"HISTORIA DE DOS CIUDADES "
LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX
DIARIO EL PAIS / Pàgines: 469 / ISBN 84-96246-40-X / Edició 2004
“...Eran los mejores tiempos, eran los peores tiempos, era el siglo de la locura, era el siglo de la razón, era la edad de la fe, era la edad de la incredulidad, era la época de la luz, era la época de las tinieblas, era la primavera de la esperanza, era el invierno de la desesperación, lo teníamos todo, no teníamos nada, íbamos directos al Cielo, íbamos de cabeza al Infierno; era, en una palabra, un siglo tan diferente del nuestro que, en opinión de autoridades muy respetables, solo se puede hablar de él en superlativo, tanto para bien como para mal...” Així comença Historia de dos ciudades de Charles Dickens (1812-1870). És l’inici, espectacular, esfereïdor, i admonitori, del clàssic que millor recrea -i de forma gens partidista- la major revolta social de segle XVIII, des de les dues ciutats que, en aquell moment, il·luminaven el món: París i Londres. Historia de dos ciudades és una d'aquestes petites joies de la literatura que no només transcendeix al seu temps en l’àmbit artístic sinó també en el social, en el polític i, si m'escureu, fins i tot en l'ètic, el moral i l'humà (entengui cadascú aquests conceptes com els entengui). Però val a dir que aquesta novel·la és una història de personatges, com ho són totes les obres de Dickens. És una aventura i un drama de final sorprenent i una mica inesperat (només una miqueta) ambientada en dues ciutats europees que en el segle XVIII semblaven viure moments històrics diferents: Londres i París. La Londres de Jordi III i el París Revolucionari dels sans culottes. Cal advertir, però, que no és aquesta una novel·la històrica... però vaja... que no només s'aprèn alguna cosa, sinó molt, de la història que va ser la Revolució Francesa.