"EL MONARCA DE LAS SOMBRAS”
NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA ESPANYOLA
Penguin Random House / Pàgines: 281 / ISBN 978-84-397-3257-0 / Edició: 2017.
El monarca entre las sombras tanca, de moment, la reflexió sobre la Guerra Civil espanyola que Javier
Cercas va obrir amb Soldados de Salmina.
Trobareu comentaris de tota mena a:
Manuel
Mena, uno de nosotros, per
José-Carlos Mainer a EL PAIS (13 de febrer de
2017)
Javier
Cercas blanquea de nuevo el fascismo, per Francisco Espinosa Maestre a EL DIARIO (15 de març de 2017)
El
monarca de las sombras, per Ángel
Basanta a EL CULTURAL (24 de
març de 2017)
El
monarca de las sombras, de Javier Cercas, per David Sánchez a Las lectures de Mr
Davidmore (22 de maig de 2017)
El
monarca de las sombras: esta no es otra maldita novela sobre la Guerra Civil, per Juan Carlos Sierra a INFOLIBRE (21 d’abril de 2017)
Actualitzat a 9 de febrer de 2019
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
"SOLDADOS DE SALAMINA”
NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA ESPANYOLA
Penguin Random House / Pàgines: 206 / ISBN 978-84-397-3030-9 / Edició: 2016.
Soldados de Salamina és una extraordinària novel·la. Suspiros de España
és el pasdoble que l’envolta. I, sota el meu parer, representa una de les idees
centrals que Cercas vol transmetre: la nostàlgia d’un país perdut. L’altre és la
del perdó.
No faré cap més
comentari perquè n’hi ha molts i de molt bons. En podeu trobar uns quants a:
- Soldados de Salamina, per Ricardo Senabre a EL CULTURAL (20 de juny de 2001)
- Soldados de Salamina: Indagaciones sobre un héroe moderno, per Carlos Yushimito del Valle a Espéculo. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid (2003)
- Sale a la luz la identidad del mítico Miralles de "Soldados de Salamina", per Daniel Bonaventura Girona a DIARIO INFORMACIÓN (9 d’abril de 2013)
- Soldados de Salamina, una novela en busca de un protagonista, per Augusta Cornejo a SUBURBANO (6 de març de 2014)
- Novela y restitución ética: Soldados de Salamina, per José María Pozuelo Yvancos a ZENDA (29 de setembre de 2018)
L’any 2003 David Trueba va fer una excel·lent
adaptació cinematogràfica, amb importants canvis argumentals respecte a la
novel·la.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
"ANATOMÍA DE UN INSTANTE”
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
ESPANYOLA
El País, S.L. / Pàgines: 461 /
ISBN 842-55-3600-115-4 / Edició: 2012.
“L'instant” al qual fa
referència el títol és precisament la imatge, captada per les càmeres de RTVE,
en la qual es veu Adolfo Suárez assegut al seu escó mentre es poden veure la
resta de cadires buides, amb tots els diputats amagats, i Manuel Gutiérrez
Mellado increpant Antonio Tejero i la seva tropa de guàrdies civils.
Però “l’instant” també és una dissecció, una crònica, una anàlisi de
l’estructura i organització de la preparació, maduració i execució del 23-F.
És, doncs, la història d’un dels moments més durs de la jova democràcia
d’Espanya, per no dir el més dur.
Tanmateix, “l’instant”, també és un desafiament. El desafiament de fer
racional, moral i políticament explicable la successió d'avatars biogràfics i
circumstàncies històriques que alimentaren la placenta del cop. Javier Cercas busca
les desraons privades i les raons històriques que donaren lloc a un cop d’estat
on hi hagué tres cops, que donaren lloc a tres herois d'un instant, alçats en
els seus escons mentre el Parlament era regat de metralla (Suárez, Carrillo i
Gutiérrez Mellado), i que donaren lloc, a la fi, a una crisàlide històrica que
va funcionar com un sortilegi en la societat espanyola per sacsejar-la (però
només quan el cop es va acabar).
El relat de Javier Cercas està
trenat de repeticions i simetries, de paral·lelismes i de agudíssimes percepcions
psicològiques, d'interpretacions justes i valents i d'imatges visuals que
contenen d'alguna manera la càrrega hipnòtica i simbòlica que atrapa, muda,
moments històrics complets, o ens atrauen com a síntesi irrenunciables d'un
temps.
Una d'elles està en les consciències de tots perquè és la visualització
d'aquests tres grans tipus asseguts als seus escons, però moltes altres no
estan a la vista, encara que surtin de l'obsessiva reiteració amb què Cercas va
veure i va tornar a veure i va seguir veient una vegada més el vídeo de trenta
i tants minuts gravat en els primers moments del cop dins de l'hemicicle.
L'altra és la passiva indulgència
amb què els polítics demòcrates de dretes i també d'esquerres van reaccionar
davant les temptatives d'acabar per la via ràpida amb el caos que havia portat
l'agonia política de Suárez, com si ningú s'acordés de l'error de vells
liberals com Ortega o Marañón, com Baroja i Azorín, que també van creure en un
cop de mà el 1936 per aturar el caos (i els morts innombrables de l'ETA
d'aquests anys) i així desplomar el desordre de Suárez, i confiar en la transitorietat pactada d'una
solució militar. El general Armada estaria en aquest paper neutralitzador del
caos i anava a presidir el final del desordre teòricament per tornar el poder
als polítics.
La placenta del cop és la tesi
forta d'un llibre que no té tesi alguna perquè la crònica de les activitats de
l'espionatge i dels diferents militars, la de la impaciència i la joventut dels
polítics socialistes, la de la maduresa avançada dels protagonistes de la
guerra com Carrillo i Gutiérrez Mellado, o l'esglaiadora dècada que viu Suárez
entre 1976 i 1981 (la comparació de Suárez amb El
general de la Rovere de Roberto Rossellini
és pertinent i alhora brutal), il·lumina fulminantment l'instant de debilitat
que va poder ser fatal per retardar uns quants anys l'estabilitat democràtica a
Espanya.
Estem, doncs, davant d’un llibre
(un assaig?, una crònica?, una novel·la?) que hauria de ser de lectura
obligatòria dels nostres batxillers per conèixer la història més recent del
nostre passat més present. Així, la discussió sobre el gènere de l’obra, no és
el més important.
En la Web
oficial de Javier Cercas podeu trobar informació sobre l’autor i tota la
seva obra.