BIOY CASARES, Adolfo

"LA INVENCIÓN DE MOREL”

LITERATURA LLATINOAMERICANA

Diario El País / Pàgines: 155 / ISBN: 84-89669-69-4 / 2003.

La invención de Morel, publicada el 1940 i prologada per Jorge Luis Borges, és potser l'obra més famosa d'Adolfo Bioy Casares (1914-1999) i un clàssic de la ciència-ficció llatinoamericana.

“Hoy, en esta isla, ha ocurrido un milagro. El verano se adelantó” (pàg.7). El seu protagonista és un fugitiu sentenciat a cadena perpètua per un “un error de la justícia” que arriba a una illa deserta, on s'alcen construccions abandonades. L'endemà la sorprenent música d'un fonògraf i la remor d'un grup de persones -entre elles la inaccessible Faustine- l'obliguen a ocultar-se prop dels pantans.

Post – HERÀCLIT

D'Heràclit, que va viure entre el segle V i IV aC, com d'altres filòsofs presocràtics, l'únic coneixement que ens ha arribat de la seva filosofia són petits fragments i cites mencionades en obres d'altres autors posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmàtica en què s'expressa en les cites que n'han quedat, és conegut amb el sobrenom de l'Obscur.

Però contràriament a altres presocràtics que l'havien precedit, no creia que la natura estava formada per una última substància immutable, sinó que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. Per a Heràclit, tot es troba en “estat de flux”, com s'exemplifica en el que possiblement és el seu aforisme més famós: Panta rei, “Tot flueix, res no s’està quiet”.

També és coneguda la seva cita afirmant que "un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu", ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin.

PHILLIPS, Todd

Joker (2019)

Joker, de Todd Phillips, s'ha convertit en una de les pel·lícules de l'any i per a molts la pel·lícula de la dècada. Ja sigui per la seva innegable qualitat fotogràfica, l’especial selecció musical, o la brillant interpretació de Joaquin Phoenix, aquest film segueix sumant fans. De fet, l’expectativa sobre la seva estrena no era gratuïta: Joker (el personatge) és un dels dolents més representatius i inconfusibles de la cultura popular. Virtuós del caos, el dolor i el desastre, el personatge s'ha arrelat en cada època des de la seva creació el 1940. Però la pel·lícula de Todd Phillips també genera polèmica.

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (V). FRUSTRACIÓ

La reacció, a voltes amb força violència, viscuda a Catalunya desprès de la Sentencia del Tribunal Suprem del judici del procés ha generat anàlisis de tots colors i orientacions polítiques. En aquest sentit, estic molt d’acord amb l’article que publica avui, a La Vanguardia, el professor Manuel Castells: Explosiones sociales. 

GREENE, Graham

"EL PODER Y LA GLORIA”

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XX

Diario El País / Pàgines: 330 / ISBN: 84-89669-32-5 / 2002.

El Poder y la Gloria és considerada per molts crítics literaris com la gran obra de Graham Greene (1904-1991), la seva obra mestra. Aquella en què va posar tot el seu esforç per plasmar les seves grans inquietuds morals i filosòfiques sobre el món que ens envolta i que sempre li van preocupar molt. 

BATLLE, Carme

 "L’EXPANSIÓ BAIXMEDIEVAL" 
HISTÒRIA DE CATALUNYA. Volum III

HISTÒRIA CATALUNYA (SEGLES XIII i XIV)

Edicions 62 / Pàgines: 492 / ISBN: 84-297-2784-1 / 1ª Edició: maig 1988.

La Història de Catalunya, publicada per Edicions 62 entre 1987 i 2003, és, sense cap mena de dubte, una de les obres de referència sobre la història del nostre país. Dirigida per Pierre Vilar, consta de deu volums, que comprenen les etapes que van des dels primers pobladors fins als anys vuitanta del segle XX[i]. Cada període està redactat per diferents especialistes i tots amb pròleg de Pierre Vilar. 

 

Precisament, una de les parts fonamentals de tota l’obra són les introduccions fetes per Pierre Vilar. L’historiador identifica i planteja les problemàtiques de cada període. Tanmateix assenyala llacunes i qüestions a resoldre. A partir de les seves premisses, els autors de cada volum resolen els interrogants establerts per Vilar.

