L’editorial d’El País, del passat diumenge 3 de juliol, em va sorprendre. I alhora, alegrar. El seu títol era: Las humanidades lo petan. També el títol em va sobtar.
L’editorial glossava el fet de l’assetjament de les xarxes socials cap a un xicot de Madrid que decantava la seva formació acadèmica cap al llatí i, en definitiva, cap a les Humanitats. Ves quina cosa... voler estudiar llatí.
Tanmateix, l’editorial aprofitava aquest fet per fer un elogi de les Humanitats i el mal prestigi que tenen. Però també assenyalava un punt cabdal: “...Las Humanidades parecen barridas por la revolución tecnológica pero ahí siguen, fomentando la independencia crítica y la virtud del saber heredado y compartido...”
Celebro, doncs, que en un diumenge del mes de juliol, farcit de notícies, anàlisis i comentaris d’un món cada cop més convuls, El País s’atreveixi a fer una editorial sobre les Humanitats. I celebro que el xicot de Madrid aposti pel llatí: Fortuna iuvat audaces (la fortuna afavoreix als valents)