Seguidors

dijous, 1 de maig de 2014

JÜNGER, Ernst



"EN ELS ESPADATS DE MARBRE”

LITERATURA ALEMANYA / SEGLE XX

Edicions 62 / Pàgines: 137 / ISBN: 84-297-3057-5 / Edició de gener de 1990

L'escriptor alemany, Ernst Jünger (1895-1998), va escriure aquest llibre el 1939. Va suposar l'acusació més clara i contundent contra la tirania que en aquell moment regnava en molts països d'Europa, no només a Alemanya. Els seus lectors van intuir que es tractava sens dubte d'alguna cosa més que un simple relat intemporal. Tenien davant seu, la declaració d'un presagi. Un auguri funest. El 1945 no van poder donar crèdit als seus ulls. Jünger es va avançar sis anys a la història, narrant amb detall meticulós tot el que esdevindria. I tot això a través d'aquest relat mític i simbòlic.

La narració comença rememorant i descrivint com és la vida a la Gran Marina: un antic i civilitzat país situat al costat de les aigües d'un llac. Una terra rica, generosa, els habitants de la qual es dediquen al conreu del blat i la vinya. La religió dominant és el culte als avantpassats, i la vida social, política i jurídica, es regeix per un ordre tradicional. La bellesa, el dret i l'alegria de viure es fonen en una unitat harmoniosa. Al nord de la Gran Marina es troben els penya-segats de marbre, que la separen d'un paisatge diferent: la Campagna. Allà habiten els pastors, dedicats a la cria del bestiar. Practiquen una religió bàrbara, són salvatges i indòmits, però també tenen la virtut de l'hospitalitat i un sentit instintiu del que és just. On acaben les pastures comencen els boscos, llocs incultes i foscos on viu gent sanguinària, enemiga de la llibertat i la dignitat humanes, a les ordres del Cap dels Guardes Forestals: “...figura al·legòrica no necessariament vinculada a Hitler sinó a qualsevol tipus emblemàtic de la moderna tirania del segle XX...” (Cinta Raurich. Presentació. Pàg. 7).

Fet i fet, Els els espadats de marbre és una història sobre el nihilisme i la destrucció . En la seva lectura es distingeix una evident intenció política. El Cap dels Guardes Forestal va ser identificat immediatament amb Hitler, i els habitants dels boscos amb la gentussa nacionalsocialista. Biedenhorn, el covard i aprofitat cap dels mercenaris de Marina, seria la representació de l'exèrcit alemany. L'Ordre dels Mauritans al·ludia a les innombrables sectes nacionalistes que van contribuir a l'esfondrament de la República de Weimar. Descobrireu que el relat fa també dos al·lusions a la Guerra Civil Espanyola quan nomena Sagunt i la rebel·lió a Iberia.

Jünger, tot i els seus ideals aristocratitzants i elitistes, voluntari a la Primera Guerra Mundial, recelós de la República del Weimar i admirador del Hitler dels primers anys, tampoc va dubtar a rebutjar l’antisemitisme i el nacionalsocialisme. Reclòs en l’exili interior del seus país va saber captar el futur i el va plasmar en aquest sublim relat intemporal i al·legòric.

Podeu trobar més informació a:

La Fura dels Baus també ha fet una òpera sobre el text d’en Jünger: Sobre los acantilados de mármol.