diumenge, 16 de febrer de 2020

ROMANTICISME I IDEALISME ALEMANY: APUNTS


El Romanticisme.
Les grans transformacions i canvis que van comportar tant la Revolució Industrial com la Revolució Francesa, feren aflorar una realitat molt diferent de la pensada pels il·lustrats. Aquests canvis van desemmascarar la falsedat dels valors il·lustrats de racionalitat, progrés i fe en la ciència. Així, cal contextualitzar el Romanticisme com un primer moviment que sospita i posa en dubte les certeses il·lustrades. És en aquest sentit, per exemple, que cal entendre, l'entusiasme dels romàntics per la natura la qual fou paral·lel al seu pessimisme per l'abandó i la misèria de les ciutats industrials.
Hi havia, doncs, un esperit de rebel·lia contra el món heretat. Al Romanticisme l’espantava el futur que la ciència i el progrés anunciaven i que es palesava en la producció d’éssers artificials i insensibles. Per això plantejava un retorn a la plena integració amb la natura, a l’arbre de la vida del Paradís, al passat, i que comportà el descobriment de la personalitat històrica de cada poble, l'estudi del seu passat, que tornà a fer-se present i que arribà a desvetllar unes quantes consciències nacionals.

dissabte, 25 de gener de 2020

BORGES, Jorge Luis


"HISTORIA UNIVERSAL DE LA INFAMIA”

LITERATURA LLATINOAMERICANA
Diario El País / Pàgines: 142 / ISBN: 84-89669-24-4 / 2002.

Jorge Luis Borges és una de les figures més grans de la literatura en llengua castellana del segle XX. L'assaig i la narrativa van ser els gèneres que li van reportar el reconeixement universal. Dotat d'una vasta cultura, va elaborar una obra de gran solidesa intel·lectual sobre la base d'una prosa precisa i austera. Amb la seva prosa va manifestar un irònic distanciament de les coses i un lirisme delicat. 

Les seves estructures narratives alteren les formes convencionals del temps i de l'espai per crear mons alternatius de gran contingut simbòlic. Tots ells construïts a partir de reflexos, inversions i paral·lelismes. Així, els relats de Borges prenen la forma d'endevinalles o de potents metàfores de rerefons metafísic. 

dilluns, 6 de gener de 2020

Post – TALES DE MILET

Abans de Tales de Milet (624 aC – 548 aC), els grecs explicaven l'origen i naturalesa del món amb mites d'herois i déus antropomòrfics. En canvi, Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses (arkhé), en la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. 

Així, Tales defensava que la raó humana era capaç de predir per si mateixa els fenòmens de la natura. Quedaven enrere els temps en què tot s'explicava amb la religió i es posava en marxa la història de la ciència occidental, així com s'iniciava la filosofia presocràtica. De fet, Tales, va crear el concepte de filosofia, que significa “amor a la saviesa”, per referir-se a l'activitat de tots aquells que volien comprendre el món mitjançant la raó. 

Es va guanyar fama de savi amb fets com el de la mesura de les piràmides egípcies o la mesura de la distància dels vaixells a la mar aplicant els seus teoremes. Segons narra Jerònim de Rodes, per a mesurar les piràmides va fer servir un mètode simple: la comparació amb l'ombra i el triangle imaginari que en formen. Per al càlcul de la distància de vaixells, hauria fet servir un pal clavat en un suro usat com a punt de mira i comparant els triangles semblants que se'n formen.

Més informació a:
PENSAMENT MÍTIC, PENSAMENT RACIONAL

dissabte, 28 de desembre de 2019

BIOY CASARES, Adolfo


"LA INVENCIÓN DE MOREL”

LITERATURA LLATINOAMERICANA
Diario El País / Pàgines: 155 / ISBN: 84-89669-69-4 / 2003.

La invención de Morel, publicada el 1940 i prologada per Jorge Luis Borges, és potser l'obra més famosa d'Adolfo Bioy Casares (1914-1999) i un clàssic de la ciència-ficció llatinoamericana.

Hoy, en esta isla, ha ocurrido un milagro. El verano se adelantó” (pàg.7). El seu protagonista és un fugitiu sentenciat a cadena perpètua per un “un error de la justícia” que arriba a una illa deserta, on s'alcen construccions abandonades. L'endemà la sorprenent música d'un fonògraf i la remor d'un grup de persones -entre elles la inaccessible Faustine- l'obliguen a ocultar-se prop dels pantans.

dimarts, 24 de desembre de 2019

Post – HERÀCLIT



D'Heràclit, que va viure entre el segle V i IV aC, com d'altres filòsofs presocràtics, l'únic coneixement que ens ha arribat de la seva filosofia són petits fragments i cites mencionades en obres d'altres autors posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmàtica en què s'expressa en les cites que n'han quedat, és conegut amb el sobrenom de l'Obscur.

Però contràriament a altres presocràtics que l'havien precedit, no creia que la natura estava formada per una última substància immutable, sinó que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. Per a Heràclit, tot es troba en “estat de flux”, com s'exemplifica en el que possiblement és el seu aforisme més famós: Panta rei, “Tot flueix, res no s’està quiet”.

També és coneguda la seva cita afirmant que "un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu", ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin.