"LA SOCIETAT DE LA IGNORÀNCIA"
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA. SEGLE XXI
Infonomia / Pàgines: 62 /
Infonomia / Pàgines: 62 /
Es tracta d'una interessant reflexió sobre la influència que les noves formes de comunicació tenen sobre l'individu i sobre el funcionament i la distribució del poder en les societats democràtiques. El text repassa l'altra cara de la Societat del Coneixement, en la qual els ciutadans, "infoxificats", s'enfronten a una dificultat creixent per interpretar la realitat d'un món que és cada dia més complex i impredictible.
Els assaigs de l'Antoni Brey, Daniel Innerarity i Gonçal Mayos constitueixen una síntesi lúcida del nostre comportament social com a espècie. L'evolució exponencial de la tecnologia, l'aclaparadora pressió sobre els recursos no renovables, així com el creixement demogràfic estan produint una situació d'incertesa sobre el nostre futur al planeta.
La hiperconnexió que es produeix a conseqüència de la socialització de la revolució cientificotècnica ens fa incrementar la complexitat en els processos de relació social de la nostra espècie, com mai s'havia produït. Segons s'argumenta, la complexitat que ha emergit és un producte evolutiu i no es pot gestionar, en contra del que alguns espècimens humans pensen; segons s'afirma, l'únic que podem fer com a Homo sapiens, per enfrontar-nos al futur, és treballar per poder manejar la incertesa plantejant escenaris hipotètics i aplicant models que, en qualsevol cas, s'haurien de tenir en compte empíricament.
La tecnologia i la seva socialització generen tensions i divisions en les nostres estructures etològiques i culturals. No s'ha produït, doncs, una socialització efectiva del coneixement i això impedeix que caminem cap a la societat del pensament, tal com hauríem de fer. Per tant, les dicotomies històriques continuen en ple progrés i ni els experts ni els erudits ni tampoc els savis tenen prou capacitat per integrar la informació de què disposem.
L'individualisme ha de deixar pas a la individualitat, és a dir, les persones hem d'actuar no com espècimens, sinó com constructors socials, aportant de forma crítica els nostres coneixements a l'organització de l'espècie. Això, per ara, no és així, malgrat la socialització de la cultura i de l'educació. Ara, com diu Antoni Brey en el seu opuscle, ens envaeix la societat de la ignorància.
Ara bé, per poder realment superar aquest punt, hauríem de treballar en la perspectiva de generar una nova consciència crítica d'espècie. Només amb una evolució responsable, construïda a través del progrés conscient, podrem convertir coneixement en pensament, allunyant d'aquesta manera de la societat de la ignorància.
Som els protagonistes involuntaris i accidentals d'un moment singular de la trajectòria de la humanitat, un temps de canvis profunds que justifiquen la proposta d'inaugurar una nova etapa en la cronologia de la història: la Segona Edat Contemporània.
La Societat de la Ignorància es pot descarregar gratuïtament a Infonomia.
Els assaigs de l'Antoni Brey, Daniel Innerarity i Gonçal Mayos constitueixen una síntesi lúcida del nostre comportament social com a espècie. L'evolució exponencial de la tecnologia, l'aclaparadora pressió sobre els recursos no renovables, així com el creixement demogràfic estan produint una situació d'incertesa sobre el nostre futur al planeta.
La hiperconnexió que es produeix a conseqüència de la socialització de la revolució cientificotècnica ens fa incrementar la complexitat en els processos de relació social de la nostra espècie, com mai s'havia produït. Segons s'argumenta, la complexitat que ha emergit és un producte evolutiu i no es pot gestionar, en contra del que alguns espècimens humans pensen; segons s'afirma, l'únic que podem fer com a Homo sapiens, per enfrontar-nos al futur, és treballar per poder manejar la incertesa plantejant escenaris hipotètics i aplicant models que, en qualsevol cas, s'haurien de tenir en compte empíricament.
La tecnologia i la seva socialització generen tensions i divisions en les nostres estructures etològiques i culturals. No s'ha produït, doncs, una socialització efectiva del coneixement i això impedeix que caminem cap a la societat del pensament, tal com hauríem de fer. Per tant, les dicotomies històriques continuen en ple progrés i ni els experts ni els erudits ni tampoc els savis tenen prou capacitat per integrar la informació de què disposem.
L'individualisme ha de deixar pas a la individualitat, és a dir, les persones hem d'actuar no com espècimens, sinó com constructors socials, aportant de forma crítica els nostres coneixements a l'organització de l'espècie. Això, per ara, no és així, malgrat la socialització de la cultura i de l'educació. Ara, com diu Antoni Brey en el seu opuscle, ens envaeix la societat de la ignorància.
Ara bé, per poder realment superar aquest punt, hauríem de treballar en la perspectiva de generar una nova consciència crítica d'espècie. Només amb una evolució responsable, construïda a través del progrés conscient, podrem convertir coneixement en pensament, allunyant d'aquesta manera de la societat de la ignorància.
Som els protagonistes involuntaris i accidentals d'un moment singular de la trajectòria de la humanitat, un temps de canvis profunds que justifiquen la proposta d'inaugurar una nova etapa en la cronologia de la història: la Segona Edat Contemporània.
La Societat de la Ignorància es pot descarregar gratuïtament a Infonomia.
Actualitzat: 25/02/2024