Seguidors

dissabte, 23 d’agost del 2014

CARR, Raymond


 
"ESTUDIOS SOBRE LA REPÚBLICA Y LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA”

HISTÒRIA D'ESPANYA / SEGLE XX
Sarpe / Pàgines: 376 / ISBN: 84-7291-863-7 / Edició 1985

Aquesta és una obra col·lectiva. La conformen un seguit de treballs, que més aviat són síntesis, sobre diversos aspectes de la República i la Guerra Civil Espanyola, sota la direcció de Raymond Carr, un dels grans historiadors contemporanis i, alhora, un gran coneixedor de la història d'Espanya.


El llibre està dividit en dues parts: la primera, La Segunda República, i la segona, La Guerra Civil, amb àmplies introduccions del mateix Raymond Carr.  


La primera part (La Segunda República) està formada per:

  • "Los partidos de la izquierda y la Segunda República", d'Edward Malefakis.
  • "La República y los partidos de la derecha", de Richard Robinson.
  • "El ejército, la República y el estallido de la Guerra Civil", de Stanley G. Payne.

La segona part (La Guerra Civil) està conformada per:


Per una altra visió sobre aquests temes podeu llegir:

CAMPÀS MONTANER, Joan: Apunts sobre la Guerra Civil Espanyola (material en PDF).
 
Actualitzat: 11/11/2022

dimarts, 12 d’agost del 2014

CASTRO, Américo


 
"SOBRE EL NOMBRE Y EL QUIÉN DE LOS ESPAÑOLES”

HISTÒRIA D'ESPANYA
Sarpe / Pàgines: 284 / ISBN: 84-7291-786-5 / Edició 1985

Américo Castro (Cantagallo, 1885-Lloret de Mar, 1972), va bolcar la seva pacient tasca investigadora en intentar desenlluernar durant anys l'essència d'allò que és espanyol, el fonament històric del seu país, del qual va viure allunyat durant més d'una tercera part de la seva vida. Polèmic i discutit, especialment amb Claudio Sánchez Albornoz, a Sobre el nombre i el quién de los españoles, és una edició pòstuma en la qual es pregunta, entre altres aspectes, sobre l'origen del terme "espanyol" i quan començaren a existir els "espanyols". Així, Américo Castro intenta oferir "...una historia de España liberada del pueril tradicionalismo de los panhispanistas retrospectivos (muchos creían que Tartesos, Viriato, Teodosio, Isidoro de Hispalis ya estaban en España, eran ya españoles)..." (pàg. 48)



Més informació a:



- Sobre el debat amb Claudio Sánchez Albornoz:


- Debat sobre El ser de España

Actualitzat:11/11/2022