A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA II: ELS FRAMES

 

En el comentari titulat A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA, parlàvem de frames (marcs mentals i metàfores). I m’ha semblat interessant explicar una mica més que són.

Els marcs o frames són les representacions mentals que ens ajuden a estructurar la informació que percebem constantment. Els frames ofereixen una definició d'un problema que, alhora, implica una presentació determinada de la informació. Acceptar un frame significa aleshores acceptar certes premisses o condicions i alhora conseqüències sobre una discussió determinada. Per exemple, referir-se a la Unió Europea com la burocràcia de Brussel·les implica una valoració en termes negatius que genera un efecte en cadascun de nosaltres, encara que sigui inconscient.

ARISTÒTIL

 

"POÉTICA”

FILOSOFIA CLÀSSICA / Hª DEL PENSAMENT

Alianza Editorial / Pàgines: 119 / ISBN: 978-84-206-5809-4 / Edició: 2007.

 

La Poètica és un dels llibres de teoria de la literatura més importants de tots els temps. També es coneix amb el nom de Sobre la poètica i es tracta d'una obra escrita per Aristòtil, al segle IV aC, on reflexiona sobre l'estètica i dos dels gèneres literaris més populars del moment: la tragèdia grega i l'epopeia.

Els crítics consideren que l'obra inicial estava dividida en dues parts: la primera part que parlava sobre la tragèdia i l'epopeia i la segona part que tractava sobre la comèdia i la poesia. No obstant això, aquesta segona part es va perdre i avui dia només en coneixem la primera.

A la Poètica, Aristòtil porta a terme una mena de manual sobre la tragèdia indicant quines són les seves característiques i la definició del gènere. En el seu estudi també ens trobem amb la comparació d’aquest gènere amb altres arts i reflexions sobre la mimesi a l'hora de crear objectes artístics. Per tant, l'objectiu principal que l'autor perseguia amb la publicació d'aquest text era ensenyar i mostrar la guia que s'havia de seguir per poder fer un bon text literari.

STOKER, Bram

"DRÁCULA”

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX

Editorial El País / Pàgines: 474 / ISBN: 84-96246-59-0 / Edició: 2002.

 

Qui no coneix la història de Dràcula? Però la llegenda d’aquest clàssic de la literatura de terror va ser elevada a un dels llocs de l’imaginari actual pel cinema, després de vint-i-cinc anys de la seva publicació. Precisament, Dràcula, escrita per l’irlandès Bram Stoker el 1897, no va tenir un gran èxit en la seva època. I no va ser fins a partir l’aparició de la pel·lícula Nosferatu, el 1922, dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau quan es va iniciar la creació d’un dels mites més icònics de la literatura i el cinema de terror.

VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel

 

"O CÉSAR O NADA"

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

Editorial Planeta / Pàgines: 416 / ISBN: 84-08-02505-8 / Primera edició: maig de 1998.

 

A més de ser el pare dels llibres del detectiu Pepe Carvalho, que li van reportar justa fama (i a més de ser també altres coses, com a membre del PCE, gourmet, periodista o redactor de l'enciclopèdia Larousse), Manuel Vázquez Montalbán va escriure una obra polifacètica. Van ser tant poemaris, assajos, com novel·les de no-ficció, etc. Aquestes darreres, habitualment, basant-se en diversos personatges històrics. És el cas d'O Cèsar o res, novel·la articulada al voltant de la figura del gairebé mític Cèsar Borja o Borgia. Encara que en realitat la narració afecta tota la seva no menys cèlebre família. Des del seu oncle avi Calixt III o, és clar, el seu pare i també Papa Alexandre VI, fins al descendent que més lluny va arribar, almenys davant dels ulls de l'Església catòlica: el seu nebot-net Francesc de Borja, duc de Gandia, general de la Companyia de Jesús i que fou proclamat sant.

DIVAGACIONS ENTRE EL 28M I EL 23J

 

DIVAGAR:

1 v. intr. [LC] Vagar, anar-se’n d’un costat a l’altre fora del lloc on caldria estar.
2 v. intr. [LC] Deixar anar la pensa, el discurs, d’un costat a l’altre, especialment allunyar-se de l’assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó.

WILDE, Oscar

 

"EL FANTASMA DE CANTERVILLE"

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX

El País / Pàgines: 165 / ISBN: 84-96246-47-7 / Edició: 2004.

 

Oscar Wilde (Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde) va néixer l'octubre del 1854 a Dublín i va morir a París el novembre del 1900. En el curt espai de temps que va durar la seva vida va passar de ser l'escriptor favorit, consentit i aplaudit per la noblesa i l'alta burgesia londinenca, a caure en desgràcia i acabar els darrers anys sumit en la indigència. La condemna a dos anys (1895-1897) de treballs forçats per homosexualitat, el va portar a viure a París i el va conduir irremeiablement al trist i prematur final.