 

En el cas de L’expansió baixmedieval, Carme Batlle analitza aquest període, dels segles XIII i XIV. Aquesta etapa es caracteritza per una expansió i una crisi i davallada (militar, política, econòmica i demogràfica) que Catalunya va experimentar amb molta més intensitat que molts dels seus veïns.

LA POSTMODERNITAT (V): la superestructura del nostre temps?

El concepte de Modernitat ha estat vinculat al moviment il·lustrat del segle XVIII. Anava unit a la confiança en el progrés de la Humanitat mitjançant un coneixement recolzat per la ciència i materialitzat en la tecnologia. Segons aquest moviment, la raó era l'instrument que ens permetria un saber cert de nosaltres mateixos i de la realitat. Aquest coneixement era la clau de l'emancipació humana, el seu alliberament de les cadenes de la ignorància, del dogmatisme i de la superstició. Aquest desenvolupament permetria una progressiva racionalització de la societat i un major control de la Humanitat sobre la Naturalesa, arranjant progressivament els mals que assolen al nostre món.

IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIÓ FRANCESA I EL TERROR

La Il·lustració començà a prendre forma amb la Revolució Anglesa de 1688. L’èxit econòmic de la Revolució Industrial, que va permetre el canvi de marc polític on es passà d’una societat d’estaments a una d’altra de protoliberal basada en conceptes il·lustrats, fou la causa d’un primer fort impuls que les idees il·lustrades reberen per tot arreu.

IL·LUSTRACIÓ: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES

L’estat actual dels estudis sobre la Il·lustració[i] ja no posa en dubte la seva diversitat, pluralitat de matisos, diferents ritmes i localitzacions. En un sentit ampli la podríem definir com un fenomen cultural en el qual es creà un nou marc d’idees sobre l’home, la societat i la natura. Amb la racionalitat com a instrument, posà en dubte els conceptes existents, molt enquistats, sobre la visió tradicional del mon, dominada especialment pel cristianisme. Fet i fet, podríem afirmar que aquest nou marc establí una manera moderna de pensar la societat. 

BERLIN, Isaiah

“SOBRE LA LIBERTAD. Dos conceptos de libertad”

Hª DEL PENSAMENT / SEGLE XX

Material en PDF

           

Isaiah Berlin (1909-1997) va ser professor i assagista. Va néixer a Letònia i es va nacionalitzar a Anglaterra. Es va ocupar d’estudiar teoria política i social, però se'l reconeix, sobretot, com a historiador de les idees. La seva primera gran obra va ser una biografia de Karl Marx, publicada el 1939.

 

 Va treballar en el Servei Britànic d'Informació, amb seu a Nova York, durant la Segona Guerra Mundial i, després, a l'Ambaixada d'Anglaterra a Washington, on havia de redactar informes setmanals sobre política interna i assumptes nord-americans. Va ser nomenat cavaller (Sir) el 1957, president fundador del Wolfson College d'Oxford i president de l'Acadèmia Britànica. 

 

Henry Hardy, un antic estudiant d'aquest college, va estar compilant i editant la correspondència i els textos (articles, conferències i capítols de llibres) de Berlin, molts dels quals eren inèdits o estaven perduts en revistes o llibres d'homenatge. Fins ara s'han publicat 17 volums amb els escrits de Berlin.

WELSCH, Wolfgang

"HOMBRE Y MUNDO. Filosofia en perspectiva evolucionista”

FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/TEORIA DEL CONEIXEMENT/MODERNITAT/POSTMODERNITAT

Editorial Pre-Textos / Pàgines: 217 / ISBN 978-84-15894-63-6 / Novembre 2014

            

En els anys vuitanta del segle XX, Wolfgang Welch va donar-se a conèixer entrant de ple en la discussió sobre la filosofia postmoderna. Amb la publicació, el 1987 de Nuestra modernidad postmoderna, Welsch plantejava que no s’havia d’entendre la filosofia postmoderna com un antimodernisme, sinó com la forma contemporània de la Modernitat [i]. Però amb el temps, Welsch també s’ha adonat que la Modernitat té problemes i molts interrogants. I que molt probablement seria possible una anàlisi sobre la seva superació. Així, Hombre y Mundo. Filosofia en perspectiva evolucionista (2012) és el resultat de la seva reflexió.