A hores d’ara, sembla que Donald Trump guanyarà les eleccions presidencials dels Estats Units per un ampli marge de vots. Fins ahir, les enquestes provocaven un clima d'incertesa i vertigen, en unes de les eleccions presidencials que semblaven les més disputades en dècades: es parlava de resultats molt ajustats i que tot es decidiria per un grapat de vots.
Així i tot, la victòria de Trump ja estava anunciada. Ho havia manifestat el mateix candidat: si ell no guanyava era perquè s’hauria produït frau electoral. És a dir, tractava de negar anticipadament una possible victòria electoral de Kamala Harris. I de passada, de forma clara, no acceptava altres resultats (per cert, Vinicius, Ancelotti i el Reial Madrid, no han fet el mateix fa pocs dies?) i es posava en dubte el sistema electoral i les mateixes eleccions.
Aquestes idees i moltes altres han configurat el trumpisme. Algunes d’elles es constaten en l’article que va publicar El País, el passat diumenge 3 de novembre, anomenat: ¿Es Trump un fascista?. El text és una adaptació de l’article d’Elisabeth Zerofsky a una entrevista a Robert Paxton, publicada a The New York Times Magazine, el passat 27 d’octubre.
Cal assenyalar que Robert Paxton és un politòleg i historiador nord-americà. Va ser professor a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i a la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook abans d'unir-se a la Universitat de Colúmbia, el 1969. Va treballar allà durant la resta de la seva carrera, retirant-se el 1997, encara que segueix sent professor emèrit. Com a investigador, s'ha especialitzat en la història social i política de l'Europa contemporània, especialment a la França de Vichy, durant la Segona Guerra Mundial. Paxton ha treballat al voltant de dos temes principals dins l'àrea general de la història europea: la França durant l'ocupació nazi entre el 1940 i el 1944; i l'auge i la propagació del feixisme. Als anys seixanta i setanta, va ser el primer a establir, sobre la base dels arxius alemanys, la col·laboració activa de la França de Vichy dins de l'Europa de Hitler, una troballa rebuda al principi amb fredor a França i ara àmpliament acceptada.
Fet i fet, l’article analitza algunes de les idees del trumpisme i, especialment, del perquè la gent el vota. Són elements que, a la vella Europa, bressol del pensament racional, de la Il·lustració i de bona part del pensament social, polític, científic i filosòfic, ens haurien de fer reflexionar i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada