Seguidors

dissabte, 25 de juliol de 2015

SARTRE, Jean-Paul



"LA NAUSEA"

LITERATURA FRANCESA / SEGLE XX

Editorial Losada, S.A. / Pàgines: 198 / Edició: 18. 17-7-1979.


La nàusea, publicada el 1938, és la primera novel·la de Jean-Paul Sartre, i una de les obres més determinants de l'existencialisme. Molt sovint s'ha associat aquest corrent filosòfic amb el mateix Sartre, però caldria recordar que l'existencialisme ja és present en d'altres pensadors com Søren Kierkegaard, Friedrich Nietzsche, Martin Heidegger, o Karl Jaspers, i també en la literatura de Franz Kafka, Fiodor Dostoievski o Albert Camus, entre d'altres.

Amb tot, és Sartre qui els forneix i li dona cos. En el pensament sartrià, fonamentalment pessimista, l'ésser humà no neix amb essència ni naturalesa, comença per no ser res, i són els seus fets els que li concedeixen existència, que és fonamentalment absurda i, per tant, provoca sensació de nàusea. Tot i això, Sartre remarca el paper humanista de l'existencialisme, subratllant el paper de les decisions i la llibertat, i la responsabilitat de l'ésser humà en les conseqüències de les seves eleccions.

Així, els temes més importants que destaquen en aquesta novel·la de Sartre són la mort, la història, el progrés, la rebel·lió, entre d'altres. L'autor ens indueix a qüestionar i posar en dubte l'existència de l'ésser humà i especialment el propòsit vital de l'home. Compartint alguns punts amb un altre escriptor existencialista com Albert Camus, Sartre arriba a la conclusió que la vida de l'home és buida. Davant d'aquesta constatació, l'home que s'adona d'aquesta evidència sent profundament una sensació de repugnància, de nàusea, com ho diu el títol de l'obra. En poques paraules; progrés, passió futura, etc., no són més que il·lusions.

Podeu trobar el llibre en PDF en aquest link.