Vivim en un món immers en els textos. Els trobem a la bústia cada dia (cartes del banc, postals d’amics viatgers, cartes de l’administrador de finques, etc.), ens els donen en forma de diari cada matí abans d’agafar el metro o el tren per anar a treballar, ens arriben en format virtual a través del correu electrònic, però també els comprem en forma de llibre—ara també digital— per tal de passar una bona estona.
L’objectiu amb què es redacta el text pot ser molt variat: així, els estudiants sovint escriuen per aprovar; els escriptors per seduir; els periodistes per informar; els enamorats per transmetre els seus sentiments. Tota l’organització del text ha d’anar encaminada a aconseguir aquest propòsit d’una manera òptima. És per aquesta raó que s’ha de tenir en compte qui ens llegirà, ja que això determinarà l’estil del text. El tema determinarà també la tipologia textual.
Per altra banda, i això és important: si s’ha d’argumentar, el text ha de contenir una tesi, arguments que la ratifiquin i una conclusió nítida. El text argumentatiu persegueix una finalitat suasòria; pretén convèncer al receptor de la validesa d'una tesi. L’argumentació, l’activitat d’argumentar, és una part essencial de la nostra humanitat. En tant que éssers pensants, estem obligats a argumentar per tal de convèncer els altres de determinades idees o postures. Argumenta el nen quan vol que la seva mare li compri una joguina, argumenta la noia que vol que els pares li deixin arribar més tard a casa; l’estudiant que ha suspès un examen i vol aconseguir una petita millora en la seva qualificació, argumenta el peixater que ens vol vendre les excel·lències de la seva mercaderia. En definitiva, tots ens trobem en situacions comunicatives on l’argumentació és la base de l’intercanvi (inter)personal. No és d’estranyar, doncs, que els textos argumentatius tinguin una importància cabdal dins de la tipologia textual. Juntament amb la narració, l’exposició i la descripció, l’argumentació conforma el grup bàsic de tipus textuals socialment reconeguts i als quals s’associen unes característiques bàsiques que no es poden ignorar si es vol “fer un bon text”.
El text que avui us vull recomanar acompleix sobradament totes aquestes premisses. I no només les acompleix sinó que també les supera. Es tracta d’un escrit del meu amic Rafael Granero Chulbi i és titola: Mistificación, mito y realidad de la inflación. És un text llarg però absolutament, estructurat, sistematitzat i argumentat. Però no vull fer cap spoiler. Avui, diada de Sant Jordi, que tothom comprarà llibres i roses, simplement us recomano que el llegiu perquè ens trobem davant d’un gran text. Felicitats, Rafa!