BIOY CASARES, Adolfo

"LA INVENCIÓN DE MOREL”

LITERATURA LLATINOAMERICANA

Diario El País / Pàgines: 155 / ISBN: 84-89669-69-4 / 2003.

La invención de Morel, publicada el 1940 i prologada per Jorge Luis Borges, és potser l'obra més famosa d'Adolfo Bioy Casares (1914-1999) i un clàssic de la ciència-ficció llatinoamericana.

“Hoy, en esta isla, ha ocurrido un milagro. El verano se adelantó” (pàg.7). El seu protagonista és un fugitiu sentenciat a cadena perpètua per un “un error de la justícia” que arriba a una illa deserta, on s'alcen construccions abandonades. L'endemà la sorprenent música d'un fonògraf i la remor d'un grup de persones -entre elles la inaccessible Faustine- l'obliguen a ocultar-se prop dels pantans.

Post – HERÀCLIT

D'Heràclit, que va viure entre el segle V i IV aC, com d'altres filòsofs presocràtics, l'únic coneixement que ens ha arribat de la seva filosofia són petits fragments i cites mencionades en obres d'altres autors posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmàtica en què s'expressa en les cites que n'han quedat, és conegut amb el sobrenom de l'Obscur.

Però contràriament a altres presocràtics que l'havien precedit, no creia que la natura estava formada per una última substància immutable, sinó que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. Per a Heràclit, tot es troba en “estat de flux”, com s'exemplifica en el que possiblement és el seu aforisme més famós: Panta rei, “Tot flueix, res no s’està quiet”.

També és coneguda la seva cita afirmant que "un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu", ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin.