Seguidors

dissabte, 21 de juliol de 2012

CERCAS, Javier



"EL MONARCA DE LAS SOMBRAS


NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA ESPANYOLA
Penguin Random House / Pàgines: 281 /  ISBN 978-84-397-3257-0 / Edició: 2017.




El monarca entre las sombras tanca, de moment, la reflexió sobre la Guerra Civil espanyola que Javier Cercas va obrir amb Soldados de Salmina








Trobareu comentaris de tota mena a:


Manuel Mena, uno de nosotros, per José-Carlos Mainer a EL PAIS (13 de febrer de 2017)
Javier Cercas blanquea de nuevo el fascismo, per Francisco Espinosa Maestre a EL DIARIO (15 de març de 2017)
El monarca de las sombras, per Ángel Basanta a EL CULTURAL (24 de març de 2017)
 

Actualitzat a 9 de febrer de 2019
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------


 
"SOLDADOS DE SALAMINA

NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA ESPANYOLA
Penguin Random House / Pàgines: 206 /  ISBN 978-84-397-3030-9 / Edició: 2016.

Soldados de Salamina és una extraordinària novel·la. Suspiros de España és el pasdoble que l’envolta. I, sota el meu parer, representa una de les idees centrals que Cercas vol transmetre: la nostàlgia d’un país perdut. L’altre és la del perdó.

No faré cap més comentari perquè n’hi ha molts i de molt bons. En podeu trobar uns quants a:


L’any 2003 David Trueba va fer una excel·lent adaptació cinematogràfica, amb importants canvis argumentals respecte a la novel·la.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 

"ANATOMÍA DE UN INSTANTE

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA ESPANYOLA
El País, S.L. / Pàgines: 461 /  ISBN 842-55-3600-115-4 / Edició: 2012.

Pel que fa a l’obra que ens ocupa aquesta vegada, Anatomia de un instante, en la propia web se’n explica una sinopsi de la mateixa: “...Este libro es un ensayo en forma de crónica o una crónica en forma de ensayo. Este libro no es una ficción. Este libro es la anatomía de un instante: el instante en que Adolfo Suárez permaneció sentado en la tarde del 23 de febrero de 1981 mientras las balas de los golpistas zumbaban a su alrededor en el hemiciclo del Congreso de los Diputados y todos los demás parlamentarios -todos menos dos: el general Gutiérrez Mellado y Santiago Carrillo- buscaban refugio bajo sus escaños. Este libro es la crónbica de ese gesto y la crónica de un golpe de estado y la crónica de unos años decisivos en la historia de España. Este libro es un libro inclasificable. Un libro único...”

L'instant” al qual fa referència el títol és precisament la imatge, captada per les càmeres de RTVE, en la qual es veu Adolfo Suárez assegut al seu escó mentre es poden veure la resta de cadires buides, amb tots els diputats amagats, i Manuel Gutiérrez Mellado increpant Antonio Tejero i la seva tropa de guàrdies civils.

Però “l’instant” també és una dissecció, una crònica, una anàlisi de l’estructura i organització de la preparació, maduració i execució del 23-F. És, doncs, la història d’un dels moments més durs de la jova democràcia d’Espanya, per no dir el més dur.

Tanmateix, “l’instant”, també és un desafiament. El desafiament de fer racional, moral i políticament explicable la successió d'avatars biogràfics i circumstàncies històriques que alimentaren la placenta del cop. Javier Cercas busca les desraons privades i les raons històriques que donaren lloc a un cop d’estat on hi hagué tres cops, que donaren lloc a tres herois d'un instant, alçats en els seus escons mentre el Parlament era regat de metralla (Suárez, Carrillo i Gutiérrez Mellado), i que donaren lloc, a la fi, a una crisàlide històrica que va funcionar com un sortilegi en la societat espanyola per sacsejar-la (però només quan el cop es va acabar).

 El relat de Javier Cercas està trenat de repeticions i simetries, de paral·lelismes i de agudíssimes percepcions psicològiques, d'interpretacions justes i valents i d'imatges visuals que contenen d'alguna manera la càrrega hipnòtica i simbòlica que atrapa, muda, moments històrics complets, o ens atrauen com a síntesi irrenunciables d'un temps.

Una d'elles està en les consciències de tots perquè és la visualització d'aquests tres grans tipus asseguts als seus escons, però moltes altres no estan a la vista, encara que surtin de l'obsessiva reiteració amb què Cercas va veure i va tornar a veure i va seguir veient una vegada més el vídeo de trenta i tants minuts gravat en els primers moments del cop dins de l'hemicicle.

 L'altra és la passiva indulgència amb què els polítics demòcrates de dretes i també d'esquerres van reaccionar davant les temptatives d'acabar per la via ràpida amb el caos que havia portat l'agonia política de Suárez, com si ningú s'acordés de l'error de vells liberals com Ortega o Marañón, com Baroja i Azorín, que també van creure en un cop de mà el 1936 per aturar el caos (i els morts innombrables de l'ETA d'aquests anys) i així desplomar el desordre de Suárez,  i confiar en la transitorietat pactada d'una solució militar. El general Armada estaria en aquest paper neutralitzador del caos i anava a presidir el final del desordre teòricament per tornar el poder als polítics.

 La placenta del cop és la tesi forta d'un llibre que no té tesi alguna perquè la crònica de les activitats de l'espionatge i dels diferents militars, la de la impaciència i la joventut dels polítics socialistes, la de la maduresa avançada dels protagonistes de la guerra com Carrillo i Gutiérrez Mellado, o l'esglaiadora dècada que viu Suárez entre 1976 i 1981 (la comparació de Suárez amb El general de la Rovere de Roberto Rossellini és pertinent i alhora brutal), il·lumina fulminantment l'instant de debilitat que va poder ser fatal per retardar uns quants anys l'estabilitat democràtica a Espanya.

 Estem, doncs, davant d’un llibre (un assaig?, una crònica?, una novel·la?) que hauria de ser de lectura obligatòria dels nostres batxillers per conèixer la història més recent del nostre passat més present. Així, la discussió sobre el gènere de l’obra, no és el més important.

En la Web oficial de Javier Cercas podeu trobar informació sobre l’autor i tota la seva obra.