NO ÉS LA INFLACIÓ: ÉS LA COBDÍCIA

 

Poc abans de les eleccions de 1992, Bush (pare) era considerat imbatible per la majoria dels analistes polítics. Fonamentalment a causa dels seus èxits en política exterior, com la fi de la Guerra Freda i la Guerra del Golf Pèrsic. La seva popularitat havia arribat al 90% d'acceptació, un rècord històric. En aquestes circumstàncies, James Carville, el cap pensant de la campanya electoral de Bill Clinton, va assenyalar que aquesta s'havia d'enfocar sobre qüestions més relacionades amb la vida quotidiana dels ciutadans i necessitats més immediates.

ECO, Umberto

 

“EL NOMBRE DE LA ROSA”

 LITERATURA ITALIANA / NOVEL·LA HISTÒRICA

Editorial Lumen. / Pàgines: 670 / ISBN: 84-264-2980-7 / 4ª Edició: gener 1992.

 

La publicació de la novel·la d'Umberto Eco, El nom de la rosa (l'any 1980), va ser un autèntic boom literari. També va esdevenir un autèntic fenomen social. Efectivament, va ser, alhora, un èxit comercial, que va agradar al lector mitjà que només buscava un entreteniment entre les pàgines, i una obra mestra aclamada pels acadèmics (tot i que conté més de 200 cites en llatí).

Això és un fenomen poc comú. Pel que fa a la venda en massa, l'explicació és senzilla: Eco va crear una novel·la policíaca que manté atrapat al lector des de les primeres pàgines. D'altra banda, l'escriptor era un expert en semiòtica, és a dir, en l'estudi dels signes i els significats. Com a expert en aquesta àrea, Umberto Eco va escriure una història que amaga molt més del que pot semblar per a una novel·la de crims. El llibre és ple de missatges, de símbols, amb codis molt diversos. Novel·la policíaca, històrica, gòtica…? Tot això i més és El nom de la rosa: descobrim-ho.

“LE MALADE IMAGINAIRE” I “YOLANDA DIAZ Y LAS FORMAS”

Torno a recomanar-vos dos articles del meu amic Rafael G.C. El primer d’ells és Le malade imaginaire (Nueva Tribuna, 13 de març de 2023) i el segon és Yolanda Díaz y las formas (Nueva Tribuna, 24 de març de 2023).

En el primer d’ells, en Rafa va demanar-me -en privat- una crítica i jo li vaig fer pensant en els aspectes formals: potser en algun moment li rebatré el contingut (ho tinc pendent, Rafa). I com que ell és ment inquieta, va contestar-me amb el segon.

Gaudiu dels dos articles perquè són molt bons.

REED, John

 

“MEXICO INSURGENTE. La revolución mexicana de 1910”

 LITERATURA NORD-AMERICANA / HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

SARPE. / Pàgines: 274 / ISBN: 84-7291-797-5 / Edició: 1985.

 

John Reed (Portland, 1887-Moscou, 1920) va ser un destacat periodista i dirigent obrer nord-americà. Es va graduar a la Universitat Harvard el 1910, i va iniciar la seva carrera de periodisme en la publicació The Masses, de contingut socialista i feminista. Va ser cèlebre pels seus reportatges sobre les revolucions mexicana i russa, i va participar en la fundació del Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica. És autor de Mèxic insurgent (1914) i Deu dies que van estremir el món (1918). Acusat d'espionatge, va haver de fugir a l'URSS el 1919. Un any després va morir de tifus a Moscou i va ser enterrat a la Plaça Roja, al costat del Kremlin, com a heroi de la Revolució. Segons sembla, John Dos Passos, va arribar a considerar-lo el millor escriptor americà de la seva època.

SHAKESPEARE, William

William Shakespeare no necessita presentació: simplement és un dels més grans dramaturgs de tota la història de la literatura. Però voldríem destacar que un dels trets més significatius de les seves obres són els seus personatges. Tots tenen una veu pròpia que els ha fet transcendir i esdevenir universals. Tots tenen les seves contradiccions, els seus defectes i virtuts, i tots són un reflex de la condició humana. El que fa Shakespeare amb els seus personatges és crear un mirall per tal que ens mirem a nosaltres mateixos i ens veiem reflectits. Per tot això, d’aquí la grandesa de Shakespeare.

Podeu trobar més informació a:

Blog sobre las obras de William Shakespeare

¡Bienvenido a shakespeare.com.es!