Seguidors

diumenge, 27 de febrer del 2011

SUETONI

 
 
"LOS DOCE CÉSARES


HISTÒRICA CLÀSSICA
Ediciones Orbis, S.A. / Pàgines: 344 / Volum 7 / ISBN: 84-7530-991-7 / Edició: 1985.


Gai Suetoni Tranquil (aproximadament 70-125 dC) va ser secretari i bibliotecari del palau imperial i gràcies a això va poder accedir als arxius imperials per documentar-se. Hom no el considera com un veritable historiador sinó més aviat com un erudit, ja que la seva obra enciclopèdica abraça gran varietat de branques del saber. Tanmateix, només han arribat a l'actualitat dues sèries de biografies: la secció de gramàtics i oradors del vast tractat “Homes il·lustres” (De uiris illustribus), en el qual havia agrupat per gèneres biografies d'homes de lletres, i “La vida dels dotze Cèsars” (De uita duodecim Caesarum), una col·lecció de retrats de Juli Cèsar i de tots els emperadors des d'August fins a Domicià.

Les Vides dels dotze Cèsars” ha arribat als nostres dies gairebé completa (manca només una breu part inicial). Comprenen, en ordre cronològic, els retrats biogràfics de Cèsar, Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi, Neró, Galba, Otó, Vitel·li, Vespasià, Titus i Domicià.

En l'anàlisi de cada emperador Suetoni segueix un esquema, tot i que no de forma rígida, ja que l'autor la modifica segons les seves necessitats, que es manté constant: descripció dels orígens familiars, carrera abans de l'ascensió al poder, vida pública i qüestions relatives a Roma, vida privada, aspecte físic i darrers dies abans de la seva mort.

Aquest és el llibre que més en compte s'ha tingut per interpretar la moral romana, en aquesta època de degradació. L'estil és peculiar perquè a Suetoni no el preocupa tant la veritat com les històries, ja que no segueix un ordre cronològic. Suetoni omple l'estructura d'anècdotes, no preocupant-se de crear una personalitat per a cada Cèsar a l'hora de recopilar aquestes anècdotes. El que passa és que no ho fa amb vista a un caràcter, sinó que el que intenta és unir els diferents episodis.

Com dèiem, totes les vides comencen amb un primer apartat que parla dels seus pares i dels seus primers anys. El segon apartat, s'ocupa dels anys de poder, el tercer, de les seves característiques personals i el quart, de la mort de l'emperador. Com veiem, no segueix cap cronologia. Les anècdotes es caracteritzen pels aspectes escandalosos i escabrosos, però ell no es preocupa d'investigar si el que diu dels cèsars és veritat o és mentida.

La crítica posterior ha assenyalat que Suetoni va perjudicar aquells emperadors que no eren favorables al seu partit.

Amb tot, com a membre de la cort imperial, Suetoni tenia a la seva disposició documents de primera mà (decrets, senatus consulta, actes del Senat...), tots ells fonts molt útils per a la seva obra, i que són molt útils als historiadors moderns per a la reconstrucció del període. També se serví de fonts no oficials, com escrits propagandístics i difamatoris i fins i tot testimonis orals, a fi d'alimentar el gust per l'anècdota i la curiositat, a les que dedica un ampli espai, i que alguns li retreuen com a defecte i altres li alaben com a qualitat.

Podeu llegir el llibre, dividit per cadascun dels emperadors, a Biblioteca de Clásicos Grecolatinos. I el podeu “descarregar” des de Enlace de Bibliotecas Digitales
 
Actualitzat a: 17/02/2024