Però amb el temps, Welsch també s’ha adonat que la Modernitat té problemes i molts interrogants. I que molt probablement seria possible una anàlisi sobre la seva superació. Així, Hombre y Mundo. Filosofia en perspectiva evolucionista (2012) és el resultat de la seva reflexió.

diumenge, 2 de juny de 2019

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IV). EL MAMBO INDEPENDENTISTA



D’entrada i per ser honest, tinc que manifestar la meva admiració pels articles de Jordi LLovet [1]. Els seus escrits són una barreja d’originalitat, de relació d’idees, un pou de saviesa i una fina ironia: peces d’una finíssima rellotgeria absolutament articulada i argumentada. Val a dir també que coincideixo en molts dels seus plantejaments. Fet i fet, és un plaer llegir els seus articles. 

dissabte, 4 de maig de 2019

BLASCO, Josep Lluís ; GRIMALTOS, Tobies


"TEORIA DEL CONEIXEMENT


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT
Publicacions de la Universitat de València (PUV) / Pàgines: 215 / ISBN 84-370-5736-1 / 2003 Segona Edició
           

Aquest és un llibre de referència sobre la teoria del coneixement o epistemologia i un manual de lectura obligada pel món acadèmic i universitari en l’àmbit que ens ocupa.

La contraportada del llibre ens diu:  “...El conreu sistemàtic dels problemes relatius al coneixement humà és una característica substantiva del pensament modern. Tanmateix, històricament, la tradició filosòfica a les universitats espanyoles s'ha mostrat molt deficitària en aquest camp. La introducció de l'epistemologia moderna, i de la modernitat en general, al pensament espanyol ha estat un procés complex i ple d'entrebancs. A partir dels anys setanta del segle XX es va iniciar un període de renovació molt intens que va canviar radicalment el panorama. En l'àmbit de la teoria del coneixement, l'aportació de Josep Lluís Blasco hi va ser de les més destacades [...]. El reconeixement al magisteri del professor Josep Lluís Blasco (1940-2003) és àmpliament compartit per diverses promocions de titulats en filosofia. Avui aquesta edició té el valor afegit de ser un testimoniatge més al qual suma de grat les seus aportacions el professor Tobies Grimaltos, atesa la seua vinculació personal i doctrinal amb Josep Lluís Blasco...”

divendres, 19 d’abril de 2019

FERRARIS, Maurizio


MANIFIESTO DEL NUEVO REALISMO


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME
Biblioteca Nueva / Pàgines: 182 / ISBN 978-84-9940-729-6 / 2013

El Manifesto del nuevo realismo del filòsof italià Maurizio Ferraris s’inscriu en l’anomenat nou realisme filosòfic o realisme especulatiu. El seu títol ja és prou revelador i agosarat: ens remet al de Marx. L’assaig desenvolupa una crítica contra tot el que és la filosofia moderna i postmoderna: tota la filosofia dels darrers tres-cents anys; quasi res !!!. 

De fet, no hi ha dubte que per Maurizio Ferraris la postmodernitat relativitzant és un període del pensament que ja hem de superar. Ferraris és un testimoni de la insatisfacció que experimentem molts pel que fa als excessos d'idees com, per exemple, les de Bruno Latour quan va assenyalar que Ramses II no podia haver mort de tuberculosi perquè aquesta encara no s’havia descobert en aquell període. No obstant això, Ferraris es comporta encara com un postmodern: per exemple, quan assumeix que la tasca de la filosofia ha de seguir amb la deconstrucció dels grans relats moderns, o quan vol trencar amb l'epistemologia moderna, sense pensar en la dificultat que és rebutjar la herència en la qual un es va formar. I és que la lectura de Ferraris va molt bé pel que ell rebutja, però no així per les seves propostes.

diumenge, 7 d’abril de 2019

HARMAN, Graham



"HACIA EL REALISMO ESPECULATIVO. Ensayos y conferencias


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME
Caja Negra Editora / Pàgines: 292 / ISBN 978-987-1622-35-1 / 2015
           
En l’àmbit de la filosofia, l’origen del nou realisme o realisme especulatiu fou l’obra del filòsof francès Quentin Meillassoux (1967), Después de la finitud. Ensayo sobre la necesidad de la contingencia, publicada el 2006. Però el tret de sortida del moviment i la seva presentació pública va ser el col·loqui al Goldsmith College de Londres, el 2007, en el qual van participar, a més de Meillassoux, Iain Hamilton Grant, Ray Brassier (1965) i Graham Harman (1968). 

