ALTRES DÈRIES

 

• "La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà": CRONOLOGIA, ESPAI I TEMATICA
• A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA.
• A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA II: ELS FRAMES
• ANTROPOLOGIA DE LA RELIGIO (1): LES MIRADES DELS AUTORS I DE LES CORRENTS TEÒRIQUES
• ANTROPOLOGIA DE LA RELIGIO (2): UNA APROXIMACIÓ DES DE LA VESSANT FENOMENOLÒGICA
• ART DEL XVII FINS 1870 (I): ROCOCÓ, ACADEMICISME I CLASSICISME: CONTINUÏTATS? (El rapte de les sabines - N.Poussin / El columpio - J.H.Fragonard)
• ART DEL XVII FINS 1870 (II): NEOCLASSICISME I REVOLUCIÓ: PERVIVÈNCIES I RUPTURES? (La mort de Sèneca - J.L.David / El jurament dels Horacis - J.L.David / La mort de Marat - J.L.David / El somni d'Endimió - A.L.Girodet)
• ART DEL XVII FINS 1870 (III): ROMANTICISME: LA REACCIÓ AL NEOCLASSICISME (Els afusellaments del 3 de maig - F.de Goya / Acantilados blancos en Rügen - Caspar D. Friedrich / La llibertat guiant al poble - E.Delacroix)
• ART DEL XVII FINS 1870 (IV): REALISME I NATURALISME: LA MODERNITAT. (Enterrament a Ornans - G.Courbet / El vell músic - E.Manet)
• CONCEPTE DE PÀTRIA: UN ESBÓS (I)
• CREENCES I COSMOVISIONS
• DIFERÈNCIES I SIMILITUDS ENTRE SABER FILOSÒFIC I SABER CIENTÍFIC
• DIVAGACIONS ENTRE EL 28M I EL 23J
• EL RENAIXEMENT: UNA NOVA COSMOLOGIA
• Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (I)
• Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (II)
• Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (III)
• EVOLUCIÓ I PRINCIPALS FASES EN LES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL PODER POLÍTIC FINS AVUI
• FACTORS DE L'APARICIÓ DEL PENSAMENT RACIONAL A L'ANTIGA GRÈCIA
• IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIÓ FRANCESA I EL TERROR
• IL·LUSTRACIÓ: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES
• L'ENEIDA, ENEES I VIRGILI: UNA APROXIMACIÓ
• L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (1): GRAMSCI, la “WEIMAR GLOBAL” I ZIZEK.
• L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (2): LES DOCTRINES EXPANSIONISTES
• L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (3): LA IL·LUSTRACIÓ FOSCA 
• L'ISLAM (1): UN ÚNIC MÓN ISLÀMIC?
• L'ISLAM (2): ELS PILARS BÀSICS I LA UNICITAT DE DÉU
• L'ISLAM (3): BRANQUES I MISTICISME
• L'ISLAM (4): FILOSOFIA, PENSAMENT I CIÈNCIA
• L'ISLAM (5): EL XIISME. SÍMBOLS I SIGNIFICACIÓ POLÍTICA I SOCIAL
• L'ISLAM (6): EL CONCEPTE DE GIHAD. FORMES I CONTROVÈRSIES.
• L'ISLAM (7): EL CONFLICTE ÀRAB-ISRAELIÀ. CRÒNICA DEL PROCÈS DE PAU
• L’ISLAM (8): ISLAM I ISLAMISME. DOS CARES DE LA MATEIXA MONEDA?
• LA FILOSOFIA: QUIN SENTIT TE?
• LA MODERNITAT (I): UNA DEFINICIÓ EN SENTIT AMPLI I GENERAL
• LA MODERNITAT (II): ELS SEUS INICIS EN L'ART
• LA MODERNITAT (III): LES PRIMERES AVANTGUARDES EN L'ART
• LA MODERNITAT (IV): LES SEGONES AVANTGUARDES EN L'ART
• LA NOVEL·LA NEGRA
• LA POSTMODERNITAT (I): ALGUNES NOTES
• LA POSTMODERNITAT (II). ART I MULTICULTURALITAT
• LA POSTMODERNITAT (III): ÉS LA POSTMODERNITAT UNA NOVA RACIONALITAT?
• LA POSTMODERNITAT (IV) - Déu ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé
• LA POSTMODERNITAT (V): la superestructura del nostre temps?
• LA POSTMODERNITAT (VI): de la Modernitat a la Postmodernitat. De la filosofia postmoderna al nou realisme filosòfic. Articles
• LITERATURA MEDIEVAL I: ORALITAT I ESCRIPTURA
• LITERATURA MEDIEVAL II: HERÈNCIA I TRADICIÓ
• LITERATURA MEDIEVAL III: ELS TEXTOS, ELS AUTORS I ELS LECTORS
• LITERATURA MEDIEVAL IV: LA PREDESTINACIÓ I LES ANTICIPACIONS EN LA CHANSON DE ROLAND
• LITERATURA MEDIEVAL V: UN EXEMPLE DE LA FIN D'AMORS
• LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 1)
• LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 2)
• LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 3)
• LITERATURA MEDIEVAL VII: L’ESPAI EN EL ROMAN
• LITERATURA MEDIEVAL VIII: EL COMPONEN MERAVELLÓS DEL ROMAN
• NIETZSCHE AVUI: LA VIGÈNCIA DE LA SOSPITA
• NIETZSCHE I ELS FILÒSOFS DE LA SOSPITA
• NIETZSCHE: UNA PRIMERA APROXIMACIÓ
• NO ÉS LA INFLACIÓ: ÉS LA COBDÍCIA
• NOTES SOBRE LA TEORIA DEL CONEIXEMENT: RACIONALISME (PLATÓ) versus EMPIRISME (ARISTÒTIL)
• PENSAMENT MÍTIC, PENSAMENT RACIONAL
• PER A QUÈ SERVEIX LA PERSPECTIVA DE GÈNERE?
• QUATRE CONCEPTUALITZACIONS EDUCATIVES DE LA MODERNITAT: ROUSSEAU, MAKARENKO, NEILL I ILLICH
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT?
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (II). FRAGMENTACIÓ I SILENCI
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (III). CONSTRUCCIÓ D’UNA REALITAT
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IV). EL MAMBO INDEPENDENTISTA
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IX). IRREALITAT I MESSIANISME.
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (V). FRUSTRACIÓ
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VI). SOBRE ELS INDULTS
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VII). JA ERA HORA ¡
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VIII). MODEL ESGOTAT-LLUITA DE PODER
• ROMANTICISME (I): MARC HISTÒRIC I SOCIAL
• ROMANTICISME (II): MITES. MOTIUS CULTURALS I SOCIALS
• ROMANTICISME (III): LA REVOLTA ROMANTICA
• ROMANTICISME I IDEALISME ALEMANY: APUNTS
• S’HA DE PARLAR DE GÈNERE O DE GÈNERES?
• SEGLE XIX: L’ECLOSIÓ DE LES IDEOLOGIES, LES MASSES I LA DESRAÓ
• SEGLE XIX: L’ECLOSIÓ DE LES IDEOLOGIES, LES MASSES I LA DESRAÓ. Les diferents respostes de Marx i Nietzsche
• SEMÍRAMIS: REALITAT O MITE?
• SMART CITY: ENTRE L'EFICIÈNCIA I L'OCI. EL DEBAT ENTRE TECNOLOGIA I CULTURA
• TFG – EL NOU REALISME FILOSÒFIC I LES COSES EXTERNES AL SUBJECTE: RESOLT EL PROBLEMA DE COM ACCEDIM AL CONEIXEMENT?
• TRUMP I LA ULTRADRETA (1): EL PRINCIPI MOTOR, LA IDEA-MARC.

