Seguidors

diumenge, 19 de gener de 2014

LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 1)



Entre els segles XI i XII apareixen tres generes literaris que reflecteixen la societat feudal de l’època: l’èpica, la lírica i el roman. Si en l’èpica es narren gestes de caràcter heroic protagonitzades per reis i nobles, emmarcats en un fet històric tractat amb mes o menys objectivitat i en els que la presencia de la dona era testimonial, en el mon cortès predominen dues formes literàries: la poesia lírica amorosa i la novel·la en prosa o en vers, en les que la relació amorosa es converteix en el tema principal.

Tanmateix, en el segle XII els ideals dels senyors feudals pateixen una forta transformació, provocant el canvi de la societat i de les formes de viure de l’època, i afavorint el naixement d’una nova literatura on l’amor i la dona ocupen els primers llocs. El públic dels trobadors canvia. A diferencia de l’etapa anterior on van triomfar les narracions èpiques, l’aristocràcia es cada cop menys guerrera i mes refinada. Així, neix una nova concepció amorosa, l’amor cortès, entès com un vassallatge feudal al servei d’una dama. Aquesta, noble i casada per imposició, es converteix en el senyor, i el poeta en el seu vassall. En tant que aquest lloa en les seves composicions a la seva estimada, expressant els seus sentiments i estat d’ànims, la dama el recompensa amb una actitud distant i altiva, pròpia de la seva superioritat. No es una relació d’igual a igual (la dama sempre es d’una categoria social superior), sinó que es tracta, en la majoria dels casos, d’un vincle d’interès mutu en el que el trobador busca protecció econòmica i la dama incrementar el seu ressò social.

Qualsevol que fos el paper de l’amor en aquestes relacions, estava desproveït de tot romanticisme. De fet, l’amor com a motiu romàntic no te entrada en la literatura fins l’arribada de la cavalleria.

A finals de l’Edat Mitjana quan l’èpica deixa de cultivar-se, la matèria cavalleresca perviu en forma de novel·la. Socialment és una època en la que ja no hi ha grans batalles que donin renom als guerrers, i aquests son substituïts en les narracions per cavallers solitaris sempre en busca d’aventures, ocupant les relacions amoroses un lloc destacat en un clar influx de l’amor cortès trobadoresc. Així, sota la influencia d’aquest, els cavallers ja no lluiten per servir al seu rei o per la religió, sinó que busquen conquistar l’amor de la seva dama i estar al seu servei.

Si els poemes èpics estaven destinats als homes, la poesia amorosa provençal i les novel·les del cicle del rei Artús es dirigeixen en primer lloc a les dones. En aquest període, les dones intervenien en la vida intel·lectual de la cort i contribuïen com a mecenes (cal recordar que El cavaller de la carreta es un encàrrec de Maria de Xampanya a Chrétien de Troyes).

Ara l’home passa a un segon pla. Canvien l’espasa per la llança de torneig o per el llaüt i el seu blasó per una peca de roba que li hagi donat la seva estimada, com en el cas de Tristany que fa lligar a la seva llança la màniga d’Isolda en el capítol de la justificacio de la innocència de la reina. És un vassall que no espera res a canvi de la total consagració a la seva dama. En El cavaller de la carreta, la reina Ginebra no dubta en fer patir a Lancelot proves i humiliacions per tal de donar-li el seu amor. De fet, Lancelot es el model d’amant perfecte que es sotmet per pròpia voluntat als desitjos i capricis de la seva dama, acceptant submisament la superioritat de la seva estimada, sense esperar cap recompensa.

Així i tot, no es tracta d’un amor platònic. Vol expressar la devoció que l’amant sent per la seva estimada, manifestant tota la intensitat del seus sentiments, però no només des d’un aspecte idealista, sinó buscant i obtenint en molts casos, la relació carnal amb la seva dama. Tristany i Isolda esta farcit de trobades clandestines en el dormitori de la reina. I això no deixa de sobtar en una època en la que imperava una moral molt rígida i en el que l’adulteri podia condemnar a la dona a la mort i a la seva família al rebuig social.