Però Hacia el realismo especulativo de Graham Harman és un conjunt de conferències que havia aparegut originalment en l’any 2010 sota el nom de Towards speculative realism: essays and lectures. Va representar en el seu moment un punt de compromís amb la tradició i de ruptura amb els postulats originals del realisme especulatiu. Al volum traduït se li afegeixen tres conferències que no estaven en el llibre original: “La estètica como cosmologia”, "McLuhan al máximo" i "Greenberg, Duchamp i la próxima vanguardia". El resultat final és un llibre que ofereix un apropament no només al pensament de Harman sinó als principals problemes del nou realisme.

diumenge, 24 de març de 2019

MEILLASSOUX, Quentin


"DESPUES DE LA FINITUD. Ensayo sobre la necesidad de la contingencia


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME
Caja Negra Editora / Pàgines: 208 / ISBN 978-987-1622-34-4 / 2016
           

Quin és el límit per al nostre accés a la realitat? La possibilitat o impossibilitat de conèixer l'essència de les coses ha estat una qüestió cabdal en tota la història de la filosofia; també ha generat el debat sobre la dicotomia entre idealisme i realisme. Però ha estat una qüestió i un debat que semblava trobar el seu punt d'inflexió en el pensament kantià i en la impossibilitat d'accedir a la cosa-en-si. 

diumenge, 10 de març de 2019

SOLER, Antonio


"APOSTOLES Y ASESINOS


LITERATURA ESPANYOLA SEGLE XXI / HISTÒRIA DE CATALUNYA
Galaxia Gutenberg / Pàgines: 437 /  ISBN 978-84-16495-82-5 / Primera edició: març 2016.
           

Un altre excel·lent regal del meu amic Pere...

El 10 de març de 1923 van assassinar a Salvador Seguí Rubinat, conegut com el Noi del Sucre: “...A Seguí lo asesinaron el sábado, 10 de marzo, alrededor de las siete de la tarde. Su muerte era inminente, estaba calculada por los instigadores, trazada por los asesinos que ya estaban planeando el cómo, el dónde, y el cuándo...”. (Soler: pàg.415).

Avui fa 96 anys de la seva mort: “...La vida no toca los timbales intuyendo que está a punto de llegar a un momento crucial. Los desastres brotan en medio de lo cotidiano, lo desmoronan, lo trituran y lo engullen en el silencio. La aniquilación tiene la esencia de lo incommovible, no importa si la provoca una enfermedad, una catàstrofe de la naturaleza o la mano de otro hombre. “La muerte es cotidiana, la muerte es lo más cotidiano”, había dicho alguna vez el Noi del Sucre. Y así se dirigió hacia ella. Y así sucedió...”. (Soler: pàg.416).

dissabte, 9 de març de 2019

TFG – EL NOU REALISME FILOSÒFIC I LES COSES EXTERNES AL SUBJECTE: RESOLT EL PROBLEMA DE COM ACCEDIM AL CONEIXEMENT?


Si us ve de gust i en teniu ganes, ja podeu accedir al meu Treball de Final de Grau (TFG) d’Humanitats. El TFG està dins de l’àmbit de Pensament i ha estat dirigit per la Doctora Montserrat Crespín Perales.    
El TFG, i la corresponent Presentació en format video, estan publicats en el Repositori institucional de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i hi podeu accedir des del següent enllaç:


            

Post - DIA INTERNACIONAL DE LA DONA 2019

"...NO ES NEIX DONA, S'ARRIBA A SER DONA..."

(Simone de Beauvoir, 1949)