Actualitzat: 21/01/2026

LA POSTMODERNITAT (VI): de la Modernitat a la Postmodernitat. De la filosofia postmoderna al nou realisme filosòfic. Articles.

 

La modernitat

La modernitat, entesa com a conjunt d’idees i actituds oposades a les de l’antiguitat i l’edat mitjana, que es va iniciar a Europa amb el Renaixement, va obtenir un nou impuls i la seva majoria d’edat amb la Il·lustració, al segle XVIII. Però, per a bé o per a mal, la modernitat ha arribat al seu final, s'ha esgotat: va morir en alguna de les moltes tempestes del turbulent segle XX. Els principis de la modernitat (llibertat, igualtat i fraternitat), desenvolupats a gran escala pels il·lustrats i aplicats als segles XIX i XX, han donat finalment,  resultats que han conduït a un cert desengany i/o decepció. I, certament, el període comprès entre la formulació del projecte il·lustrat del segle XVIII i la realitat del segle XXI, no permet fer un balanç molt satisfactori de la modernitat.

GORDON, Noah

 

 

  "L’ÚLTIM JUEU”

LITERATURA NORD-AMERICA / NOVEL·LA HISTÒRICA

Ediciones B / Pàgines: 459 / ISBN: 84-666-0294-1 / Edició: Març 2001.

 

L'últim jueu és una novel·la ambientada a l'Espanya dels segles XV i XVI, en el context tràgic de l'expulsió dels jueus de 1492 i de la creació de la Inquisició espanyola, l’any 1478. El protagonista, Ionà Toledano, és un adolescent jueu que perd la seva família durant la persecució i es veu obligat a viure ocult, adoptant identitats falses al llarg de dècades per sobreviure en una Espanya que el considera enemic.

