Seguidors

dijous, 19 de maig del 2016

POST 13: LITERATURA HIPERTEXTUAL: ALGUNS TRETS GENÈRICS



La literatura hipertextual, como la realitat que ens envolta, és polièdrica. Encaixa amb el concepte, genèric, d’hipertext que hem anat comentant en aquest seguit de posts i que Theodore Ted Nelson ja va definir l’any 1993 com a: “...por hipertexto entiendo la escritura no-secuencial, un texto que se ramifica y que permite elecciones al lector, y que es mejor que se lea en una pantalla interactiva. Tal como se conoce popularmente, ésta es una serie de fragmentos de texto conectados por enlaces que ofrecen al lector diferentes posibilidades...” (Citat per R. Koskimaa a Textualidades electrónicas: nuevos escenarios para la literatura. Pàg. 179).

De fet, només cal observar la quantitat d’obres que hi ha en línia per constatar la ingent diversitat d’obres. Tanmateix és impossible entendre-les ni encabir-les en el sentit tradicional de la historia de la literatura. I per història tradicional de la literatura, Carlos Moreno Hernández (a Literatura e Hipertexto. De la cultura manuscrita a la cultura electrónica), cita a Roger Chartier que la defineix com “...una historia de las diferentes modalidades de apropiación de los textos, [...] , una historia al nivel de los anales y las crónicas biográficas impuesta en la educación de la nueva clase media, la de aquellos que no leen las obras, [...] y enmarcado en el casillero de los géneros...” (pàg. 44). A més, la literatura hipertextual tampoc pot emmarcar-se en el concepte tradicional de cànon i d’obres i autors modèlics.