A parer meu, trobo encertat el post d’Irene Vega, Adiós
lector, hola lectoautor, a propòsit del text de Isidro Moreno Sánchez,
Escritura Hipermedia y lectoautores.
És cert que Isidro Moreno situa el pensament lineal en un pla secundari,
tal com ens comenta la Irene. Però el que voldria ressaltar és, precisament, el vessant contrari d’aquest pensament lineal, al qual Isidro Moreno li dona una
major transcendència. En concret, ens parla d’estructures interactives.
Creu que si estudiem com funciona la ment, ple de xarxes neuronals,
interrelacions, processos, etc., és absolutament difícil i complex sintetitzar el
pensament en estructures lineals, tot i que tampoc les menysprea. Fet i fet, la
linealitat seria l’equivalent al món analògic. Un aspecte, però, que no succeïa
en l’oralitat perquè el narrador-autor podia variar el seu relat en funció de
les circumstàncies personals i del seu auditori.
Tot amb tot, considera que la dicotomia desdibuixa els matisos, redueix
la visió,... I és partidari de desviar el debat entre analògic i digital cap a
una escriptura hipermèdia capaç de combinar i d’imbricar estructures i substàncies
expressives de tota mena i no només digitals.