L'estructura de la novel·la és la d'una saga de supervivència: seguim Ionà des de la infantesa fins a la vellesa, mentre travessa geografies, oficis i religions de cara enfora, però mantenint en secret la seva identitat jueva.

Cal destacar que alguns punts forts de la novel·la són:

Documentació i rigor històric. Gordon destaca per la seva investigació minuciosa —com en El metge— i aquí recrea amb precisió l'ambient de la Castella de finals del XV: l'estructura social, les pràctiques religioses, els oficis artesanals, la medicina de l'època i la mecànica de l'aparell inquisitorial. L’ambientació és, probablement, el punt més sòlid de la novel·la.

El protagonista com a vehicle d'exploració moral. Ionà Toledano és un personatge genuïnament complex. La tensió entre la necessitat de sobreviure i la voluntat de mantenir la identitat interior és el motor emocional de tota l'obra. Gordon aconsegueix que el lector emfatitzi amb els dilemes morals d'un home que viu en la mentida, però que es nega a renunciar al que és per dins.

Abast temporal i narratiu. La novel·la cobreix dècades de la vida del protagonista i diverses regions d'Espanya. Això permet una panoràmica de la persecució que va més enllà del fet puntual, convertint-la en una reflexió sobre la resistència cultural i la transmissió de la memòria.

Denúncia de la intolerància religiosa. Gordon no moralitza de forma grollera, però el relat en si mateix és una acusació evident contra el fanatisme i la violència institucionalitzada. La Inquisició apareix com una maquinària de terror quotidiana, no com un episodi excepcional.

Per altra banda, també cal constatar alguns punts febles i crítiques:

Personatges secundaris poc elaborats. Un dels dèficits estructurals de la novel·la és que molts personatges que acompanyen Ionà al llarg del relat funcionen més com a instruments narratius que com a éssers independents. Apareixen, compleixen la seva funció dramàtica i desapareixen sense deixar prou empremta.

Extensió i ritme desigual. La novel·la peca d'excés en alguns trams centrals. Hi ha seccions on l'acumulació de detalls descriptius retarda el ritme sense enriquir substancialment ni l'acció ni el caràcter. En comparació amb El metge —on la tensió es manté constant—, aquí hi ha moments de fredor narrativa.

Visió anglosaxona d'Espanya. Gordon és un escriptor nord-americà de tradició jueva que escriu sobre el judaisme sefardita i l'Espanya medieval. La seva perspectiva exterior es nota: alguns aspectes de la cultura castellana, de la religiositat popular i de la psicologia dels personatges "espanyols" resulten lleugerament estereotipats o simplificats per al lector ibèric.

Idealització romàntica. Les relacions amoroses del protagonista tendeixen a l'idealisme i a la funció purament salvadora o simbòlica. En un relat que aspira al realisme històric, aquest element queda una mica dissonant.

Final massa ordenat. Per a una novel·la que ha mantingut durant centenars de pàgines la precarietat i el perill com a condició existencial, el tancament resulta excessivament resolutiu. La gravetat de l'experiència viscuda per Ionà demana un final menys reconfortant.

Comparació dins l'obra de Gordon

Gordon és conegut pel model que va establir amb El metge (1986): un jove que travessa un món hostil per accedir a un coneixement prohibit, on la medicina actua com a fil conductor. L'últim jueu reaprofita l'esquema, però substitueix la medicina per la identitat religiosa com a eix. El resultat és potent, però no assoleix la mateixa intensitat de El metge, en part perquè la supervivència com a tema és menys dinàmica dramàticament que la recerca activa del coneixement.

Valoració global

L'últim jueu és una novel·la important i emocionalment honesta sobre un dels episodis més foscos de la història d'Espanya. No és una obra perfecta —li sobra extensió i li falten profunditat en alguns personatges secundaris— però és un testimoni literari valuós sobre la resistència de la identitat enfront de la persecució. Recomanable especialment per a qui vulgui apropar-se a la Inquisició espanyola des d'una perspectiva humana i intimista, no estrictament acadèmica.

 

 Actualitzat: 21/04/2026

 

 

 ----------------------------------------------------------------------

TRILOGIA SOBRE LA FAMILIA COLE

 

Noah Gordon va publicar la seva primera novel·la, El rabí, l’any 1965. Ràpidament, es va convertir en un dels llibres més venuts a la seva època. Però el reconeixement internacional no va arribar fins a la publicació d’El metge, l’any 1986. De fet, El metge es va convertir en un best-seller i en un referent en l’anomenada novel·la història. Tanmateix, el gran èxit de la novel·la va comportar l’adaptació cinematogràfica d’aquesta, l’any 2013, dirigida per Philipp Stölzl. Recentment, també se n’ha fet un musical.

Amb tot, El Metge va esdevenir el primer llibre de la trilogia de la família Cole: ras i curt, la narració de les aventures i vicissituds de tres generacions de metges, que abasta un període que va del segle XI fins al XX.